Un mapa interactiu mostra 6.000 fosses exhumades a l'estat espanyol

BarcelonaTant se val en quin lloc estiguis de l’estat espanyol, a menys de 50 quilòmetres tindràs una fossa comuna. És una de les conclusions que es poden llegir al mapa interactiu audiovisual El país de les 6.000 fosses que ha elaborat RTVE amb el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. El mapa, amb la documentació que han aportat les exhumacions que s’han fet els últims 25 anys, permet geolocalitzar i obtenir informació sobre els llocs on es van inhumar més de 17.000 víctimes. A la web, que s’ha fet pública quan falten pocs dies perquè es commemorin els 50 anys de la mort de Franco, es despleguen històries de les víctimes i també es poden veure diferents materials, com fotografies cedides per les famílies o entitats de memòria, i vídeos de RTVE.

Durant les excavacions s’han trobat botons de nacre, fusta i coure més petits; soles de sabata més petita i de materials més durs que pertanyien a botes i botins de cuir, abillaments per als cabells com clips i diademes, arracades, braçalets i collarets, o el sonall que van trobar al Parc de la Carcavilla (Palència), que pertanyia a Catalina Muñoz, una dona de 37 anys i mare de 4 fills. Segurament, el sonall era del fill de 9 mesos que portava als braços quan la van detenir.

Les dades de les fosses són les proporcionades per la secretaria d’estat de Memòria Democràtica; a més a més, tant Catalunya com el País Valencià tenen mapes propis. S’inclouen fosses on es van enterrar víctimes de la repressió política, tant del bàndol sublevat com de la rereguarda republicana, de soldats i també dels últims anys de la dictadura, com la fossa del cementiri de Reus, on el 1973 es va enterrar Cipriano Martos. Aquest obrer i lluitador antifranquista tenia 31 anys quan el van matar i van enterrar el seu cos de nit i sense testimonis. Les seves restes van ser exhumades el 2023. "Avui és un dia feliç. Les fosses dels vencedors van ser reconegudes per tothom, però les dels vençuts no han estat desenterrades fins a la democràcia i no ha estat fàcil fer-ho", ha assegurat el secretari d’estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, durant la presentació del mapa interactiu.

Segons s'explica a la web, la Guerra Civil va deixar prop de 600.000 víctimes, segons els historiadors. Més enllà dels morts en combat o a causa dels bombardejos, la violència política i la repressió van provocar a Espanya gairebé 200.000 morts entre el 1936 i el 1950: 140.159 persones represaliades pels revoltats —executades durant el terror calent o després de judicis sumaríssims sense garanties— i 49.367 a mans dels republicans. "Aquestes són les xifres més recents, estimacions prudents elaborades per l’historiador Francisco Espinosa a partir d’estudis locals i actualitzades el 2020, tot i que les dades poden variar segons la font", detalla la web.

Durant molt de temps van ser els familiars o entitats de memòria els que van fer una tasca hercúlia per recuperar els seus morts. El 1977 Esperanza Pérez va tornar del seu exili a Bèlgica decidida a trobar el seu pare, els seus avis i els seus oncles. Tots havien estat assassinats i enterrats en fosses comunes. Al llarg de més d’un any i amb l’ajuda del seu marit, que era taxista i la portava d’un lloc a l’altre, va recórrer diferents pobles de la província de Palència fins a trobar vuit dels seus familiars. Va acabar exhumant 150 víctimes del franquisme. El 2010, Aranzadi i l'Associació de Recuperació de Memòria Històrica, que es finança sobretot amb aportacions de particulars, van començar a exhumar fosses. A Catalunya, el 2017, es va impulsar el pla de fosses i es van començar a fer exhumacions i identificacions. Abans la política de la Generalitat havia prioritzat dignificar les fosses i tombes, però no recuperar-ne les restes.