Pintura
Cultura  /  Art 19/07/2022

L'artista que ha signat la 'capella sixtina' de Tàrrega

Josep Minguell, flamant Creu de Sant Jordi, culmina el seu últim mural de mil metres quadrats

Albert González Farran
3 min
Josep Minguell, un dels útlims muralistes en actiu, al seu taller

TàrregaLa Generalitat acaba de concedir la Creu de Sant Jordi a un artista que alhora es reconeix com a paleta. Josep Minguell (Tàrrega, 1959) és dels pocs pintors de frescos que queden en actiu. Perquè en l'era de les noves tecnologies, sembla anacrònic haver de muntar una bastida, arrebossar i anivellar parets, utilitzar un morter de calç i sorra i pintar de pressa abans que els pigments s'assequin. "De vegades em pregunto per què encara faig això en ple segle XXI", admet amb un somriure. Però malgrat la por a les altures, les inclemències del temps i l'esforç físic, Josep Minguell vol continuar posant-se la granota. Ho reivindica. "Vull ser jo qui controli la pinzellada i ningú més –sentencia– i vull viure emocions directes, insubstituïbles amb una pantalla d'ordinador". També vol fer-ho sol, sol davant les pintures, amb el seu silenci, a la seva manera. "Les bastides són el meu castell, un món a part", confessa.

La Creu de Sant Jordi li ha arribat just quan ha finalitzat la seva obra magna, a l'església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. Més de mil metres quadrats de pintura i setze anys de feina per signar una interpretació molt pròpia de la Bíblia. Li ha arribat en la seva maduresa creativa, un projecte que sempre s'havia imaginat, en un temple barroc de grans dimensions que li ha donat l'oportunitat de combinar les estratègies pictòriques dels clàssics. "Un somni que sempre he tingut davant dels nassos, a l'església del meu poble", conclou. Santi Moix fa uns anys va pintar el seu univers de colors en una església del Pallars, però de dimensions més reduïdes. L'esperit de l'obra de Minguell combrega més amb la capella barroca de Carracci que ha reunit ara el Museu Nacional.

Josep Minguell a l'església de Tàrrega

Una interpretació personal

Les figuracions religioses que ha recreat a les voltes i parets de Tàrrega han anat més enllà de les sagrades escriptures. "Soc un cristià molt crític", es defineix. Per pintar Santa Maria de l'Alba ha parlat amb catòlics, musulmans i jueus i n'ha tret les seves conclusions. Per això ha pintat la creació conjunta d'Adam i Eva a partir del fang, Abel com una taca de sang a terra, l'arbre genealògic de Jessè convertit en un ametller (el típic de l'Urgell), la verge Maria d'esquena a un sant Josep desconcertat i tres cavalls cavalcant sense els Reis d'Orient. "No soc un artista fàcil –reconeix Minguell–, perquè quan m'encarreguen un tema, abans obro un debat que provoca tensions". Creu que les solucions fàcils no són les millors. Sempre tensa la corda dels encàrrecs. Fa interpretacions lliures, però a la vegada atemporals. "Els meus frescos estan pensats perquè tinguin consistència durant generacions, perquè no passin de moda".

Els seus són murals de grans dimensions (creuers i altars d'esglésies, façanes, sostres d'universitats, sales de plens, vestíbuls d'hospitals, teatres...). L'espectador està obligat a veure'ls a molts metres de distància. Però Minguell els pinta a només 40 centímetres. I quan ho fa, ha de tancar sovint els ulls per imaginar-se el resultat final. Confessa que sempre té molta por. "Les bastides em tapen l'obra i la nit abans de retirar-les és terrorífica". És aquella nit en què li sobrevenen tots els dubtes: l'elecció dels pigments, la intensitat dels colors, les proporcions de les figures... Però assegura que sempre queda satisfet. I quan ja té les bastides desmuntades, dona l'obra per acabada. Se'n distancia. No en vol saber res. "És com un part. Quan ja ha nascut, la criatura ha de fer el seu camí".

Visió de tot el sostre de l'església de Tàrrega amb els murals de Minguell

De pintor a actor

La Creu de Sant Jordi és per a ell tan sols un punt i seguit. "La veritat és que m'ho passo molt bé treballant i no vull parar", diu. Des del 1995 ha pintat 46 conjunts arquitectònics, i ja ha superat el seu pare, Jaume, de qui va aprendre la tècnica des que tenia 13 anys. Doctor en belles arts per la Universitat de Barcelona, aviat publicarà el seu tercer llibre, té a l'agenda diversos projectes pictòrics per encetar i al setembre estrenarà un espectacle a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Com ja va fer de jove, pujarà a l'escenari, aquest cop interpretant-se a ell mateix, en una conversa amb una musa. Affresco serà un espectacle multidisciplinari que ha escrit ell mateix i en què executarà un mural en viu. "En tinc moltes ganes", assegura. I és que considera que la tècnica del fresc és ja de per si "tot un espectacle".

stats