MERCAT LABORAL

L’FMI creu que la reforma laboral del PP va precaritzar l’ocupació

L’organisme internacional assegura, però, que va crear més llocs de treball

La reforma laboral que va impulsar el govern del PP el 2012, en plena crisi, va servir per crear llocs de treball però va tenir com a resultat la precarització de l’ocupació, segons va advertir ahir el Fons Monetari Internacional (FMI). És la cara i la creu de la mateixa moneda. L’organisme ha fet un estudi sobre les novetats introduïdes amb la reforma espanyola i l’impacte en la desigualtat i conclou que es va crear més ocupació de la prevista alhora que va promoure els contractes parcials i temporals. “El creixement de l’ocupació va ser substancialment més elevat després de la reforma laboral del 2012 que el creixement estimat si la reforma no s’hagués posat en marxa”, afirma l’informe, elaborat pels experts de l’FMI Ara Stepanyan i Jorge Salas.

La cara negativa de la reforma és la precarització de l’ocupació. L’FMI reconeix que la reforma laboral no ha tingut un impacte “significatiu” en la reducció del percentatge de població en risc de pobresa. És a dir que hi ha més persones que treballen, però no es tradueix en una millora del nivell de vida dels espanyols. Aquest fet s’explica, sosté l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva, perquè els canvis en el mercat de treball van provocar un descens de la mitjana d’hores treballades i un increment de l’ocupació a temps parcial involuntari (els empleats amb contracte a temps parcial que voldrien treballar més hores). Ras i curt, s’ha creat més ocupació però més precària.

Canvis durant la crisi

L’FMI també ho atribueix als canvis que va patir el mercat laboral durant la crisi econòmica: mentre abans de la crisi la construcció era el sector que creava més llocs de treball, la recuperació econòmica i la reducció de l’atur en els últims anys han estat impulsades pels serveis i, especialment, per l’hostaleria, sectors amb un elevat nivell de temporalitat i de contractes precaris.

“La flexibilitat dels contractes a temps parcial, afavorida per la reforma laboral, podria haver incentivat els empresaris a oferir més llocs de treball a temps parcial tot i la voluntat dels empleats de treballar més hores. A més, el canvi estructural de l’economia des de la construcció cap als serveis també pot haver contribuït a fer que es treballi menys hores”, apunten els autors de l’estudi. El Fons Monetari demana llegir els resultats amb prudència perquè hi pot haver altres polítiques estructurals que hagin tingut incidència en les variables que ha estudiat.

L’FMI ha publicat l’informe en un moment clau: el nou govern del PSOE i Unides Podem treballa per derogar bona part de la reforma laboral del PP. De fet, la tesi de l’organisme internacional dona suport a una de les màximes de l’executiu de coalició: s’ha de crear ocupació, però sobretot crear ocupació de qualitat. Espanya, que venia d’una profunda crisi econòmica, ha aconseguit reduir l’atur ajudant-se de la recuperació econòmica, però no ha aconseguit reduir la temporalitat, que és extremament elevada: més del 26% dels contractes que es fan són temporals. És la taxa més elevada de tota la UE.

L’informe es publica també quan fa just vuit anys de la posada en marxa d’una reforma que va aprovar un govern que tenia la majoria absoluta al Congrés. L’executiu de Mariano Rajoy la va tirar endavant unilateralment, sense haver-la negociat amb els agents socials o amb altres formacions polítiques.

A grans trets, la reforma del PP va abaratir i flexibilitzar els acomiadaments. També va facilitar els acomiadaments col·lectius i es va establir que el conveni d’empresa preval sobre qualsevol altre conveni. El PP va legislar clarament a favor dels empresaris. El resultat és el que ha resumit l’FMI: s’ha creat més ocupació però a força de precaritzar-la.

Nous consensos

Tot i això, el PP defensa la reforma. Aquesta setmana Fátima Báñez, ministra de Treball quan es va aprovar la reforma laboral del 2012, ha assegurat en un article d’opinió publicat a El Mundo que els canvis van suposar “una nova cultura de l’ocupació a Espanya”. Báñez, que va aprovar la reforma sense tenir en compte el diàleg social, demana ara “nous consensos que afavoreixin solucions compartides”.

El nou executiu espanyol s’ha compromès a derogar els aspectes més lesius de la reforma del PP. El primer pas serà anul·lar dimarts l’article de l’Estatut dels Treballadors que legalitzava els acomiadaments per baixes mèdiques justificades.