El sector agroalimentari, el gegant oblidat de l'economia catalana

BarcelonaEl sector agroalimentari és el sector més gran de l'economia catalana. Concretament representa el 19% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) de Catalunya i el 2020 va moure més de 43.000 milions d'euros, segons dades de Prodeca, la promotora del sector de la Generalitat.

En total el sector dona feina a unes 177.000 persones, de les quals 55.000 són agricultors, pescadors i ramaders; 31.000 treballen en indústries auxiliars (per exemple, envasadores o productors de fertilitzants) i prop de 91.000 treballen en la indústria transformadora d'aliments, una etiqueta molt àmplia que va des de cellers fins a empreses d'embotits.

El sector seria encara més gran si s'hi inclogués "tot el cicle de l'alimentació", des de la producció inicial fins a la boca del consumidor, recorda Albert Carreras, catedràtic d'economia de la UPF. De fet, segons Acció –l'agència de promoció econòmica del departament d'Empresa–, si es calculés d'aquesta manera, caldria incloure-hi també tant els distribuïdors majoristes com minoristes (supermercats i comerç al detall), així com la restauració, tres sectors que, combinats, generen el 23,7% del PIB català, uns 53.257 milions d'euros, segons dades del mateix any.

La fortalesa exportadora

Dimarts passat, en l'acte de presentació de la fira Alimentaria que se celebrarà a Barcelona aquesta setmana vinent, María Naranjo, directora d'aliments, vi i gastronomia de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex) –que depèn del govern espanyol–, va analitzar les dades d'exportacions de la indústria agroalimentària espanyola i va destacar que Catalunya és "líder destacada" entre les comunitats autònomes.

Segons dades de l'Icex de l'any passat, Catalunya és el territori d'Espanya que més aliments exporta. És la primera en productes carnis i derivats –dobla les exportacions de la segona, l'Aragó–, mentre que en l'exportació de begudes és segona només superada per Castella-la Manxa. També és la primera en exportació de bestiar viu i alimentació per a animals.

Només en exportació de productes vegetals –bàsicament fruita i verdura– i de peix i marisc, Catalunya baixa algunes posicions. En el primer cas, la superen Andalusia, el País Valencià i Múrcia, aquestes dues últimes famoses per les seves hortes. En el cas de la pesca, la primera exportadora és Galícia –que té una gran indústria conservera al voltant de la pesca–, seguida pel País Basc; en tercera posició ja apareix Catalunya.

El pes de la carn

El sector carni és, amb diferència, el més gran de tota la indústria agroalimentària catalana, i dins d'aquest sector, el porc és el rei absolut. El 2022, Catalunya va produir més de 2,5 milions de tones de carn. D'aquestes, uns dos milions van ser de carn de porc. L'aviram va ser el segon tipus amb més producció, amb 355.000 tones, seguida per la carn de boví, amb 133.000 tones.

El 2020 va ser un any especialment profitós per a la indústria porcina en concret, ja que la Xina, un dels països amb més consum de carn de porc, va patir l'epidèmia de pesta porcina que en va assolar les granges, per la qual cosa va haver d'importar bona part de la carn de tercers països, entre ells Espanya. Des d'aleshores, però, les xifres d'exportacions s'han normalitzat, tot i mantenir un ritme de creixement força alt.

La transformació d'aliments, el pal de paller

El fet que el sector sigui tan important no es deu només a la producció de carn o vegetals, sinó a la seva transformació. Segons Prodeca, és la part de la cadena alimentària que permet afegir més valor al producte final i és on es concentra el gruix de l'activitat a Catalunya, amb més de 4.500 empreses i un volum de negoci superior als 30.000 milions. Aquesta branca engloba qualsevol transformació d'un aliment, per exemple, per fer conserves, extreure oli d'una oliva o elaborar productes com formatges, embotits, sucs o iogurts.

Dins dels aliments transformats destaquen els anomenats fine foods, considerats de més qualitat o gurmet. "La indústria del fine food constitueix un dels principals sectors agroalimentaris de Catalunya, amb un volum de negoci anual que supera els 10.000 milions d'euros l’any", destaca Prodeca a la seva pàgina web. D'aquests 10.000 milions, quasi la meitat s'exporten.

Vins i caves

En l'àmbit de les begudes, destaca sobretot per la potència del sector vinícola i, en particular, del cava, però també per ser la seu de Coca-Cola Europacífic Partners, una de les embotelladores més grans del món. Per fer-nos una idea de la potència, La Rioja, segurament la regió vinícola amb més renom d'Espanya, exporta la meitat dels més de 600 milions d'euros en vins i escumosos que van vendre a l'estranger els cellers catalans, segons dades de l'Icex i Prodeca.

Forta inversió estrangera

La indústria agroalimentària catalana està formada per una barreja de grans empreses i pimes, així com per companyies de capital local i estranger. Multinacionals com la suïssa Nestlé, la nord-americana Unilever o la francesa Danone han ubicat les filials espanyoles a Catalunya.

Aquest fet es tradueix en una important entrada d'inversions estrangeres. Entre el 2017 i el 2021, Catalunya va rebre 1.753 milions d'euros en projectes d'inversió d'empreses agroalimentàries estrangeres, el 9,7% del total d'inversió estrangera rebut durant aquell període.

El factor aigua

"A Espanya el sector agrícola acapara el 82,1% dels usos d’aigua", mentre que "les llars utilitzen el 12,8% i el 5,1% restant es destina a les altres activitats econòmiques", assegura un article sobre l'ús de l'aigua en l'agricultura de l'economista Judit Monturiol, del gabinet de recerca de CaixaBank. A Catalunya les dades no difereixen gaire, sobretot a la conca de l'Ebre, on l'aigua es destina en bona part als sistemes de regadiu que es deriven de canals com el Segarra-Garrigues.

Amb una manca de pluges cada vegada més severa, l'elevat consum d'aigua de la indústria és un dels punts negatius. L'altre és que es tracta d'un sector amb un grau alt de temporalitat o precarietat. Carreras destaca que la indústria agroalimentària té un percentatge molt alt de "mà d'obra immigrant", fet que acostuma a estar relacionat amb feines que no volen fer els treballadors del país per les dures condicions i els sous baixos, com poden ser els temporers agrícoles o feines en escorxadors.

Per contra, la producció agrícola té beneficis, el principal dels quals és la gestió territorial i la fixació al sòl de diòxid de carboni per part dels cultius. En aquest sentit, el fet que en els últims anys s'hagin abandonat moltes hectàrees de conreu a Catalunya ha incrementat la superfície de bosc, amb el consegüent augment del risc d'incendis forestals i dels costos de control i prevenció per part de la Generalitat.

Agroturisme i més innovació, les apostes del sector

Les dues puntes de llança per augmentar la productivitat del sector són, d'una banda, l'aposta per la diversificació del sector primari a través de turisme d'alt valor afegit, com ara el turisme gastronòmic i l'enoturisme, que implica tant un canvi en el model de negoci de moltes explotacions agràries com l'aposta per la producció d'aliments de més qualitat.

D'altra banda, Catalunya està rebent inversions en projectes de recerca de companyies del sector, com els hubs de la nord-americana PepsiCo i de Nestlé, i el foment per part de les administracions de la creació de start-ups dedicades a la innovació alimentària –l'empresa de carn de proteïna vegetal Heura és l'exemple més exitós fins ara–. A més, empreses catalanes consolidades també estudien projectes rupturistes amb el model actual, com el parc agrari projectat a l'Alt Penedès per la cadena Ametller Origen.