Rècord de candidates als premis Gaudí: 85 pel·lícules, la meitat en català

BarcelonaDesprés de batre rècords de taquilla i producció el 2024, el cinema català aguanta el tipus i consolida la trajectòria a l'alça aquest 2025. Vuitanta-cinc produccions de cinema competiran als pròxims premis Gaudí, que l’Acadèmia del Cinema Català celebrarà el 8 de febrer del 2026 al Gran Teatre del Liceu. És una xifra de rècord en la història dels premis, que arriben a la majoria d’edat podent celebrar un creixement sostingut en diferents fronts. Dels quaranta-quatre llargmetratges a competició, prop del 40% s’han rodat en català (17). Tenint en compte que els Gaudí van arribar a tenir un mínim històric de només sis candidates en llengua catalana en les collites del 2020, 2021 i 2022, es tracta d’un creixement molt important, del 130% respecte a cinc anys enrere. Si s’hi sumen els documentals i curtmetratges preseleccionats –un format en què pràcticament domina del tot el català i que fa pujar la mitja–, el balanç de producció en llengua catalana arriba al 53%, un altre increment respecte als anys anteriors, que es quedava en el 40% i 47%.

Si parlem de noms propis, entre les catorze pel·lícules de ficció destaquen títols com Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, lloada per la crítica i estrenada a la Mostra de Venècia; la recentment presentada a la Seminci Frontera, un thriller històric de Judith Colell; la intimista Molt lluny, de Gerard Oms, en què destaca la interpretació de Mario Casas; i la popular Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera, que s’ha convertit en la millor estrena de cinema en català del segle XXI.

Cal dir que la producció catalana en castellà també creix sostingudament. En la categoria de pel·lícula de llengua no catalana hi ha 26 films aspirants, títols que han marcat l’any com la producció premiada a Canes, Sirat, d’Oliver Laxe, candidata espanyola als Oscars; la nova pel·lícula de Carla Simón, Romería; la pel·lícula que va arrasar al festival de Màlaga, Sorda, d’Eva Libertad; Mi amiga Eva, de Cesc Gay; Los Tortuga, de Belén Funes, i l’estrena d’aquesta setmana Siempre es invierno, de David Trueba, amb David Verdaguer. En canvi, no hi ha Los domingos d'Alauda Ruiz de Azúa que, tot i tenir producció catalana, aquesta no arriba al 20% necessari.

En les categories de documental s’han seleccionat 16 títols dels 23 que s’hi van presentar. Hi destaquen noms com el d’Albert Serra amb la pel·lícula sobre el toreig Tardes de soledad, i cineastes com Laia Manresa, Ventura Durall, Claudio Zulian i María Valverde. En curtmetratges s’han seleccionat 15 títols de 60 inscripcions i s’han triat 10 pel·lícules europees. A tot això cal sumar-hi les quatre pel·lícules d’animació, entre les quals hi ha L'Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo, el primer llargmetratge català d'animació en stop-motion fet a Barcelona.

Una collita regada amb ajudes

Un dels factors importants per valorar el pes de la indústria catalana són els pressupostos dels llargmetratges. Se certifica que creix el pressupost mitjà de les ficcions: catorze títols igualen o superen els tres milions d’euros de pressupost. D’aquests, la meitat han estat signats per una directora i tres s’han rodat en versió original catalana, cas de Wolfgang, de Ruiz Caldera; Frontera, de Judith Colell, i Les irresponsables, de Laura Mañá. La bona collita del cinema català també certifica l'efecte que té regar la indústria amb ajudes, especialment en relació amb la salut de la llengua. Wolfgang i Frontera són dues pel·lícules que han rebut les grans ajudes creades per l’ICEC per impulsar el cinema amb vocació comercial en català (1,2 i 1,5 milions, respectivament, els anys 2022 i 2023), però moltes de les altres també han rebut un suport elevat. El departament de Cultura cada any ha dedicat més diners públics al cinema català: dels 40 milions del 2022 s'ha passat als 60 milions d’euros per al sector audiovisual el 2024.

Ara bé, la majoria de grans produccions continuen sent en castellà. Segons l’Acadèmia, els llargmetratges de ficció en versió original catalana s’han rodat amb una mitjana d’1,83 milions (1,69 milions l’any passat), una xifra molt destacable però que queda curta si la comparem amb les produccions en castellà, que superen els 2,54 milions.

Sobre paritat, la bretxa de gènere s’ha eliminat en la direcció però es manté en la producció, que està encallada al 40%, i en les opera prima (les dones reben un 32% menys de pressupost: ells arriben als 1,9 milions i elles es queden amb 1,3 milions de pressupost per debutar).

"Celebrem el rècord en la producció en català, fet que, sumat a la consolidació de la mitjana pressupostària, ens acosta als estàndards europeus. Observem tendències positives en gairebé tots els indicadors de la nostra indústria, una prova que el cinema català ha recuperat salut i força. Ara, el gran repte és assegurar que aquestes històries arribin al públic, l'interpel·lin i hi deixin empremta, perquè només així podrem continuar fent créixer la nostra cultura cinematogràfica", ha dit a través d’una nota de premsa Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.

Aquest dimarts al vespre es dona el tret de sortida als premis amb una festa a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Els 640 acadèmics amb dret a vot han de començar a triar a partir de demà els finalistes al llarg d’aquest mes que ve, i les nominacions se sabran el 16 de desembre.