'Aves de presa' i el dret a la maldat de Harley Quinn
Margot Robbie torna a encarnar el personatge per reivindicar-lo com a antiheroïna pop
Direcció: Cathy Yan. Guió: Christina Hodson. 110 min. Estats Units, 2020. Amb Margot Robbie, Mary Elizabeth Winstead, Jurnee Smollett-Bell i Ewan McGregor
En el monument a la insignificança que va ser Suicide Squad, l’efervescent histrionisme de la Harley Quinn que encarnava Margot Robbie representava l’únic actiu amb una certa idea de la mena de to i direcció que hauria d’haver tingut un film en permanent desajust. Ha sigut bona idea, doncs, rescatar-la d’aquell naufragi per convertir-la en centre d’Aves de presa (y la fantafabulosa emancipación de Harley Quinn), una pel·lícula que reivindica la singularitat d’un personatge amb un encaix curiós dins la mitologia de DC –es tracta d’una incorporació tardana al cànon de l’editorial, nascuda no a les vinyetes sinó a la sèrie d’animació de Batman que Paul Dini i Bruce Timm van produir a la dècada dels noranta–. La decisió de col·locar la maníaca Harley Quinn en la posició de narradora justifica la fragmentació d’una narració caòtica: comença amb l’explosiva catarsi que simbolitza la ruptura de la protagonista amb el seu fins fa poc estimat Joker i acaba reunint el pintoresc grup d’antiheroïnes que dona nom al film, agermanades pel fàstic envers un patriarcat que les ataca i menysprea.
Sobreexcitada a base de colors llampants, música i violència, la pel·lícula de Cathy Yan resulta calculadament despentinada, però la seva superfície empoderadora és també innegablement contagiosa, com un bany de tons fluor aplicat al “dret a la maldat” que Amelia Varcálcel va reclamar per al feminisme.
