La reducció de l’atur no millora els salaris dels treballadors

La recuperació trenca amb el patró dels últims 20 anys i el Banc d’Espanya en culpa la precarietat

A diferència del que ha passat en les dues dècades anteriors, la millora de l’atur no està anant acompanyada d’una recuperació dels sous. L’elevat nombre d’aturats de llarga durada i l’alt percentatge de treballadors que tenen un contracte a temps parcial involuntàriament (és a dir, que voldrien treballar més hores però no en tenen l’oportunitat) són dos factors clau que frenen el creixement dels salaris, segons un article divulgat ahir pel Banc d’Espanya i signat per dos membres del seu servei d’estudis.

Als factors tradicionals que frenen la millora de les remuneracions (com són la taxa d’atur, les perspectives de baixa inflació i la poca millora de la productivitat), els autors n’hi sumen dos més en el cas d’Espanya: la flexibilitat en les hores treballades i l’augment d’aturats desanimats. “La reducció de la taxa d’atur a partir del 2013 no sembla que vagi acompanyada d’un augment de la taxa de creixement salarial”, constata el Banc d’Espanya, a diferència del que passava fins ara.

Aquest factor es deu, segons els autors, a la folgança del mercat de treball, per l’encara elevada taxa d’atur però també “per la presència de formes contractuals més flexibles que faciliten els canvis tant en les hores treballades com en la transició de la inactivitat a l’ocupació sense passar per l’atur”. En aquest sentit destaca “la taxa de treballadors a temps parcial involuntaris”, és a dir, els empleats que treballen menys de 30 hores a la setmana però que en voldrien treballar més. Altres factors de la moderació salarial a Espanya que destaca el banc són les reformes laborals del 2010 i el 2012, i els acords de la negociació col·lectiva.

La taxa dels treballadors a temps parcial involuntaris ha crescut ràpidament a Espanya i se situa al voltant del 8% de la població activa, quan abans de la crisi estava al voltant del 2%. A Espanya, a més, la situació és molt més pronunciada que als altres països de l’eurozona.

El Banc d’Espanya conclou que l’elevat creixement d’aquest col·lectiu a partir del 2008 es va produir per la necessitat de les empreses de fer front a la caiguda de l’activitat. Segons el Banc d’Espanya, la recuperació va començar el 2014 i s’observa que el 2016 i en els primers trimestres del 2017 els creixements de les remuneracions per assalariat “han sigut de mitjana dos punts percentuals per sota de la mitjana del període”. La parcialitat involuntària i els aturats desanimats “haurien desenvolupat un paper rellevant a l’hora d’explicar el reduït creixement salarial del període més recent”, conclouen els autors.

Productivitat i reforma laboral

Un aspecte que diferencia Espanya del conjunt de l’eurozona és la productivitat per treballador. En el cas d’Espanya, a partir del 2008 va créixer per un comportament anticíclic (perquè molts van perdre la feina). La crisi va fer que “els treballadors amb menys qualificació i menys experiència estiguin més exposats a abandonar la força de treball”.

En canvi, en el conjunt de la zona euro es va produir una desacceleració de la productivitat a partir del 2008 i una lenta recuperació a partir de l’any 2010. Per als autors de l’article, el comportament de la productivitat a Espanya va ser una contribució positiva durant la crisi “que va compensar, almenys en part, l’impacte de l’elevat atur”.