L’economia espanyola frenarà el ritme aquest 2018

El PIB està arribant al seu límit de creixement, segons l’últim informe d’Esade

La capacitat de producció espanyola està arribant al seu límit potencial. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat l’últim informe d’Esade sobre previsions econòmiques i financeres per al 2018. Segons aquesta escola de negocis, l’economia espanyola desaccelerarà aquest any i el creixement no arribarà al 3%: se situarà entre un 2,6 i un 2,7%.

El motiu d’aquesta frenada és que aquest 2018 s’estabilitzaran els anomenats 'vents de cua' que han impulsat l’economia els últims tres anys, sobretot els que tenen a veure amb els ajustos fiscals, les condicions financeres favorables, el preu baix del petroli i el valor de l’euro.

Segons el professor d’Esade i ex secretari d’estat d’Economia David Vegara, “amb la crisi Espanya es va allunyar molt de la seva capacitat de producció potencial”, fet que va afectar la dinàmica dels preus i la inflació, que també van caure. Ara, però, Vegara adverteix que amb la fi de la crisi aquesta “bretxa” entre la capacitat real de producció i la potencial s’ha reduït i l’economia espanyola no té gaires més eines per seguir augmentant, perquè “les famílies ja fa un temps que estan desestalviant i cada vegada tenen menys estalvi per desemborsar”.

A això s’hi afegeix el fet que, segons apunta l’informe, aquest 2018 s’acabaran bona part dels estímuls que impulsaven l’economia mundial, com ara “el preu de l’euro, el preu de l’energia, les polítiques fiscals i les condicions bancàries”, ha concretat Vegara. “Això tindrà una influència important a partir d’ara”, ha advertit l’ex secretari d’estat, que també ha admès que les polítiques monetàries “tendiran a resituar-se a nivells més normals”.

Per a Vegara, una de les “grans incògnites” de l’any és endevinar quins seran els moviments dels bancs centrals als Estats Units i a Europa i si es faran “de manera gradual o tindrem algun ensurt”. Segons aquest economista, la tendència històrica és que els ajustos es fan sovint de manera sobtada, fet que podria generar “distorsions molt importants”.

L’informe preveu que el Banc Central Europeu, dirigit per Mario Draghi, deixarà de fer compres de deute a l’estiu però esperarà fins al 2019 per fer les primeres pujades de tipus d’interès, que ara per ara es mantenen en mínims històrics. En canvi, la Reserva Federal dels Estats Units podria optar per fer dues o tres pujades del preu del diner aquest mateix any, fins a situar els tipus d’interès nord-americans al voltant del 2,5%.