Cultura 05/02/2021

Lleis més repressives que fa 25 anys contra la llibertat d'expressió

Els enduriments impulsats pels governs del PP avalaven limitacions que no s'han revertit

3 min
Una manifestació a Madrid contra la 'llei mordassa'

BarcelonaDesprés dels Jocs Olímpics de Barcelona i abans de canviar de segle, el 1995, es va aprovar la primera versió del Codi Penal espanyol que està vigent. S’hi incloïa el delicte d’apologia del terrorisme, però només es podia aplicar si s’incitava de manera directa a cometre una conducta delictiva. El 2000, amb la majoria absoluta del PP i José María Aznar de president, es va reformar el Codi Penal incorporant un article específic d’enaltiment del terrorisme –el 578, un dels delictes que la justícia imputa a Pablo Hasél, Valtònyc i La Insurgencia per les seves cançons–. I el 2015, en una altra reforma, es va endurir aquest article 578 passant-lo d’un a tres anys de presó i precisant que si els missatges es difonen per internet s’aplica la meitat superior de la pena.

Al delicte d’enaltiment, més repressiu que 25 anys enrere, s'hi suma el fet que l’Audiència Nacional ha dictat més sentències per aquest motiu des que ETA va deixar de matar que quan la banda estava activa, com demostra una anàlisi publicada per Eldiario.es. “La falta d’activitat armada fa que certs tribunals hagin de justificar la seva permanència”, apunta l’advocada Laia Serra. Hi coincideix l’advocat Benet Salellas, que recorda que l’Audiència Nacional està especialitzada en perseguir el terrorisme i es manté tot i la fi d’ETA. Tant Serra com Salellas consideren que no es tenen en compte els estàndards internacionals de la llibertat d’expressió i que l’expansió actual del dret penal espanyol tampoc és habitual en altres països europeus.

Amnistia Internacional va publicar un informe fa tres anys per alertar que s’utilitzava l’enaltiment del terrorisme per “reprimir” la llibertat d’expressió. L’ONG va definir l’article 578 com una eina per limitar els missatges polítics a les xarxes socials i també entre els artistes.

Desvincular la presó de la llei mordassa

Quan l’Audiència Nacional va anunciar que donava 10 dies a Hasél per entrar a la presó, una portaveu de Podem va vincular la seva condemna a la llei mordassa –que formalment s’anomena llei de seguretat ciutadana–, cosa que és falsa i el mateix raper es va encarregar de desmentir. Però això, a part de provocar una confusió, ha reobert el debat sobre aquesta llei, que va impulsar el PP amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy com a president. Es va fer el 2015, juntament amb la reforma del Codi Penal que, entre d'altres, elevava la presó de l’enaltiment del terrorisme. “Es va donar un paquet repressiu perquè les lleis es van aprovar amb poca diferència”, recorda Salellas, que afegeix que la llei mordassa és administrativa –i, per tant, sense penes de presó– per incidir en les protestes al carrer i que si ara es volgués derogar també caldria modificar el Codi Penal.

“Es demostra la tendència repressiva de l’estat espanyol. És evident que la deriva autoritària està donant els seus fruits tant amb les sancions de la llei mordassa com amb l’aplicació del Codi Penal”, assegura Serra. L’advocada Teresa Vallverdú, membre del col·lectiu Drets, conclou que “s’ha fet creure que ara hi ha més llibertat i en queda menys que abans”.

Nul·les esperances de canvi

Malgrat que aquesta setmana el Congrés dels Diputats, a proposta del Partit Nacionalista Basc, ha aprovat reformar la llei mordassa però no derogar-la, fins ara el govern de coalició del PSOE i Unides Podem no havia fet cap pas per revertir aquesta llei ni reformar el Codi Penal. De fet, en una trobada online dijous amb l’eurodiputada Clara Ponsatí, Valtònyc descartava que es produís cap canvi i Hasél va carregar contra Podem: “Són una pota més del règim que està ajudant a perpetuar-lo. Si m’alliberen serà per la pressió del moviment solidari”.

stats