La temporada 2021-2022 de L’Auditori en 10 claus

BarcelonaL’Auditori de Barcelona ha presentat aquest dimecres la temporada 2021-2022, programada amb ambició prepandèmica i la voluntat de recuperar formats com el gran simfonisme i la música sinfonicocoral. És a dir, amb ganes de desplegar repertoris damnificats pel coronavirus. "Plantegem una temporada il·lusionant, ambiciosa i prepandèmica en volum d’activitat, amb 430 concerts, 16 estrenes mundials, 14 estrenes nacionals, 17 encàrrecs i 32 projectes", explica el director de L’Auditori, Robert Brufau. Tot seguit, us oferim 10 claus per entendre una temporada el relat de la qual s’ha construït al volant dels conceptes amor i odi (la creació era el leitmotiv de la 2020-2021).

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) s’enfrontarà a grans partitures de Strauss, Mahler, Brahms, Rimski-Kórsakov, Stravinsky, Prokofiev, Xostakóvitx i Buckner, entre altres compositors. A més, participarà en el Festival Rakhmàninov, organitzat per L’Auditori del 4 de març al 5 d’abril del 2022. L’OBC té 7.000 abonats, i abans de la presentació de la temporada ja estan "per sobre de 3.500 abonaments renovats". "Anem bé, és il·lusionant", diu Brufau. Per cert, serà l’última temporada de Kazushi Ono com a director titular de l’orquestra. Segons Brufau, "el procés de cerca de la persona que el substituirà hauria de culminar si tot va bé a finals d’aquest any".

L’Auditori manté el compromís amb la paritat de gènere, especialment al capdavant de l’orquestra. Aquesta temporada hi haurà nou dones dirigint l’OBC, un 37% del total: Tabita Berglund, Anja Bihlmaier, Stephanie Childress, Laurence Equilbey, Lina González-Granados, Anna-Maria Helsing, Alondra de la Parra, Ruth Reinhardt i Giedré Slekyté. "És una dinàmica que segurament tindrà alts i baixos, però que volem que sigui creixent, i no és fàcil perquè al final la realitat és que ni els catàlegs de les grans agències ni les escoles fan possible encara aquesta paritat. Però estem contents de poder ser un petit far al sud d’Europa en aquest sentit", diu Brufau.

Seguint el camí del Festival Llums d’Antiga, L’Auditori fa "un esforç decidit" per programar obres de compositores, tot i que Brufau admet que encara "hi ha molta feina a fer": "Per exemple, de Lili Boulanger, l’orquestra no n’havia fet mai res, i ara en farà dues peces. Tampoc havia tocat mai res de Betsy Jolas. D’Andrea Tarrodi, sí, alguna coseta, però en farem més. I de Sofia Gubaidulina, que és un tòtem, i de Kaija Saariaho, evidentment. Hi ha molts noms per treballar".

L’OBC, dirigida per Juanjo Mena i amb el violoncel·lista Pablo Ferrández com a solista, farà una gira del 19 al 26 d’abril que passarà per Hamburg, Aarhus, Alborg, Hèlsinki, Estocolm i Tampere. En el repertori, el Concert per a violoncel i orquestra, de Saint-Saëns; la Simfonia fantàstica, de Berlioz, i les Danses de Don Quixote, de Gerhard. Com diu Brufau, "és una gira que pivota entre dues de les grans sales de referència europees, l’Elbphilharmonie d’Hamburg i el Konserthuset d’Estocolm".

Després de Cassandra Miller i Thomàs Adès, ara és el torn de Bernat Vivancos i Joan Magrané com a compositors convidats. "Són dos autors referents de la nova creació musical del país, des de la música de cambra a la música coral, on tots dos excel·leixen i fan molt bona feina. A més, acosten la nova creació al públic, no l’allunyen". Un dels encàrrecs per a Magrané és Obreda, una gran obra simfonicocoral. Vivancos estrenarà Organis Aurea amb la Banda Municipal. I tots dos compositors dialogaran amb els madrigals de Carlo Gesualdo al Festival Lums d’Antiga.

La creació d’un cor professional era un dels propòsits de Brufau des que va assumir la direcció de L’Auditori, i per fi es fa realitat sota la batuta de Xavier Pastrana. "Ara va de debò. És un cor que està pensat per abordar partitures complexes que serien difícils de fer o gairebé impossibles amb un cor amateur per molt bon nivell que tingui. I alhora és un projecte que és símptoma de la bona salut i justament de la bona feina feta per la tradició coral del país", explica Brufau. El cor s’estrena amb "projectes patrimonials" com el dedicat a Manuel Oltra. També participarà en l’estrena d’Obreda, de Magrané, i a La peste, de Gerhard.

La temporada té 32 programes amb obres d’autoria catalana o relacionades amb el patrimoni català. A més de Vivancos, Magrané, Gerhard i Oltra, n’hi ha de Joan Albert Amargós, Miquel Oliu, Benet Casablancas, Juli Garreta, Mariona Vila, Jordi Cervelló, Pep Ventura, Josep Maria Guix i Albert Guinovart, entre d’altres. Atenció a les estrenes de Suite of myself, un encàrrec de L’Auditori a Raquel García-Tomás, i Tres amores oscuros, una obra d’Enric Palomar per a dos cantaores, dos pianos i orquestra que serà interpretada per María José Llergo i Pere Martínez, Marco Mezquida i Carles Marigó i l’OBC dirigida per Josep Caballé.

La soprano Patricia Petibon al Festival Mozart, el pianista Nikolai Lugansky al Festival Rakhmàninov, la violinista Janine Jansen en la programació de cambra, el tenor Ian Bostridge cantant Les illuminations, de Britten, amb l’OBC, Xavier Sabata i Núria Rial interpretant en versió concert l’òpera Amadigi di Gaula, de Händel... la llista de solistes de la temporada es llarga i sucosa. També ho és la dels directors d’orquestra: Pinchas Zukerman, Matthias Pintscher, Ludovic Morlot, Jordi Savall... I Valeri Gergiev, Andrés Orozco-Estrada, Ádám Fischer i Teodor Currentzis vindran al capdavant de l’Orquestra del Mariinsky i les simfòniques de Viena, Düsseldorf i Stuttgart, respectivament. Una de les qüestions que la pandèmia ha posat damunt la taula és "la racionalització de la despesa en les contractacions dels grans artistes". "El debat està obert -diu Brufau-. Tinc col·legues que estan collant en aquest sentit. Nosaltres estem més en la línia de recuperar una certa normalitat. No sé on acabarem. Hi ha una comprensió que certes dinàmiques no tenien sentit, però sempre hi ha casos que no baixen del ruc. Però aquesta valoració haurem de fer-la d’aquí un any o dos".

La previsió de L’Auditori és començar la temporada amb el 70% de l’aforament i estar preparats tant per arribar al 100% com per recular fins al 50% "Si al final ens deixen obrir al 100%, doncs haurem d’omplir forats, però a omplir sempre hi ets a temps, el que és difícil és fer fora gent, aquest és el problema", explica Brufau. Pel que fa al pressupost, el previst per al 2021 és de 22 milions d’euros.

En les pròximes setmanes acabarà la selecció per a la nova direcció del Museu de la Música, que justament celebra el 75è aniversari. "Al setembre hauríem de tenir nova direcció del museu", avança Brufau. La persona que doni continuïtat a la feina de Jaume Ayats haurà d’aprofundir en "la integració del museu en el projecte de L’Auditori". "Què vol dir integració? Vol dir entendre que és un espai més de L’Auditori, que és un museu amb molt múscul perquè té a disposició tots els serveis transversals de L’Auditori. També ha de ser l’àgora de reflexió sobre el fet musical a Barcelona, com una mena de CCCB de la música, i també ha de ser un espai on es pugui treballar l’art sonor de forma més o menys regular, cosa que aquesta ciutat no ha tingut mai", diu Brufau.