Una nit d'alt voltatge amb la diva del 'dancehall' Bad Gyal

Sant Feliu de GuíxolsDiuen que tot torna, que les modes es recuperen, que els fets es repeteixen. En el fons, tot depèn de la mirada i la perspectiva del temps, que són les que permeten ser conscient d’aquests cicles a vegades poc evidents. Dissabte a la nit Bad Gyal, la nova diva del dancehall, el trap i el reggaeton, va actuar en la 59a edició del Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols i va posar a prova les teories filosòfiques de l'avenir de la història. Va congregar 2.500 persones al Guíxols Arena, l’emplaçament que el certamen sol fer servir per als concerts més multitudinaris. Es preveia una nit calenta i fogosa. I ho va ser: el seu Bad Gyal Soundsystem, l’espectacle que representa la seva confirmació com a fenomen internacional, va ser com un volcà en erupció que no va deixar d’emanar lava durant gairebé hora i mitja, a batzegades de twerking i cop de malucs que semblaven ser el motor de la mateixa música. 

Entre el públic, una gran presència de la Generació Z i Alfa, amb majoria femenina i disposada a esprémer la bateria del mòbil i fer anar de corcoll el personal del Festival que intentava que ningú s’aixequés de les cadires, ni ballés, ni es canviés de localitat per estar més a prop de l’escenari. També molts pares acompanyant les seves filles menors d’edat. Alguns resignats, altres gaudint i deixant-se emportar per l’excitació general. Amb temes com Candela, Blink, Yo sigo igual, Hookah o Iconic, les mirades joves veien la cantant i compositora de Vilassar de Mar com una nova heroïna, una cronista que les representa. "El pussy que mana", que canta a Mercadona, com a mantra.

Les mirades més experimentades, la dels progenitors, segurament van tenir més d’un déjà-vu. Quan Bad Gyal es posava la mà a l’entrecuix al cap de pocs segons de començar a cantar Pussy, la cançó amb la qual va començar el concert i que forma part de l’EP Warm up (2021), aquella mà és la mateixa mà que Madonna va utilitzar per simular una masturbació quan cantava Like a virgin a la gira Blond Ambition Tour del 1990. Quan cantava amb veu desafiant "Me tiene encendía', ta' duro to' el día. Conmigo hace cosas que antes no hacía" a Aprendiendo el sexo, era la mateixa veu que va utilitzar Magali Nöel per cantar sense embuts Fais-moi mal Johnny, de Borin Vian als anys 1950 i que la radiotelevisió francesa va prohibir per transgredir les normes del decòrum de l’època. Per a l’escriptor i poeta francès va ser un divertimento, un joc que serveix per trencar murs invisibles. 

"Per a nosaltres, aquesta és la nostra feina però també volem que cada concert sigui una festa", va assegurar Bad Gyal al bell mig d’un concert platejat com una descomunal sessió de disco mòbil a l’estil dels sound systems jamaicans. Les cançons, com un joc de construcció, s’anaven superposant i enllaçant com un zàping a través de tota la seva producció discogràfica sense escatimar decibels. Una col·lecció de ritmes sintètics, versos amb Auto-Tune i glutis inquiets que va acabar ben amunt amb l’apoteosi dels hits Zorra, Toto, Alocao, Internationally i Fiebre.