Passar un examen per poder tenir fills

El control sobre els cossos, especialment els femenins, ha estat un dels temes recurrents de les narratives distòpiques que descriuen règims autoritaris futuristes. La evaluación, efectiva i estilitzada peça de cambra de ciència-ficció, no conté la ferotge lectura de gènere d'El conte de la serventa, però l’esperit de la novel·la de Margaret Atwood impregna la descripció d’aquest univers postcatàstrofe climàtica: asèptic i segur però també fèrriament reglamentat, on les parelles que desitgen tenir fills han de passar una estricta avaluació externa.

El film s'estructura al voltant dels set dies que dura l'escrutini intens que exerceix l'excèntrica avaluadora encarnada per Alicia Vikander –en un registre sorprenent més proper al seu imponent personatge a Irma Vep que a l'androide d'Ex Machina– sobre la parella protagonista en la seva pròpia llar. És innegable tant l'originalitat de la premissa com el profit que la debutant Fleur Fortune extreu del seu extraordinari repartiment i dels limitats elements que té al seu abast, com ara una sofisticada direcció d'art i de fotografia que remeten al cinema de Denis Villeneuve. Però la pel·lícula aborda tants temes (els perills de l'autoritarisme, les conseqüències d’una societat classista i desigual) que no acaba aprofundint en el que, finalment, es revela com el més complex i incòmode: la conflictiva codependència i les tibants dinàmiques de poder latents en tota relació paternofilial.