'M3GAN 2.0': la joguina diabòlica s'apunta a una missió impossible

La primera aventura de la joguina assassina M3GAN ja era una barreja de gèneres: començava com una comèdia de terror amb pinzellades sobre el dol i la criança, però l'escalada progressiva de violència i lluites remetia al thriller d'acció. Ara arriba una segona part que abandona el terror i enrareix la sàtira. La saga Fast & Furious va mutar progressivament: els seus pilots de curses il·legals acabaven esdevenint uns agents d'intel·ligència embarcats en operacions a gran escala. Aquesta nova saga sembla emprendre un camí similar a tota velocitat: de Ninot diabòlic a una Missió: impossible de cost baix en només una seqüela.

La família protagonista, M3GAN i els inevitables secundaris còmics col·laboren (amb Terminator 2 en el record) en la corresponent missió arriscada per lluitar, com ja han fet Tom Cruise i Vin Diesel, contra una altra intel·ligència artificial malvada. La història sembla una barreja desvergonyida d'elements diversos tractats de manera irracionalista. Amb tot, una certa competència tècnica i actoral aconsegueix que l'entreteniment acabi rutllant d'una manera vulgar i superficial, com un dolç de brioixeria industrial que et pot satisfer si no en preguntes la composició. La xerrameca contradictòria sobre el progrés tecnològic, amb conclusió de sobretaula (tots els extrems són dolents), sembla dissenyada per fingir que aquest passatemps nascut del reciclatge i l'(auto)explotació significa alguna cosa.