Una bona tria per inaugurar la temporada del Liceu

BarcelonaEl districte barceloní de Nou Barris no és aliè a l'activitat del Liceu. Si més no, un cop l'any l'orquestra del teatre hi ofereix un concert gratuït que forma part de la programació de les Festes de la Mercè. Més insòlit és que el Liceu triï un espai de Nou Barris per fer-hi una roda de premsa. I si ho ha fet és per una feliç coincidència lexicoanimal. L'òpera que inaugura la temporada 2025-2026 és La guineueta atrevida, la meravellosa obra del txec Leoš Janáček (1854-1928), que arriba amb una proposta escènica de l'australià Barrie Kosky, l'artífex de la inoblidable Flauta màgica que es va representar al Liceu el 2016. I al parc de la Guineueta hi ha precisament una elegant escultura d'una guineu de Julià Riu Serra.

Així les coses, el Liceu va decidir que seria allà on es presentaria a la premsa la producció que obrirà el curs operístic el 22 de setembre, tot i que el dia 20 hi haurà una funció especial dins del projecte Òpera entre generacions, amb l'entrada a 35 euros. En total, hi haurà set funcions fins al 30 de setembre, totes set amb un repartiment encapçalat per la soprano russa Elena Tsallagova (en el paper de la guineueta), el baríton suec Peter Mattei (el guardabosc) i la mezzosoprano irlandesa Paula Murrihy (el guillot). Tsallagova debuta al Liceu; Murrihy hi va debutar el 2021 amb Ariadne auf Naxos, de Strauss, i Mattei no cantava al teatre de la Rambla des que va fer el War requiem de Britten el 2010. El repartiment de La guineueta astuta inclou també David Alegret, Mireia Pinto, Anaïs Masllorens, Alejandro López, Milan Perišic i José Manuel Montero, del Cor Infantil de l'Orfeó Català, amb cantaires d'entre 10 i 17 anys.

"És una producció molt atractiva, sofisticada i accessible alhora", diu Tsallagova sobre el muntatge de Barrie Kosky, una coproducció del Liceu i la Bayerische Staatsoper que es va estrenar a Múnic el 2022, també amb la soprano russa com a protagonista. "És una de les meves òperes preferides", afegeix Tsallagova sobre La guineueta astuta (Příhody lišky Bystroušky en txec), una òpera d'una hora i quaranta minuts que al Liceu només s'havia programat la temporada 2001-2002, en anglès.

Un còmic convertit en òpera

Janáček va convertir aquesta faula sobre la vida i la relació entre homes i animals en òpera després de llegir les tires de còmic que en va publicar el diari Lidové Noviny de Praga, que de fet adaptaven un conte de Bystrou Theka del segle XIX. "Janáček és un geni", assegura Josep Pons, que comença l'última temporada com a director musical del Liceu dirigint les set funcions de La guineueta astuta. "És un geni de la instrumentació i els colors, una figura única, un compositor amb un gran sentit poètic", afegeix Pons, un director avesat a l'obra del compositor txec, al qual situa en la tradició romàntica postwagenriana de principis del segle XX, la de les músiques nacionals permeables al folklore local i a les músiques populars, la de coetanis com l'hongarès Béla Bartok i l'espanyol Manuel de Falla, i amb "una cultura molt rica rítmicament que converteix en tota una aventura musical, com feia Xostakóvitx".

Bona tria, doncs, per inaugurar la temporada, tant musicalment com escènicament, perquè Barrie Kosky hi aporta una mirada pròpia en aquesta òpera de tres actes que es representen sense pauses. Andreas Weirich, repositor de la producció a Barcelona, explica que Kosky "n'elimina el naturalisme, perquè no cal replicar la natura", sinó crear un bosc màgic, una mica shakespearià, com a "marc simbòlic" per desenvolupar una faula inquietant sobre la llibertat. "No hi ha animals vestits amb cua ni rostres amb màscares", diu Weirich. "Els animals i les persones només es diferenciaran cromàticament; els animals van vestits de colors i els humans de negre", completa Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu.