David Vilaseca, de l'oblit a la Sala Gran del Teatre Nacional

BarcelonaEn cinc anys, David Vilaseca (Barcelona, 1964 – Londres, 2010) ha passat de ser un autor pràcticament desconegut a erigir-se en un dels grans noms de la literatura catalana de finals del segle XX. Vilaseca feia pocs dies que havia enllestit la segona part dels seus Dietaris quan un camió va atropellar-lo el 2010 mentre anava en bicicleta i va morir. La primera part dels Dietaris havia guanyat el premi Andròmina el 2007 i s'havia publicat, però havia passat pràcticament desapercebuda. Amb la seva mort, la família va trobar els manuscrits de la segona part i va entregar-los als amics d'universitat de Vilaseca, que van remoure cel i terra perquè algú els publiqués.

El 2017 L'Altra Editorial va fer-ho en un volum de més de 750 pàgines titulat Els homes i els dies, que reuneix l'obra narrativa completa i que es va convertir en un petit fenomen. Ara la literatura de Vilaseca fa un salt més i arriba a la Sala Gran del Teatre Nacional (TNC) en una ambiciosa adaptació teatral d'Els homes i els dies a càrrec de Josep Maria Miró, dirigida per Xavier Albertí i amb 11 intèrprets a l'escenari: Mercè Arànega, Albert Ausellé, Paula Blanco, Alejandro Bordanove, Abdi Cherbou, Francesc Cuéllar, Rubén de Eguía, Luiz Felipe Lucas, Oriol Genís, Roberto G. Alonso i Federico Metral. L'obra es podrà veure del 21 d'abril al 29 de maig.

Fer visible la diferència

"Vilaseca construeix la seva identitat a través de la pròpia experiència i a través de l’art. En la ficció, un troba referents per construir la seva identitat, però fa 20 o 30 anys era molt més difícil trobar-ne en persones que no eren heterosexuals. A través de la seva experiència i dels seus estudis, el David construeix la pròpia identitat i l'aboca a la literatura", explica Miró. Alguns dels seus referents els troba a casa. De cop i volta comença a descobrir Josep Pla, Gaziel, Josep Maria de Sagarra, Jaime Gil de Biedma, Joan Puig i Ferreter. S'hi emmiralla per comprendre's i donar forma a la seva literatura del jo. "Això ho hem volgut recollir amb la dramatúrgia. A l'escenari el fem dialogar amb les fonts que veu. És un autor que es construeix amb el propi patrimoni, on intueix l'aroma d'un temps sense visibilitzats. Ell intenta endreçar, entendre i fer visible la seva diferència", diu Miró.

Londres va ser, per a l'escriptor, un refugi que li va donar tot allò que no trobava a Catalunya. "Decideix viure als marges, exiliar-se voluntàriament i treballar amb la llengua des de fora. El món anglosaxó li ensenya que, en qüestions de literatura de gènere i de feminisme, Catalunya estava a les beceroles. Descobreix que la nostra cultura, en concepte afectiu i sexual, va enrere", subratlla Miró. Quan Vilaseca ja s'ha instal·lat a Londres, la Sala Tallers del TNC s'inaugura el 1996 amb Àngels a Amèrica de Tony Kushner i l'espectacle aixeca polseguera. "A determinades persones vinculades a Convergència i Unió no els va fer especialment gràcia que en un teatre nacional es fes una obra de maricons i sida –recorda Miró–. Però de cop i volta tot això es comença a visibilitzar. Perquè existim hem de ser explicats. Això és el que fa el David i el que el fa especialment important". 

Exposar-se sense filtres

L'obra de Vilaseca és descarnada i incòmoda per necessitat: l'escriptor s'exposa sense filtres perquè per a ell és l'única manera de comprendre's. "No té cap pudor a explicar els seus moments d’alegria, de crisi, de posar-se en terrenys dubtosos i contradictoris. S'explica tal com és, què li passa, què li fa mal, i intenta aprendre d’ell mateix. És un autor impúdic, i això el fa ser especialment honest i autèntic", diu Miró. El "gran triomf de la literatura", afegeix, és "fer servir el jo per generar un espai literari en què els altres s'emmirallen, i això és el que defineix el David".

"És un autor de referència que ajuda a traçar com la identitat subjectiva es transforma des de la creació", assenyala Xavier Albertí. L'obra de Vilaseca fa una profunda introspecció en l'ànima humana que, segons Albertí, apel·la a tothom, més enllà d'un col·lectiu concret: "És una radiografia de les pors humanes, de la necessitat de ser acceptats i de la necessitat de l'amor. El seu és un llibre de capçalera d'un autor amb una veu literària d'una qualitat extraordinària". L'espectacle, que tanca la primera temporada de Carme Portaceli com a directora del TNC, busca reivindicar Vilaseca i situar-lo, dues dècades després de la seva mort, al lloc que li pertoca de la literatura catalana.