Fons Cambó

Més de 4.000 documents de Cambó es podran consultar a la Biblioteca de Catalunya

Entre la documentació, hi ha correspondència, fotografies, arxius sonors i dibuixos

4 min
El net de Cambó, Francesc Guardans; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra

BarcelonaFrancesc Cambó (1876-1947) és una figura clau de la història contemporània catalana i espanyola. El factòtum de la Lliga Regionalista va ser un important empresari que va aconseguir una gran fortuna, va tenir una llarga carrera política i va maldar per fer possible quelcom impossible dins el règim monàrquic d'aleshores: més autonomia per a Catalunya en el marc d’una Espanya més moderna i europea. Va tenir una vida privada intensa, va acumular una excepcional col·lecció d'art i va ser un generós mecenes. Aquest dimecres s'ha fet oficial la donació de més de 4.000 documents de l'arxiu de la Fundació Francesc Cambó a la Biblioteca de Catalunya que documenten part de la seva llarga i controvertida trajectòria.

"Són documents personals, correspondència, memòries, discursos, fotografies en diversos suports, alguns dibuixos, documents sonors i audiovisuals, documentació de l’editorial Alpha, monografies impreses i publicacions periòdiques de temàtica política, econòmica, literària o d’història de Catalunya, sobre la seva figura i altra documentació", assegura Eugènia Serra, la directora de la Biblioteca de Catalunya, la institució que també es farà càrrec de la pàgina web de la fundació i de tot l'arxiu digitalitzat.

Entre la documentació, es podran consultar les cartes de més d'un miler de corresponsals. Hi ha 1.700 documents gràfics, que inclouen retrats fotogràfics de Francesc Cambó, àlbums fotogràfics de les col·leccions d’art de Ramon Guardans i de Francesc Cambó, i dibuixos originals d’autors catalans, com Ricard Opisso i Gaietà Cornet. També hi ha documentació sobre la seva activitat cultural, especialment sobre la col·lecció d’art Cambó. El fons conté documentació provinent d’empreses com ara Cheda o Sofina, de la seva època de regidor a l’Ajuntament de Barcelona, de ministre al govern d’Espanya o de diputat al Congrés, i relacionada amb l’homenatge i els funerals. Sobretot hi ha la documentació és de després del final de la Guerra Civil, és a dir, comença el 1939.

El dossier de 1917

"És molt important que aquest fons estigui finalment en un arxiu públic i es pugui consultar. Finalment, sabrem què hi ha i què no hi ha, perquè fins ara hi havia algunes dificultats per saber-ho", assegura l'historiador Borja de Riquer, autor de la monumental biografia, de 900 pàgines, sobre Cambó que va publicar amb Edicions 62. L'historiador explica que hi ha molta documentació del líder polític i empresari en molts altres arxius. A la mateixa Biblioteca de Catalunya, hi ha moltes cartes de Cambó dipositades al fons Joan Estelrich, i també l'Arxiu Nacional de Catalunya en diferents fons, com el d'Enric Prat de la Riba, o en altres arxius públics i privats de tota Europa. "Seria interessant saber si al fons que s'ha dipositat a la Biblioteca de Catalunya hi ha els dossiers que esmenta Jesús Pabón [historiador, polític i director de la Reial Acadèmia de la Història espanyola des de 1971 fins a 1975] a la seva biografia sobre Cambó. Jo no els he pogut consultar mai", detalla Borja de Riquer.

Són dossiers d'un moment força interessant dins la biografia de Cambó i la història de Catalunya: el 1917. Aquell any es va produir una vaga general revolucionària a tot Espanya, que a Catalunya va acabar amb una forta repressió policial. Cambó formava part de l'Assemblea de Parlamentaris i el president espanyol, el conservador Eduardo Dato, va denunciar-ne els seus dirigents com a instigadors. Dato va assenyalar especialment Francesc Cambó. Alhora, la Lliga Regionalista va acusar el govern espanyol de provocar la vaga per a fer fracassar les reivindicacions de l'Assemblea.

El vessant com a mecenes

En la presentació de la donació, Francesc Guardans, el net de Cambó, ha destacat aquest dimecres la faceta del seu avi com a mecenes: "Va fer la donació més important de pintura que s'ha fet mai en aquest país", assegura. Guardans ha assenyalat també la Col·lecció Bernat Metge, que consta de les millors traduccions catalanes d'alguns dels autors clàssics imprescindibles de la literatura universal, i les campanyes que s'han fet per difondre-la. "El català ha crescut i s'ha fet més gran amb la Bernat Metge", ha dit Guardans, que ha recordat la campanya que es va fer amb l'ARA per difondre la col·lecció fa dotze anys. El net de Cambó ha lamentat, però, la imatge que a vegades s'ha difós del seu avi: "En algun moment se l'ha presentat com a franquista i hem volgut esperar que les aigües baixessin i es redimensionés el personatge. Va tenir grans encerts i hi va haver coses que no li van sortir bé. Tenia molts vessants. Va ser un gran mecenes, un home d'empresa, s'escrivia amb els intel·lectuals més importants d'Europa, tenia una visió estratègica europea impensable en la seva època", assegura Guardans.

Quan Cambó va morir, el seu llegat va ser gestionat per la seva filla, Helena Cambó i Mallol, juntament amb el seu marit, Ramon Guardans i Vallès. L’any 1999 van crear la Fundació Institut Cambó amb l'objectiu de difondre l’obra de Francesc Cambó i continuar duent a terme diverses iniciatives culturals promogudes pel seu antecessor. "La Fundació Institut Cambó l'hem fet possible de manera exclusiva la família i ho hem fet sense cap suport institucional. Tenia molt clar que el final del cicle només podia tenir un destí", assegura Francesc Guardans. I aquest destí ha estat la Biblioteca de Catalunya. És, segons Guardans, la institució que millor pot vetllar pel llegat de Cambó. "El que quedarà, més enllà de la història, és una persona d'enorme generositat amb el país i això ho pot recollir molt bé la Biblioteca de Catalunya", conclou Guardans.

stats