L'Estat preveu invertir el 16,5% a Catalunya, un cop més per sota del seu pes al PIB

El govern espanyol planteja una inversió de 12.125 milions per al conjunt de les comunitats

NÚRIA RIUS MONTANER / LEANDRE IBAR

Catalunya rebrà el 16,5% de la inversió regionalitzable del govern espanyol. En total, la xifra equival a 1.999 milions d'euros, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2021 que s'ha presentat aquest dimecres al Congrés de Diputats. Un cop més, aquesta xifra està per sota del pes de Catalunya en l'economia espanyola (19%), ja que el conjunt de comunitats rebran 12.125 milions d'euros si es compleix el pressupost per a l'any vinent.

La xifra fins i tot és inferior al 16,8% d'inversió que el govern de Pedro Sánchez va presentar als pressupostos del 2019. Aquells comptes finalment no van aconseguir prou suports (entre d'altres motius perquè als partits catalans els va semblar una inversió insuficient), fet que va desembocar en la convocatòria d'eleccions generals. 

A banda, com acostuma a ser habitual, una cosa és el pressupost i una altra de molt diferent la inversió executada, que acostuma a ser molt menor en el cas de Catalunya. Entre el 2013 i el 2018, per exemple, l'Estat ha deixat d'invertir 2.200 milions d'euros compromeses als pressupostos, segons un informe de la Generalitat.

A més de les inversions anunciades, l'Estat també preveu afegir 200 milions d'euros més derivats d'una sentència del Tribunal Suprem que obligava el govern espanyol a pagar part de les inversions compromeses i no executades el 2008. En una comissió bilateral entre el govern espanyol i la Generalitat es va acordar que aquest pagament es fragmentaria en 4 trams. El primer (aquests 200 milions) s'havia de fer abans, però no es va fer fruit de la pròrroga dels pressupostos del PP del 2018. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha volgut insistir en que el projecte de pressupostos de l'Estat per al 2021 presentat pel govern espanyol "compleix l'Estatut d'autonomia de Catalunya" en matèria d'inversions.

Fons europeus

Pel que fa als fons europeus, l'Estat ha adjudicat ja una partida de 18.793 a les comunitats autònomes, 14.540 dels quals encara s'han de regionalitzar (és a dir, encara s'ha de saber a quin territori s'adjudiquen). Aquesta xifra, però, surt de sumar també part del fons europeu React-eu (8.000 milions d'euros).

A Catalunya, de moment, li pertoquen un total de 596 milions d'euros del fons europeu, la segona comunitat que més diners rebrà després d'Andalusia. Aquests estan lligats a les polítiques mediambientals, del ministeri de Transició Ecològica, així com del ministeri de Transports i Agenda Urbana. Són 371 milions d'euros per a política mediambiental i 225 per a habitatge. Els 18.793 signifiquen el 54% del total dels fons de recuperació que l'Estat rebrà el 2021 i seran exclusivament gestionats per les comunitats autònomes, una xifra que coincideix amb la que va prometre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en l'última conferència de presidents. La resta, els gestionarà l'administració central.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat que el govern espanyol era "un ferm defensor del model descentralitzat" d'estat, perquè és el que ha permès "assolir les més grans quotes de creixement i benestar social" de la història d'Espanya. El govern, ha dit Montero, vol "blindar els recursos de les comunitats autònomes" amb els comptes del 2021 i aplicar "la cogovernança" amb els executius autonòmics en la gestió dels recursos que rebrà l'Estat del fons europeu de reconstrucció per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia del coronavirus.

Els govern espanyol presenta un projecte de pressupostos expansius amb una inversió social de 239.765 M€

Xifres per demarcacions

La inversió que l'Estat té previst desplegar a Catalunya es repartirà per demarcacions i, de fet, els pressupostos generals de l'Estat ja desglossen algunes inversions concretes sobretot en infraestructures. Pel que fa a la provincia de Barcelona, aquesta rebrà 483 milions d'euros. Després, Tarragona amb 365,37 milions d'euros, Girona arreplegaria un total de 138 milions d'euros i, finalment, Lleida 47,8 milions. Unes inversions a les que cal sumar-hi 203,29 milions d'euros previstos pel sector públic administratiu.

Aquestes quantitats, però, també es tradueixen en projectes concrets, sobretot relacionats amb infraestructures. Per exemple, dels 1.999 milions, un total de 245 milions aniran a parar directament a Rodalies de Barcelona. A més a més, 39 milions aniran a parar al tram del Corredor Mediterrani Vilasea - Castellbisbal i 27,56 milions per a terminals intermodals i accessos al Port, uns diners que haurien de permetre desencallar les obres promeses als accessos del Port de Barcelona des de l'any 2008. L'Estat també preveu invertir 238,854 milions a la xarxa de l'AVE a Barcelona.

A Girona, l'Alta Velocitat així com els corredors TEN-T rebran 22 milions d'euros, mentre que 13,57 aniran a parar a actuacions de millora de l'Aeroport de Girona. La xarxa de tren de rodalies deixa a Lleida 38,9 milions, mentre que la de l'AVE 7 milions. Finalment, a la demarcació de Lleida també hi cauran 273.000 euros pel Canal Sagarra-Garrigues. Finalment, a Tarragona també i cauen diners per a l'Alta Velocitat, un total de 170 milions d'euros, mentre que la xarxa convencional s'endú 114 milions d'euros.

Pressupostos "expansius"

Aquests seran els pressupostos més "expansius" de la història, segons ha defensat el govern espanyol, amb una despesa social de 239.765 milions d'euros, és a dir, un 10% més que els últims pressuposts generals de l'Estat. En aquest sentit, Montero ha detallat que el govern espanyol destinarà una partida de 1.010 milions d'euros a reserves i compres de possibles vacunes contra el covid-19. De fet, la cartera de Sanitat augmenta fins a un 75,3% més gràcies als fons europeus.

Els futurs pressupostos destaquen també per les noves mesures fiscals a través de les quals es vol recaptar fins a 5.000 milions d'euros el 2021.

Una de les principals mesures és que augmenta l'impost de societats, el de patrimoni i l'IRPF a les grans fortunes per "garantir que els tenen més aportin més". En concret:

  • Incrementen un punt l'impost de patrimoni a aquells patrimonis que tinguin més de 10 milions (passaran de tributar del 2,5% al 3,5% sobre el total que posseeixin).

  • Eleven en tres punts l'IRPF a les rendes de capital de més de 200.000 euros, així com en dos punts l'IRPF per a aquells que cobrin per la seva feina més de 300.000 euros anuals. Aquestes dues últimes mesures afectaran 36.194 contribuents (un 0,17% del total) i tindran un impacte de 491 milions d'euros.

A banda d'això, també es preveu augmentar la recaptació amb aquestes mesures:

  • Creació de la taxa Google (968 milions d'euros de recaptació prevista).

  • Implantació de la taxa Tobin a les transaccions financeres (850 milions).

  • Nous impostos als residus i als envasos de plàstic, amb els quals preveu ingressar 861 milions i 491 milions, respectivament.

A més a més, el govern espanyol regularà una tributació mínima del 15% a les socimis, un tipus d'empresa que utilitzen algunes grans companyies dedicades al lloguer per estalviar impostos. Tot i això, no compta que això augmenti la recaptació d'impostos.