Prehistòria

Els neandertals vivien en petites comunitats i eren les dones les que migraven

Un estudi publicat a 'Nature' analitza la genètica de 13 individus que vivien a Sibèria

La reproducció d'una dona neandertal que es va veure al Museu Arqueològic de Catalunya durant l'exposició "Art primer: Artistes de la prehistòria"
3 min

BarcelonaCom més sabem sobre els neandertals gràcies a la recerca arqueològica, més s'acosten a nosaltres. Sabem que podien parlar, però no sabem si s'inventaven contes. Tenien cura dels malalts i dels morts, però no sabem si s’abraçaven i ploraven en un enterrament. Pintaven objectes i les parets de les coves, però no podem saber si era amb un objectiu místic o per descriure el seu dia a dia. La recerca també ens ha mostrat que els neandertals, adaptats a un clima més fred, eren blancs i amb els ulls clars. No es van extingir del tot, perquè són presents en els nostres gens: van copular amb altres espècies com els humans moderns i els denissovans. Ara, segons un article que publica aquest dimecres la revista Nature, sabem com vivien en família.

Un estudi ha analitzat la genètica de tretze neandertals que, segons la publicació, és el més ampli que s'ha fet fins ara: onze van viure a la cova de Txaguirskaia i dos més a la cova d'Okladnikov, al massís d'Altai, una zona muntanyosa de Rússia situada a l'oest de Sibèria i Mongòlia. Almenys dos individus de la cova d'Okladnikov eren pare i filla i dos més tenien una relació familiar de segon grau. Sis dels individus que van viure en aquella zona muntanyosa i aïllada compartien ADN mitocondrial, que és el que transmet la mare. Les coves van ser ocupades fa entre 59.000 i 51.000 anys i l'equip d'investigadors ha analitzat les dents i els ossos dels seus habitants per arribar a la conclusió que vivien en relativament petites comunitats familiars i que la supervivència era garantia a través de la migració femenina, perquè la diversitat del cromosoma Y, present en els mascles, és inferior a l'ADN mitrocondrial.

Eren patrilocals

Eren les dones les que més sovint abandonaven el grup per reproduir-se i els homes els qui es quedaven al lloc d'origen; per tant, eren patrilocals. Segons les anàlisis genètiques, més del 60% de les dones de les dues coves d'Altai provenien d'altres comunitats. Però no totes eren nouvingudes. Les anàlisis també demostren que algunes es van quedar al lloc on havien nascut.

A la genètica d'aquests neandertals també hi ha la petjada dels denissovans, que se sap que també es van apariar amb els avantpassats dels humans moderns que viuen avui a Austràlia, les illes del Pacífic, l'est de l'Àsia i el sud-est asiàtic. L'existència dels denissovans es coneix des de fa relativament poc i se sap que es van extingir fa menys de 50.000 anys.

Ara bé, aquestes anàlisis genètiques no són definitives. "Les nostres troballes plantegen alguns interrogants perquè no sabem si aquest tipus d'organització social era tan sols pròpia de les comunitats que vivien al massís d'Altai i, per tant, d'un emplaçament geogràfic aïllat, o si també altres comunitats neandertals més àmplies tenien la mateixa organització social", assenyala la revista.

Fa temps que es debat sobre com s'organitzaven socialment els neandertals. Altres estudis han constatat que no hi havia grans poblacions ni de neandertals ni d'Homo sapiens, però que els segons estaven més ben connectats. Potser vivien en grups més amplis que es trobaven de tant en tant o en grups petits que es trobaven freqüentment, però és clar que segurament no estaven tan aïllats com els neandertals. El fet que els neandertals se socialitzessin menys, segons algunes teories, n'explicaria en part l'extinció. Però encara queden moltes coses per saber dels neandertals.

stats