Sabor de Gràcia, els grans de la rumba i la recepta del 'Sarandonga'

BarcelonaSabor de Gràcia van poder celebrar per poc el seu 25è aniversari abans de l'esclat de la pandèmia del covid, amb un concert al Palau de la Música el 5 de febrer de l'any passat. Després de fer concerts com els dels Festival Grec i la Mercè, aquest estiu han pogut recuperar la velocitat de creuer fent temporada al Teatre Apolo amb un concert de rumba catalana amb aire teatral titulat Sabor a rumba. "No s'havia fet mai una producció de rumba catalana i tampoc com a espectacle principal per fer temporada", afirma Antoni Sicus Carbonell, cantant, guitarrista i compositor del grup Sabor de Gràcia. El fil conductor de l'espectacle és un viatge pel llegat dels grans noms de la rumba catalana, entre els quals hi ha Peret, el Pescaílla, Chacho, els Amaya, els Gipsy Kings, Rumba 3 i el Gato Pérez. També per la rumba flamenca, amb artistes com Los Chichos, Los Chunguitos i Las Grecas.

Al repertori no hi podia faltar un tema que va ser el més sonat de l'estiu del 2001, fa 20 anys, Sarandonga, la versió que Lolita va fer d'un tema del seu pare, el Pescaílla, que al seu torn havia passat pel seu sedàs rumbero un son cubà de Compay Segundo. "El Pescaílla va posar-hi algunes coses seves, com la referència a l'arròs amb bacallà en lloc del nyam de l'original [un tubercle]. Aleshores no es menjava tant de bacallà, perquè era un menjar de ric", explica Carbonell. Perquè entre tema i tema Carbonell explica detalls d'històrics dels grups, com els inicis dels Gipsy Kings en el món de la rumba escoltant el Chango [Abellán] als casaments gitanos, i records de la comunitat gitana i de la trajectòria del grup.

"Hi ha vivències que no són als documentals ni als llibres d'història de la rumba i que han passat de pares a fills", assegura Carbonell. "Quan aquí hi havia un dictador i les dones no podien tenir un compte bancari sense permís dels homes, els gitanos dels barris de Barcelona anaven malament de calés, passaven gana. Mentre ells treballaven, un grup de dones del carrer de la Cera i dels barris de Gràcia i Hostafrancs se'n van anar a Amèrica en vaixell, cap el Brasil, l'Argentina, Mèxic i Veneçuela". Aquestes dones venien roba però també "pernils de bodega als quals els pintaven la pota de negre amb betum", explica Carbonell, recordant la gràcia dels venedors ambulants com el pare de Peret, segons explicava a la rumba d'El mig amic. També evoquen l'Orelles, un dels guitarristes del orígens de la rumba, i expliquen com tocava la guitarra.

L'única música europea del segle XX nascuda al carrer

El recorregut cronològic del concert culmina amb la generació dels mateixos Sabor de Gràcia, que toquen dos temes propis als bisos: Volem cantar, un tema sobre "la llibertat, la igualtat, la tolerància i la diversitat", diu Carbonell, i un altre que sembla especialment adequat per a l'actualitat: Al mal tiempo buena rumba. L'espectacle estarà en cartell fins al 22 d'agost, però podria tornar al setembre. En paral·lel, el grup està pensant en el disc de l'espectacle i en una altra obra per a les festes de Nadal, de la qual no avança cap detall. També en la versió totalment actualitzada de Sabor a rumba per al 2022 incorporant els temes i els artistes que més els demana el públic enguany en cada funció, com Alejandro Sanz, Jarabe de Palo, Joaquín Sabina i Rubén Blades. "El repertori del 2022 no el farem nosaltres, sinó el públic", diu l'artista.

Carbonell no creu que l'impacte que han tingut fenòmens com els de Rosalía i C. Tangana en reivindicar les músiques populars i posar-les de moda hagi afectat la rumba. "Són modes, i les modes poden quedar-se o poden passar. La rumba catalana no ho és, és un estil que ha nascut aquí, i és l'única música europea que ha nascut al carrer en tot el segle XX. Barcelona no té cap música, la sardana és de l'Empordà!", subratlla. Així mateix, Carbonell reivindica la catalanitat de la rumba. "Primer de tot, la rumba és catalana. Va haver-hi una època que la van portar a Eurovisió i la van adoptar i la van fer seva a Espanya, i això és perquè els catalans ens deixem prendre les coses, tenim aquest mal vici". I per reblar-ho, posar un símil futbolístic. "Hem tingut un dels millors jugadors, que és el Xavi, i en lloc de donar-li suport perquè guanyés la Pilota d'Or, vam donar-li a Messi perquè en tingués més que Cristiano Ronaldo. Messi és argentí i no català, i el gran problema que tenim és que tenim complexos: no donem valor al que tenim a casa i ens ho deixem prendre".