CRÍTICA DE CINEMA

'La voz humana': Pedro Almodóvar fa seu Jean Cocteau i empodera Tilda Swinton

L'actriu és la primera musa anglesa del manxec

'La voz humana'

(4,5 estrelles)

Direcció i guió: Pedro Almodóvar. Espanya (2020). 30 minuts. Amb Tilda Swinton. Estrena als cinemes

La nova genialitat de Pedro Almodóvar no és un llargmetratge coral encapçalat per la seva nombrosa família d’actors i actrius; tanmateix, La voz humana, el curtmetratge amb què el cineasta manxec s’estrena en la filmació en anglès, és una obra plenament almodovariana. El film adapta el text homònim de Jean Cocteau, que ja apareixia a La ley del deseo, on Carmen Maura el representava en un escenari teatral dins de la ficció. I és justament aquest diàleg entre les formes teatrals i cinematogràfiques el que posa en joc La voz humana, que situa la protagonista del relat, abandonada pel seu amant, en un apartament visiblement reconstruït dins d’un gran hangar, un espai diàfan que accentua la soledat de l’heroïna tràgica i on el pas del temps és assenyalat pels focus d’il·luminació artificial.

Tilda Swinton: “Ha sigut catàrtic fer una pel·lícula amb Almodóvar”

Aferrant-se al manierisme més colorista per anar a la recerca d’una veritat translúcida, l’Almodóvar de La voz humana fa completament seu el text de Cocteau, sobretot en la manera d’emfatitzar l’enteresa de la protagonista, una dona angoixada, vulnerable, però que mai perd la dignitat. És l’etern arquetip femení del director de Todo sobre mi madre: resilient, autosuficient, dotat d’una fortalesa incombustible que aquí s’encarna en la tenacitat gestual i l’esperit insurrecte de l’actriu britànica Tilda Swinton, que abraça amb autoritat la seva condició de primera musa anglosaxona d’Almodóvar.