De Carla Simón a Svetlana Aleksiévitx: cinc estrelles de la Biennal de Pensament
La tercera edició es farà simultàniament a Barcelona, Palma i València
BarcelonaLa Biennal de Pensament, que aquest any tindrà per primera vegada tres edicions simultànies a Barcelona, Palma i València, posarà el focus "en els sistemes sociopolítics, la fragilitat dels sistemes democràtics i dels nostres governs, el canvi tecnològic i la configuració de la ciutat", segons resumeix el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. De l'11 al 16 d'octubre es podran escoltar més de 200 veus diferents i es faran 60 activitats. Entre moltes altres coses, es parlarà de postcolonialisme, ciència i obediència, el sentit de la família, la diversitat lingüística i llengües minoritàries, creació i intel·ligència artificial, canvi climàtic i tecnologia.
Svetlana Aleksiévitx i la invasió d'Ucraïna
"Davant d'una tardor fosca, hem de tenir confiança en la paraula i en el debat públic", diu Judit Carrera, directora del CCCB. "A la Biennal es debatrà sobre la invasió d'Ucraïna i de quin pot ser el futur d'Europa", afegeix Carrera. Una de les veus que en parlaran serà la periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, guardonada amb el Nobel de literatura el 2015. L'autora d'Els nois del zinc (Raig Verd / Debate, 2016) i La guerra no té cara de dona (Raig Verd / Debate, 2015), que viu exiliada a Berlín des del 2020, sempre ha sigut molt crítica amb la política del govern rus. També per parlar d'Ucraïna vindrà a Barcelona l'escriptor ucraïnès Andrei Kurkov, que des que va esclatar la guerra no ha tornat a escriure ficció. Autor de 19 novel·les, és molt conegut a Ucraïna. Una de les seves últimes novel·les publicades en castellà és Abejas grises (Alfaguara). El protagonista és un apicultor que viu a la zona grisa, la terra de ningú entre l’exèrcit ucraïnès i els pro-russos del Donbass. Prova de mantenir-se al marge de la guerra i la política, però a poc a poc es veu obligat a prendre partit. Hi haurà també un debat entre tres escriptors que viuen en països fronterers amb Rússia: Sofi Oksanen (Finlàndia), Oksana Zabujko (Ucraïna) i Alvydas Slepikas (Lituània).
Adam Przeworski i l'expropiació als rics
Nascut a Varsòvia però actualment amb nacionalitat nord-americana, Adam Przeworksi és un dels principals teòrics i analistes sobre democràcia i economia política. Recentment ha publicat Why bother with elections [Per què molestar-nos en votar] i Crises of democracy [Crisis de la democràcia]. El politòleg i professor emèrit de la Universitat de Nova York protagonitzarà una sessió amb un títol provocador: Per què els pobres no expropien els rics? "És una pregunta recurrent en la història de la democràcia", diu l'escriptor, hel·lenista i assessor de la Biennal Raül Garrigasait. "Volem debatre sobre la qualitat i estabilitat de les democràcies i l'opinió pública que les fa possible", afegeix Garrigasait. Un dels altres experts en democràcia és el catedràtic de ciència política i afers públics a la Universitat de Princeton Carles Boix, que serà una de les veus del debat La inestabilitat de les democràcies. "Boix és un expert en l'evolució de les democràcies. Pensàvem que l'avenç de les democràcies era imparable i ara veiem que no és així. Amb ell volem reflexionar sobre què fa que les democràcies fracassin o què fa que tinguin futur", detalla Garrigasait.
Carolin Emcke i l'activisme contra el feixisme
La filòsofa, periodista i activista alemanya Carolin Emcke protagonitzarà dos debats: El sentit de la llibertat, amb Masha Gessen, i Mai un dret s'ha guanyat per sempre. Emcke té una llarga trajectòria denunciant la violència, la xenofòbia i la LGTBI-fòbia. A Contra el odio (Taurus, 2017), que es va convertir en un bestseller a Alemanya, Emcke reflexiona sobre com es construeix i s'alimenta l'odi. L'autora, que va treballar com a reportera internacional a l'Iraq i l'Afganistan, critica que en els últims anys al seu país s'odia obertament i s'exhibeix amb orgull l'odi envers els estrangers. A Modos del deseo (Tres Puntos), parteix del suïcidi d'un antic company d'escola per reflexionar sobre l'homosexualitat i la descoberta del desig per una altra dona. "Aprofitant que el 12 d'Octubre cau enmig de la celebració de la Biennal, també volem qüestionar el llegat dels imperis colonials, i ho farem amb autores llatinoamericanes", diu Carrera. Entre aquestes autores hi ha Jamaica Kincaid, Cristina Rivera Garza i Gabriela Wiener.
Yuval Noah Harari i com ens imaginem el futur
L'historiador israelià Yuval Noah Harari ha aconseguit en pocs anys, a partir de l’assaig Sàpiens, convertir-se en un referent intel·lectual sol·licitat a tots els fòrums i congressos per repensar un món en crisi. Especialitzat en història del món i història medieval, últimament ha posat el focus en la relació entre la humanitat i la tecnologia o el paper de les religions i les ideologies. Algunes de les seves últimes obres són: Homo Deus. Una breu història del demà (2017, Edicions 62 / Debate) i 21 lliçons per al segle XXI (2018, Edicions 62 / Debate). De manera telemàtica, el pensador israelià participarà amb Rutger Bregman en el debat Yuval Noah Harari i Rutger Bregman. Futurs compartits.
Carla Simón i l'observació del món
La cineasta Carla Simón està imparable. El seu film Alcarràs representarà Espanya als Oscars. Des que va guanyar l'històric Ós d'Or al Festival de Berlín al febrer –el primer film en català que ho va aconseguir–, Alcarràs ha anat assolint moltes fites més. Ara és una de les convidades de la Biennal i participarà en el debat Lucrecia Martel i Carla Simón. Aturar-se a observar, estimar el món.
La Biennal es va celebrar per primer cop el 2018 amb una assistència de prop de 20.000 persones; la segona edició va estar marcada pel context pandèmic (6.000 persones la van seguir de manera presencial i 10.000 online). Per a la tercera edició, es preveu una recuperació total del format originari, que permet més interacció amb el públic.
