Cultura 29/09/2021

'Benedetta': el provocador empoderament d’una monja lesbiana

Paul Verhoeven porta al cinema el primer cas documentat d'una relació lèsbica en la cultura occidental moderna

2 min
Daphé Patakia i Virginie Efira a 'Benedetta'

'Benedetta'

(3 estrelles)

Direcció: Paul Verhoeven Guió: David Birke i Paul Verhoeven a partir del llibre de Judith C. Brown. 126 min. França (2021). Amb Virginie Efira, Charlotte Rampling i Daphné Patakia. Estrena als cinemes

Pot ser que agafi per sorpresa a algú, però Paul Verhoeven, responsable de fites de la provocació com ara Instint bàsic o Elle, té un interès legítim en el cristianisme. No només és autor d’un llibre (iconoclasta) sobre Jesús, sinó que ha admès que en la seva joventut va passar etapes en què sentia una connexió directa amb Déu. Ves per on, això és el mateix que li succeeix al personatge titular de Benedetta, una monja que té visions místiques d’una intensitat literalment física. Aquest fet es torna encara més exagerat (estigmes inclosos) amb l’arribada d’una novícia descarada, que introdueix la Benedetta en els plaers de la carn, fent un ús enginyós d’una imatge de la Verge.

La sinopsi és suficient per escandalitzar els puritans, tot i que Verhoeven té la Història del seu costat: el film es basa en documents eclesiàstics del segle XVII, el primer testimoni d’una relació lèsbica a la cultura occidental moderna. Evidentment, el cineasta no es conforma amb això, i fa servir el material per retratar les materialistes lluites de poder a l'església i la repressió de tot desig. També ens deixa idees memorables, com la de posar en escena les aparicions de Crist com si fossin el pròleg d’una pel·lícula porno. Però les imatges, tot i que grotesques, no posseeixen la convicció kitsch de Showgirls, destensant la sàtira i donant a la pel·lícula un to dubitatiu que afecta fins i tot la interpretació de Virginie Efira, que entrega el cos a Benedetta, però deixa que la seva ànima sigui més opaca que veritablement impenetrable.

stats