Crítica de cinema
Cultura 12/01/2022

Joel Coen fa de 'Macbeth' un espectacle digne de veure en pantalla gran

Denzel Washington i Frances McDormand protagonitzen una nova adaptació de l'obra de Shakespeare

2 min
L'actor Denzel Washington a la pel·lícula 'Macbeth'

'Macbeth'

(4 estrelles)

Direcció i guió: Joel Coen, a partir de l'obra de William Shakespeare. 105 minuts. Estats Units (2021). Amb Denzel Washington, Frances McDormand, Brendan Gleeson, Corey Hawkins i Bertie Carvel. Estrena als cinemes el 12 de gener, i a Apple TV el 14 de gener.

Pot sorprendre que en el primer projecte en què no té la col·laboració del seu germà Ethan, Joel Coen hagi escollit adaptar una de les tragèdies més populars de Shakespeare. La sorpresa és relativa si pensem en la inclinació natural de la parella pels clarobscurs, estilístics i morals, del cinema negre. De Sang fàcil a L'home que mai hi va ser, els Coen han desplegat una visió fatalista del món, moltes vegades poblat per antiherois taciturns i dones ambicioses, elements no gaire allunyats de l'univers macbethià. Frances McDormand, dona del cineasta, és Lady Macbeth i Denzel Washington es reserva el rol principal, i és l'aproximació similar que fan tots dos als seus respectius personatges –una certa gravetat terrenal que sembla causada pel pes de l'edat– el que dota de credibilitat aquesta parella madura, sense descendència, sincronitzada en la seva bogeria homicida.

Podem intuir un cert desajust quan McDormand recorre als seus característics manierismes, però això és només un lleuger retret a una obra que destaca per l'aclaparadora proposta visual. Coen s'allunya del realisme de l'adaptació de Justin Kurzel , aproximant-se a l'estil despullat i esotèric de la versió de Welles però subratllant el seu deute amb el filtre distorsionador de l'expressionisme europeu, en què el turment interior dels personatges es manifestava a través d’uns decorats irreals i una il·luminació plena d'ombres. És una opció lògica, tenint en compte la naturalesa fantasmagòrica d'una història en què conviuen bruixes, esperits i reis endimoniats. És, justament, en les seqüències més tenebroses de la pel·lícula, les que connecten de manera més directa amb la naturalesa espectral, atàvica, del relat –les espectaculars aparicions de les bruixes o el brutal assassinat del rei–, on Joel Coen s'exhibeix com un creador audiovisual agosarat i brillant, en plena forma.

stats