La radicalitat íntima d'Antoni Cumella

BarcelonaEl ceramista Antoni Cumella (Granollers, 1913-1985) obria el forn per treure les peces per última vegada amb un martell en una mà. Amb l'altra agafava l'obra i, si no li agradava el resultat que havia obtingut, la destruïa. "Si no corresponia a la idea que tenia prèviament, encara que fos tècnicament perfecta, la trencava", explica Immaculada Saurí, comissària, juntament amb els equips del Museu de Granollers, de l'exposició que el centre dedica a l'artista vallesà fins al 16 de març. "Era una persona molt exigent -afegeix la comissària-, tenia molt clar el que volia. Cumella va ser un treballador incansable i un home de laboratori".

La mostra porta per títol Antoni Cumella. De la formulació a l'obra i coincideix amb el centenari del naixement de l'artista. Les 21 peces de torn de gres esmaltat que s'hi poden veure provenen dels fons del museu i de la família de Cumella. Tres es van poder veure a la passada edició de la Documenta de Kassel, després que el Macba inclogués la figura de Cumella a la presentació de la col·lecció del 2011, que rastrejava el sorgiment de la modernitat a Catalunya als anys cinquanta. El 2005 el Museu de Granollers ja va dedicar una gran mostra a l'artista, de la qual ha quedat una exhaustiva web sobre la seva vida i obra ( antonicumella.org ), en la qual es pot rastrejar el ressò internacional que va tenir la seva feina: va aconseguir tres medalles d'or a les triennals de Milà dels anys 1936, 1951 i 1957. El 1963 va realitzar un mural ceràmic de grans dimensions titulat Homenatge a Gaudí per al pavelló espanyol de la Fira Mundial de Nova York i també va exposar a Washington, París, Suïssa i Alemanya.

Les peces de torn d'Antoni Cumella, plaques i murals arquitectònics com el de l'Edifici Sandoz de Barcelona, "són l'origen de la seva obra i és un vessant que no va abandonar mai", explica Saurí, tot i que també va crear escultures. En la intimitat del seu taller, i armat dels quaderns en què esbossava les formes que volia aconseguir i hi detallava les fórmules dels esmalts que més tard aplicava a les peces, Cumella va modelar el seu propi univers. "A partir d'una idea i d'un gest força brutal, a vegades va portar al límit les possibilitats de la tècnica del torn. Hi ha peces de 49 centímetres d'alçada i que tenen una boca d'un centímetre", exemplifica Saurí, que també assenyala que despullant els gerros de qualsevol funcionalitat i simplificant-ne les formes, els va convertir en objectes escultòrics purs amb una gran diversitat de formes, colors i textures.

A més de les peces, la mostra inclou diversos plafons que expliquen les diferents fases del procés escultòric del ceramista i també donen referents als espectadors per llegir les peces. "N'hi ha que ens porten al mar o a la muntanya, i també poden recordar un element planetari o una atmosfera humida", conclou Immaculada Saurí.