Cinema
Cultura  /  Crítiques 14/06/2022

Droga i estelades en un 'thriller' motoritzat de Netflix que s’estavella al primer revolt

Àlex Monner protagonitza 'Centauro', una de les primeres pel·lícules espanyoles que integra l'imaginari del Procés a la ficció

1 min
Fotograma de 'Centauro'
  • Direcció: Daniel Calparsoro. Guió: Gaël Nouaille, Gemma Ventura.
  • 90 minuts.
  • Espanya i França (2022).
  • Amb Àlex Monner, Begoña Vargas, Carlos Bardem i Patricia Vico.

El més interessant de Centauro rau en el fet que es tracta del remake de Netflix per a Espanya de Burn out, cinta francesa del 2017 de la qual va adquirir els drets de distribució internacional. Dit d’una altra manera: es presenta a la plataforma de streaming fagocitant-se a ella mateixa. Aquest encàrrec poc agraït ha caigut en mans de Daniel Calparsoro, cineasta que no ha fet mai una pel·lícula plenament satisfactòria però que a mitjans dels noranta va brollar connectat a una estètica potser superficial, però enèrgica, que ha anat substituint per una capa de professionalitat grisa.

Tràiler de 'Centauro'

Potser per això Centauro creu que pot semblar moderna encarregant a Carlos Jean una banda sonora de temes urbans de marca blanca i calcs de l'score electrònic de Mokadelic per a la sèrie Gomorra. En realitat, és la mena de film que redueix el personatge de Begoña Vargas a la raó que posa en problemes el pilot que interpreta Àlex Monner , obligat a transportar droga entre Marsella i Barcelona per pagar el deute de la seva estimada amb uns criminals (i que la fa desaparèixer del relat després de la inevitable escena de sexe). També es tracta –i no sé si això és bo, dolent o simplement delirant– d’una de les primeres pel·lícules que integra l’imaginari del procés independentista a la ficció, amb un degoteig constant d’imatges de les protestes per les condemnes als presos polítics que culmina en una persecució motoritzada entre estelades, barricades i contenidors en flames.

stats