BarcelonaDiu la teoria del caos que petits incidents poden alterar a llarg termini una seqüència d'esdeveniments de gran magnitud. En un món tan globalitzat com el del segle XXI, i amb una concentració tan elevada de la producció industrial en una part molt concreta del planeta, l'efecte papallona ha quedat més que evidenciat. L'escassetat de productes, els preus disparats i els temps d'espera que no paren de créixer són problemes comuns en diversos punts del planeta, tot i que amb afectacions diferents en funció del sector.
A Occident plana la preocupació per si la crisi de subministraments afectarà la campanya de Nadal, si no hi haurà les joguines que els petits demanen o si caldrà esperar setmanes per rebre l'últim iPhone..., mentre que als països menys desenvolupats, com els africans, els endarreriments en la producció, els colls d'ampolla en el comerç internacional i l'augment disparat dels preus de les primeres matèries poden afectar qüestions tan bàsiques com l'accés a menjar i medicines.
Fem una anàlisi ràpida de com afecta la crisi de desabastiment en diferents parts del món.
Xina
A la Xina, un dels principals pols de producció industrial del món, s'ha viscut la "tempesta perfecta", com l'han descrita alguns analistes, que afecta consumidors i empreses tant dins com fora de les seves fronteres. A l'impacte de les mesures anticovid, que han endarrerit la fabricació de certs productes (com els xips de cotxes i productes electrònics), s'hi ha sumat una acusada crisi energètica, amb talls de llum o racionament de l'energia en almenys 20 províncies del país, cosa que castiga sobretot les indústries. A més, un període de fortes pluges que ha malmès els cultius afegeix preocupació per l'accés a certs aliments, per la seva escassetat i per l'augment dels preus. El context general és alarmant, fins al punt que el govern xinès ha instat la població a emmagatzemar articles de primera necessitat "per estar preparats en cas d'emergència".
Aquesta crisi energètica és, alhora, causa i efecte de la crisi de desabastiment global. Les fàbriques xineses han hagut d'accelerar la producció per l'explosió de la demanda mundial postpandèmica, i aquest increment de l'activitat ha disparat el consum d'energia. Més de la meitat de l'electricitat que es produeix a la Xina prové del carbó, i la pujada global dels preus i les mesures per reduir les emissions de CO₂ han portat a les autoritats a ordenar restriccions a les empreses, que en alguns casos han de reduir els dies de feina. Una dificultat més per donar resposta a la creixent demanda global i aturar els colls d'ampolla en la crisi de subministraments.
Estats Units
A Alaska hi ha gent que es queixa que no troba roba d'abric per a l'hivern a les botigues; gegants del sector de les joguines com Mattel i Hasbro ja han avisat que hi pot haver un endarreriment en l'entrega dels productes i un augment dels preus; Nike i Adidas han alertat que el coll d'ampolla en la producció i la distribució de les seves vambes es pot allargar fins a la primavera, i els grans magatzems Costco han reintroduït límits en la compra del paper de vàter.
Aquests són només alguns exemples de la crisi de desabastiment general als Estats Units, molt afectats per la dependència de la producció deslocalitzada a la Xina i el Sud-est Asiàtic, una regió també fortament impactada per les mesures anticovid, que van obligar a tancar plantes durant mesos. A més, els Estats Units pateixen des de fa mesos un preocupant coll d'ampolla als ports de Los Angeles i Long Beach, principals portes d'entrada de mercaderies al país, on els vaixells s'acumulen a les dàrsenes a l'espera de poder descarregar els contenidors. La causa és l'acumulació de la producció endarrerida i la falta de mà d'obra per descarregar els productes i distribuir-los.
Per intentar salvar el principal període comercial de l'any, fins i tot la Casa Blanca s'hi ha implicat, pactant amb el sector privat un pla per alleugerir els problemes a la cadena logística, que preveu que aquests ports i grans cadenes de distribució treballin els set dies de la setmana per agilitzar el repartiment de mercaderies.
Europa
Diversos països europeus pateixen situacions similars a la dels Estats Units, amb un dèficit important de components com els microxips, imprescindibles per a sectors clau al continent com el de l'automoció. Segons l'institut IFO, un dels principals centres de recerca sobre política econòmica d'Alemanya, la producció industrial del país (l'economia més potent d'Europa) està caient "com a conseqüència dels colls d'ampolla de subministrament d'importants productes preliminars". Almenys dos terços de les empreses industrials alemanyes pateixen problemes de producció i no poden donar resposta a les comandes, una xifra inèditament alta. A més, el col·lapse del trànsit marítim internacional també està afectant alguns ports europeus, com el d'Anvers, a Bèlgica.
A Europa, cal fer una menció especial al Regne Unit, que es veu doblement afectat, per la pandèmia i pel Brexit. Ja fa mesos, quan el món encara no es preocupava pel desabastiment global, els supermercats d'Irlanda del Nord ja patien per omplir els prestatges, i al setembre les estacions de servei d'algunes parts de la Gran Bretanya es van quedar sense combustible. Tot plegat, per les restriccions a l'entrada de treballadors estrangers a causa del Brexit, que han provocat una important manca de transportistes, que al seu torn se suma als problemes provocats per la crisi sanitària. Doble maldecap per a Boris Johnson i, sobretot, per als ciutadans britànics.
Àfrica
A l'Àfrica, el desabastiment global pot tenir un efecte significatiu en sectors tan bàsics com el de les medicines. Tots els països africans són importadors nets de productes mèdics i farmacèutics; menys del 10% dels articles relacionats amb la salut s’obtenen de proveïdors africans, mentre que la resta s’ha de comprar a l’exterior. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com Unicef han alertat especialment de la probable escassetat de xeringues durant els pròxims mesos, que pot afectar greument la campanya de vacunació contra la covid al continent africà, que s’espera que acceleri a partir de l’any que ve.
“A començaments d’any, les vacunes contra el covid començaran a fluir al continent, però l’escassetat de xeringues podria paralitzar el progrés”, alertava a finals d’octubre la directora regional de l’OMS a l’Àfrica, Matshidiso Moeti. Tot i que, ara per ara, el problema encara no ha arribat, tenint en compte que el ritme d’immunització és molt baix, sí que hi ha alguns països, com Kènia, Ruanda i Sud-àfrica, que ja han experimentat alguns retards en els seus aprovisionaments, assegurava Moeti.
La previsible falta de xeringues i d’altres productes farmacèutics a l’Àfrica és resultat d’una demanda global significativament més gran d’aquest tipus d’articles, de les interrupcions en les cadenes de producció i subministrament de mercaderies a escala internacional, i de les restriccions d’alguns països en l’exportació de xeringues, segons Unicef.
![Un pagès al Parc Agrari del Prat.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
