Des del títol, en què ressona l’ombra de Hemingway, fins a una significativa cita visual al film de culte Carretera asfaltada en dues direccions–probablement la road movie més existencialista de la història del cine–, The old man and the gun abraça una dimensió mítica per retratar el crepuscle de Forrest Tucker, un lladre de bancs que va saber imprimir la seva pròpia llegenda com a mestre de la fuga carcerària comptabilitzant “18 intents exitosos i 12 de fracassats”. Una història real que arrodoneix ara el seu caràcter romàntic perquè Robert Redford s’acomiadi de la gran pantalla amb un paper que sublima la seva galanteria i poder de seducció.
Més enllà de l’ego trip de Redford, The old man and the gun, amb la seva barreja de comèdia hedonista i elegia melancòlica, torna a demostrar la personalitat omnívora, excessiva i esquiva del director David Lowery, que va tocar el cel de la cinefília amb A ghost story, una història intimista que acabava convertida en una megalòmana aventura fantàstica i transcendental. Al seu nou truc de màgia fílmic, plenament referencial, Lowery força els gèneres per elaborar un puzle on conviuen les odes criminals de Michael Mann (amb Sissy Spacek com a musa i Casey Affleck com l’infatigable perseguidor), l’exuberància estilística de Martin Scorsese i l’aroma jazzística dels thrillers de William Friedkin.
