Crítica
Cultura 10/07/2019

'La vida sense la Sara Amat', el despertar sexual d'un adolescent durant les vacances d'estiu

Laura Jou debuta en el llarg amb aquesta adaptació de la novel·la de Pep Puig

Eulàlia Iglesias
2 min
Els 400 cops de Laura Jou

Barcelona Direcció: Laura Jou. Guió: Coral Cruz a partir de la novel·la de Pep Puig. 90 min. Espanya (2019). Amb Maria Morera, Biel Rossell Pelfort i Isaac Alcayde.

Pep Puig va guanyar l'any 2015 el premi Sant Jordi per 'La vida sense la Sara Amat', una novel·la sobre el primer amor d'un adolescent, en Pep, que recorda en retrospectiva aquell estiu en què la noia que el fascinava, la Sara, va desaparèixer. Entre els membres del jurat que va concedir el guardó al llibre de Puig hi havia Isona Passola, que n'ha produït també l'adaptació al cinema. 'La vida sense la Sara Amat' suposa el primer llargmetratge com a directora de Laura Jou, una especialista de renom en la preparació d'intèrprets menors d'edat que ha aprofitat el seu mestratge en aquest camp per tirar endavant un film bona part del pes del qual recau en la força i la credibilitat dels seus actors juvenils.

L'escena més poderosa de 'La vida sense la Sara Amat' té lloc a l'inici, quan el Pep juga a cuit i amagar amb la colla i, just en desaparèixer la Sara, la càmera enquadra l'entrada al bosc com si la natura exercís un poder magnètic sobre la noia. Aquest punt de misteri li escau a una història que al cap i a la fi gira al voltant de l'absència d'una adolescent idealitzada en l'imaginari del narrador. Però la pel·lícula no s'endinsa per aquest camí més eteri i es queda en la reconstrucció prosaica però acurada d'aquells últims dies de l'estiu al poble que marquen la vida d'en Pep. La Sara acaba apareixent a l'habitació del noi, que viu de la seva mà el despertar sexual en la intimitat clandestina de la casa de l'àvia.

El personatge de la Sara no deixa de ser un arquetip, el de la noia al mateix temps enigmàtica i seductora que de tan extraordinària no encaixa en el seu entorn més terrenal. Per moments fa patir que es redueixi el personatge d'una adolescent a aquest rol, però la debutant Maria Morera sap atorgar una dimensió humana a aquesta protagonista, que sembla existir només per al Pep. I la Laura Jou se'n surt d'allò més bé en el territori més delicat de tots, el de retratar la connexió sensual entre aquests dos adolescents sense ocultar-ne el vessant físic però tampoc explotant-lo. L'estètica preciosista del film s'amara d'aquest desig incipient que sura en l'aire càlid d'un estiu que ja agonitza. Més convencional resulta la reproducció d'aquest lloc comú que són les vacances al poble durant la dècada dels vuitanta, sobretot quan es du a terme a través de tics encartonats com que tothom parli en català excepte la parella de guàrdies civils.

Al cantó de la molt bona feina dels dos joves intèrprets debutants, Morera i Biel Rosell en el paper del Pep, també cal destacar la força de dues actrius ja consolidades, la sempre encantadora Cesca Piñón com a àvia del protagonista, i Anna Sabaté, la mare de la Sara, a qui també podem veure en una altra estrena catalana d'aquest juliol, 'Ojos negros'.

stats