La Virreina enalteix els fotògrafs creatius i combatents dels 70

BarcelonaLa nova gran exposició temporal de La Virreina és una iniciativa antològica que sobrepassa els murs del centre: La fotografia ‘creativa’ a Catalunya (1973-1982) és la primera panoràmica àmplia en un museu dels fotògrafs catalans que van despuntar als 70 i que es van reivindicar com a artistes, entre els quals hi ha noms coneguts com ara Pere Formiguera, Manuel Esclusa, Manolo Laguillo, Joan Fontcuberta, Humberto Rivas, Manel Armengol, Toni Catany, Marta Sentís i Ferran Freixa.

La fotografia ‘creativa’ a Catalunya (1973-1982) també és cabdal perquè recupera l’aportació que van fer en aquell moment autors menys coneguts pel gran públic, perquè van exercir de fotògrafs temporalment, com ara Jordi Sarrà, Lluís Bové, Lluís Casals, Juan José Goméz Molina i Manuel Serra. Entre els noms menys coneguts hi ha també Juan José Gómez Molina, que, amb Joan Fontcuberta i Manolo Laguillo, va aconseguir introduir la fotografia a la Facultat de Belles Arts. Una part de les obres exposades provenen de col·leccions públiques, però la mostra no s’hauria pogut fer sense la col·laboració de molts dels participants, que han obert les portes dels seus arxius a la comissària, la fotògrafa i estudiosa Cristina Zelich.

Si estigués en marxa la construcció d’un Centre Nacional de Fotografia, podrien reservar-li un espai a aquesta mostra. “Per a nosaltres és una exposició importantíssima. Narra i investiga d’una manera inèdita una generació, un període creatiu i la construcció d’un sistema que són essencials en la història de la fotografia a Catalunya”, afirma el director del centre, Valentín Roma. “Moltes de les obres que es van fer fa gairebé mig segle mantenen una gran capacitat d’interlocució plàstica i política”, subratlla el director.

La mostra té com a particularitat que està organitzada a partir dels espais que van acollir aquella efervescència creativa, i no pas dels autors. “Les dates del títol corresponen a l’obertura de la primera galeria fotogràfica comercial a Barcelona, Spectrum, i la celebració de la primera Primavera Fotogràfica”, explica Cristina Zelich. “Aquests fotògrafs van intentar aconseguir el reconeixement de la fotografia com un art autònom per part de les institucions culturals”, afegeix la comissària. Se’n van sortir: la Generalitat va contribuir a l’organització de la primera Primavera Fotogràfica pagant-ne el catàleg. Després el Govern va finançar dues exposicions itinerants, una amb els fotògrafs de la Primavera i una altra d’històrica.

El reconeixement institucional

L’exposició és ingent: inclou unes 500 fotografies de 32 artistes i uns 300 documents. Com diu el fotògraf i coordinador del festival SCAN de Tarragona, Josep Rigol, que ha col·laborat amb Cristina Zelich en el comissariat de la mostra, aquells anys van ser “una experiència col·lectiva de combat a favor del reconeixement de la fotografia”. Com a exemple d’aquesta implicació dels fotògrafs hi ha, cap al final del recorregut, els casos de les Jornades Catalanes de Fotografia, a la Fundació Joan Miró, i la creació del Col·lectiu Català de Fotografia per a la promoció de la fotografia d’aquell moment i la recuperació de mestres anteriors. “Tots fèiem de tot: fer els nostres treballs, exposar, escriure, editar una revista o portar una galeria”, explica Rigol. Per a Zelich, aquells anys van ser un moment “germinal”: “Tot estava per construir; avui la fotografia és a tot arreu. Però encara queda molta feina de recuperació per fer. A les jornades ja demanàvem la construcció d’un museu de fotografia”.

El recorregut arrenca amb un homenatge a la revista pionera Nueva Lente : “Va ser la primera publicació que va donar la possibilitat de difondre l’obra d’aquella nova fornada de fotògrafs, que va batejar com a Cinquena Generació, i també va trencar amb tots els esquemes anteriors, ja que rebutjava la fotografia amateur, la de concurs i la professional”, explica la comissària. Aquells fotògrafs reivindicaven, com diu la comissària, la seva “llibertat” com a creadors per damunt de la tècnica i la perfecció. “Aquest afany recull les influències del Maig del 68 -subratlla-, que també van arribar fins aquí”, conclou Zelich.

Coincidint amb La fotografia ‘creativa’ a Catalunya (1973-1982), també ha obert les portes un projecte específic de l’artista Mar Arza a la sala Miserachs del centre, En va. Consisteix en un mur fet amb les característiques pàgines de llibres amb algunes de les línies retallades que interaccionen amb la correspondència de l’artista amb l’Agència Tributària, per reflexionar sobre la percepció i la impossibilitat de definir la tasca de l’artista per part de les administracions.