El pianista i R2D2 juguen a L'Auditori

'Piano + AI'

L'Auditori 2. 27 d'octubre del 2021

Primer la fe. La comissària del Sónar+D, Antònia Folguera, diu que tot el que sonarà a la sala 2 de L'Auditori serà interpretat "en temps real", i que serà una "cocreació" fruit del diàleg entre Marco Mezquida al piano i un instrument d'intel·ligència artificial desenvolupat pels investigadors de la UPC Iván Paz i Philippe Salembier i pels músics i enginyers de l'Esmuc Josep Maria Comajuncosas i Joan Canyelles. Com afegeix Folguera, "simbiosi entre música i sistema" per inaugurar l'Arts and Music Festival aixoplugat pel Sónar de tardor. Efectivament, a l'escenari hi ha un piano de cua i l'instrument sense nom en qüestió, al qual anomenarem la Maleta per la forma rectangular del dispositiu que descansa damunt un sobri pedestal. Tal com explica Folguera, Mezquida només intervindrà tocant el piano, i la Maleta tocarà la seva pròpia música. També informa el públic que omple la sala que en els assajos previs Comajuncosas i Canyelles han dissenyat una mena de paleta de sons i textures electròniques específiques a disposició de la intel·ligència artificial.

El concert comença amb el piano i la Maleta dient-hi la seva en paral·lel i a mitja veu. Mezquida posa en marxa una improvisació de sonoritat clàssica i el dispositiu artificial sembla reproduir el so d'una màquina d'escriure. Després, quan les tecles lliguen frases delicades, la Maleta omple l'espai amb una electrònica ambiental prou familiar; és el moment de gaudir de la música oblidant la naturalesa experimental. Quan el piano juga amb el jazz tradicional, la resposta és emetre sons que recorden el llenguatge d'R2D2, el robot eficient de Star Wars; sí, els dissenyadors de so també tenen bon humor. Més endavant, quan Mezquida apuja la intensitat, la Maleta, potser atabalada i tot, mira de reaccionar a la convulsió pianística amb una percussió frenètica, com un tertulià que tem perdre el torn de paraula.

Més que diàleg, n'hi ha un que proposa i una altra que reacciona gairebé sempre amb elements rítmics i sovint amb l'estètica musical de la música concreta. De fet, durant més d'una hora la intel·ligència artificial assumeix un paper subaltern, d'acompanyament, segurament pel caràcter encara experimental del dispositiu, però també per la mateixa naturalesa del piano, massa instrument per propiciar un diàleg de tu a tu, i sobretot per la intel·ligència musical de Mezquida. La seva dinàmica improvisació, amb bis inclòs, hauria sigut igualment magistral sense la Maleta. Això sí, la intel·ligència artificial hi va aportar un complement prou fascinant. Benvinguts al futur.