Com fer un retrat empàtic del precariat

Quin és el cost humà de la disponibilitat immediata de béns de consum que la tecnologia digital ens proporciona? Qui hi ha darrere dels paquets que cada dia inunden les llars de la societat tecnocapitalista en què vivim? Sense alçar la veu ni carregar les tintes, la cineasta portuguesa Laura Carreira respon aquestes qüestions traçant un retrat, d'un rigor i empatia modèlics, d'una de les persones que integren aquesta nova classe social que Guy Standing va definir com a precariat.

L'Aurora (Joana Santos, austera i commovedora a parts iguals) és una immigrant portuguesa a Escòcia. Viu en un depriment pis compartit i treballa en un magatzem enorme, travessant cada dia els seus passadissos amb l'única companyia de l'escàner que utilitza per identificar els objectes heterogenis que altres persones creuen que necessiten. Encara que On falling, premiada a Sant Sebastià, està produïda per Ken Loach i comparteix amb l’obra del director un to humanista i una visió alienadora del treball, la proposta formal de Carreira se situa més pròxima als Dardenne. Com ells, la directora extreu emoció i discurs polític a partir d'un naturalisme rigorós exempt de tot miserabilisme. A Carreira li basten un parell d'esdeveniments quotidians (el trencament d'un mòbil, una entrevista de feina) per mostrar de manera demolidora com la violència econòmica actua implacable sobre els cossos (afeblits per l'aïllament i l'escassetat econòmica i emocional) i les ments (a punt del col·lapse) d'aquest nou precariat els límits del qual estan cada cop més desdibuixats.