"No dubteu a posar les urnes", el clam que tanca una nova Diada massiva

Jordi Sànchez reclama als polítics unitat i valentia per donar la veu a la ciutadania. Prop d'un milió de persones omplen els diferents escenaris de la Diada descentralitzada a Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona, en una nova demostració de força del sobiranisme

La multitud a la zona de l'Arc de Triomf, a Barcelona, una hora abans de la manifestació de la Diada / PERE VIRGILI

540.000 persones a Barcelona, entre 200.000 i 135.000 a Salt, entre 50.000 i 110.000 a Tarragona, 60.000 a Berga, entre 117.000 i 30.000 a Lleida…Totes plegades, entre 370.000 i 1.027.000, segons les fonts. Novament, un èxit. Multitudinari, festiu, indiscutible. Els cinc escenaris que aquest any han centrat els actes que l' Assemblea Nacional i Òmnium Cultural havien escollit per a la manifestació de l'Onze de Setembre s'han omplert d'una multitud cívica i decidida. Una multitud protagonista d'una Diada innovadora, descentralitzada per primera vegada, que ha fet recórrer la reivindicació per cinc ciutats del país. El tret de sortida s'ha donat a les 17.14 hores, com ja és tradició, a Lleida. A partir d'aquí, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona s'han unit a la manifestació, una protesta en forma de batec de cor presidida un cop més per un to festiu però amb una reivindicació clara, expressada pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, que ha demanat als polítics valentia per tirar endavant el procés. " No dubteu a posar les urnes", ha dit entre l'entusiasme de les desenes de milers de persones que omplien el passeig de Sant Joan, a la capital. Tant l'ANC com Òmnium han ofert a les institucions el suport per desobeir l'Estat i culminar el procés cap a la independència, el dia en què el president Puigdemont ha avançat que proposarà al govern espanyol la convocatòria d'un referèndum i ha anunciat la seva voluntat de convocar eleccions abans de la Diada del 2017.

Les cinc ciutats han acollit els centenars de milers de persones que, un any més, han participat en una Diada que ha mostrat al món la determinació d'una majoria de catalans per viure en un país sobirà i que, novament, ha deixat clara la capacitat de convocatòria de l'Assemblea Nacional i d'Òmnium Cultural. Centenars de milers persones arribades des de diferents punts del país han participat en una manifestació múltiple que, un any més, ha enviat un missatge contundent: el clam per la independència no és un fenomen passatger, fruit d'un malestar puntual. Una part molt important del país ho té clar, i no cedeix.

El ball de xifres d'un suflé que no baixa

Després de mesos i setmanes de dubtes sobre el grau de participació que s'assoliria, i en mig d'uns pronòstics poc optimistes, l'èxit de la manifestació no ha deixat espai per a dubtes. Al matí els organitzadors havien tancat el procés d'inscripció i penjat el cartell de complet. Quedaven enrere les pors dels que asseguraven que després d'anys de diades multitudinàries el cansament faria que la d'aquest any fos una Diada desinflada. El suflé, aquesta vegada sí, havia baixat, afirmaven els estaments polítics i mediàtics del nacionalisme espanyol. No ha sigut així, com ho ha testimoniat no només l' èxit de les inscripcions sinó, sobretot, les imatges dels cinc escenaris plens de gent. Un milió de persones que han demostrat, tossudes, que el suflé segueix aquí, si bé encara n'hi ha que no el veuen, com Societat Civil Catalana, que considera que la suma dels participants a les cinc ciutats és, exactament, 292.000. Segons la Delegació del govern espanyol a Catalunya, la xifra global de manifestants ha estat de 370.000 (190.000 a Barcelona, 60.000 a Salt, 50.000 a Tarragona, 40.000 a Berga i 30.000 a Lleida).

Més enllà de l'habitual i inevitable ball de xifres, el que és evident és que després de la manifestació massiva al passeig de Gràcia (1,5 milions), de la Via Catalana, que va cosir el país de nord a sud (1,6 milions), de la V a la Diagonal i la Gran Via (1,8 milions), i de la Via Lliure a la Meridiana (1,4 milions), la Diada descentralitzada d'aquest 2016, la que tants dubtes havia generat, ha tornat a ser un èxit. Un èxit certament menys massiu que en les edicions anteriors, però molt més del que esperaven els mateixos organitzadors.

Lleida ha donat el tret de sortida

Tot i que Barcelona ha tornat a ser l'escenari més massiu de la Diada, el protagonisme especial l'han tingut en aquesta ocasió les altres quatre ciutats del país on s'ha sentit el clam per la sobirania nacional i la independència. Començant per Lleida, on a les 17.14 hores el repic de la campana de la Seu Vella donava el tret de sortida a la manifestació. Després del repic, l'escriptora Maria Barbal ha llegit el manifest on es reclama la creació de la República Catalana. " Som una nació en marxa, res ens farà aturar", ha llegit, reivindicant un "desig de llibertat". Entre els polítics presents a Lleida hi havia els diputats Joan Tardà, Eulàlia Reguant i Lluís Llach. "Estem a punt", ha acabat, i just aleshores les desenes de milers de persones reunides han aixecat els punts per simular un batec. Ha sigut la manifestació més massiva en la història de la ciutat, prop de 120.000 persones, segons els organitzadors, que havien previst deu trams i n'han acabat omplint dotze. La policia municipal redueix la xifra a entre 25.000 i 30.000, en una ciutat governada pel PSC amb el suport de C's.

Berga, desbordada

Després de Lleida, Berga ha agafat el relleu. Ho ha fet marcant un altre rècord, en una ciutat que aquest diumenge ha vist multiplicar per cinc la seva població, tot un repte que ha estat superat amb èxit en una jornada històrica. Segons dades de l'Assemblea i la Policia Local, hi han participat 60.000 persones. A Berga, que ha rebut el relleu de la reivindicació amb crits d'"independència", l'encarregada de llegir el manifest ha estat la corredora de muntanya Núria Picas. Picas ha parlat de l'"exemple de llibertat democràtica" que dóna al món l'"anhel" del poble català. " La República Catalana serà un país culte, d'acollida i oberta al món", ha acabat. Després, el batec de milers de punts, i un nou relleu, Salt.

Salt, amb el president al capdavant

Salt era un dels punts d'atenció de la Diada perquè a la ciutat, un símbol de la Catalunya multicultural, hi havia el president. Puigdemont ha assistit cada any a les manifestacions de la Diada, però aquesta vegada ho ha fet com a cap de l'executiu, i això no havia passat mai perquè Mas havia rebut els organitzadors però no havia participat mai en les manifestacions. La ciutat ha viscut la mobilització més multitudinària de la història a les comarques gironines. A Salt, on s'han concentrat 200.000 persones segons els organitzadors i 135.000 segons la Policia Local, el manifest l'ha llegit el músic Gerard Quintana, que ha afirmat que " la República que estem construint estarà sempre a punt per acollir les persones refugiades". Acabat el manifest, i alçats els punts grocs del batec, Salt ha cedit el testimoni a Tarragona.

Tarragona, al costat de Forcadell

Després de Salt, Tarragona era un altre punt d'interès per als mitjans, que buscaven la imatge de Carme Forcadell. La presidenta del Parlament, convertida en un símbol de l'enfrontament entre les institucions catalanes i l'estat espanyol, ha escollit Tarragona per participar en una Diada que, per a molts dels manifestants, hauria de ser l'última abans de la independència. A la Rambla de la capital del Tarragonès, Manolo Tomàs, activista de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, ha llegit un manifest que ha reivindicat Catalunya com "un petit exemple per a tot el món". Tal com ha passat a la resta de punts, l'èxit de Tarragona ha desbordat les previsions dels organitzadors. S'hi havien inscrit 40.000 persones, però segons l'ANC n'hi han participat 110.000 i segons la Policia Local, 50.000.

Barcelona tanca la Diada

Des de Lleida fins a Tarragona, passant per Berga i Salt, les quatre ciutats han viscut avui una jornada històrica, amb les manifestacions més massives dels respectius punts. Barcelona, que en ocasions anteriors havia estat l'escenari únic de la Diada, aquest any s'ha limitat a tancar la manifestació. Ho ha fet, això sí, amb la concentració més massiva de totes, en un passeig de Sant Joan ple a vessar, amb 540.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. A Barcelona, on hi havia, aquest any sí, Artur Mas, ha estat el cineasta Pere Portabella l'encarregat de llegir un manifest que ha reclamat "el nostre dret a decidir". El text ha fet referència a la Diada de Sant Boi i l'ànsia de llibertat que reclamava, una llibertat novament amenaçada per un estat impropi". " Aquest 11 de setembre durarà un any", ha dit, abans de reclamar als sobiranistes que treballin per fer realitat aquest anhel de llibertat. Entre els assistents, a més de Mas, hi havia els consellers Junqueras i Romeva, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el diputat d'En Comú Podem Xavier Domènech.

"No esteu sols"

Acabada la lectura del manifest de Barcelona, i al crit d'"Endavant, República Catalana", els participants de les cinc ciutats han repetit, amb el punt alçat, el batec massiu i col·lectiu amb què es tancava la cinquena Diada independentista i multitudinària, una demostració de força i determinació sense paral·lelisme en cap altre lloc d'Europa. Posteriorment han estat els presidents d' Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional els que han pres la paraula per agrair la presència de tots els convocants. " Ens volien dividits, però som un sol poble. Ens volien cansats, però som més gent que mai", ha dit el president d'Òmnium, que ha donat suport a tots els responsables institucionals en el punt de mira de les institucions espanyoles. "No esteu sols", ha dit, "si us ataquen a vosaltres ataquen tot un poble", abans de concloure que "avui és un dia històric, però volem deixar enrere els dies històrics per començar a construir la República Catalana". Cuixart ha reclamat a la ciutadania "serenor i fermesa davant dels moments difícils que vindran", i ha advertit: "Estiguem preparats: haurem de sortir al carrer tantes vegades com faci falta".

"La República Catalana es guanya a les urnes i es construeix al carrer", ha dit finalment Cuixart, abans de passar la paraula al president de l'Assemblea, Jordi Sànchez, que ha assegurat que "en contra dels pronòstics dels de sempre avui hem tornat a omplir els carrers, hem tornat a fer història". " No estem disposats a callar mai més", ha dit. Sánchez ha recordat la importància de "mantenir-nos units" per arribar a l'objectiu final, i ha demanat als polítics que siguin valents: el procés " només pot acabar bé si acaba a les urnes", ha afirmat. Tot i insistir que no dubta que els representants "sabran decidir el com i el quan", ha insistit que " tothom acceptarà el resultat d'un referèndum per la independència". " No dubteu a posar les urnes", ha dit, unes paraules que rememoraven les que Forcadell va pronunciar ara fa dos anys, a les portes del 9-N. "Estem impacients i hi tenim tot el dret", ha dit el president de l'ANC, que ha afirmat que "ho tenim a tocar, i guanyarem". Sánchez ha tingut paraules per la seva antecessora en el càrrec i actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui ha demanat que continuï en el càrrec "sigui com sigui". I ha enviat un advertiment: " No admetrem cap inhabilitació".

La manifestació múltiple ha acabat, poc després de les sis de la tarda, amb la interpretació de l'himne nacional.

Més continguts de

Una Diada descentralitzada i amb crides a la unitat sobiranista

Així es va omplint, tram per tram, l'acte descentralitzat de la diada de l'Onze de Setembre

Segons l'última xifra oficial, hi ha 370.000 inscrits en les cinc mobilitzacions simultànies de Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga

137 Comentaris

El + vist

El + comentat