Von der Leyen retira la llei de pesticides sostenibles: "Els pagesos mereixen ser escoltats"

Brussel·les proposa reduir el 90% de les emissions d'efecte hivernacle el 2040, i assolir la neutralitat climàtica el 2050

3 min
Ursula von der Leyen al ple de l'Eurocambra d'aquest dimarts.

Brussel·lesEls pagesos estan protestant i bloquejant carreteres arreu de la Unió Europea, i les eleccions europees del 6-9 de juny estan a tocar. En aquest context, la cap de l'executiu comunitari, la conservadora Ursula von der Leyen, ha fet diferents gestos polítics cap al sector agricultor i ramader, i aquest dimarts ha avançat al Parlament Europeu que Brussel·les retirarà la polèmica proposta legislativa sobre l'ús sostenible dels pesticides.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De fet, la tramitació d'aquesta llei, que pretenia reduir un 50% l'ús dels plaguicides químics i acabar amb els més perillosos el 2030, ha fracassat per la falta de consens entre la mateixa Comissió Europea, l'Eurocambra i els estats membres. Va aixecar molta polseguera perquè, segons els grups de pressió agroalimentaris europeus, la normativa posava en perill la seguretat alimentària del bloc europeu, sobretot en plena guerra d'Ucraïna, i complicava econòmicament encara més la vida dels professionals del sector.

Von der Leyen, que ha sigut la impulsora de l'ambiciosa agenda verda de Brussel·les, ha promès que escoltarà el sector de la pagesia i el tindrà en compte en el pròxim plantejament legislatiu per regular els pesticides. "La Comissió podrà fer una nova proposta molt més madura, amb la involucració de totes les parts interessades. [...] Els nostres agricultors mereixen ser escoltats", ha dit la presidenta de l'executiu comunitari.

La dirigent conservadora també ha insistit que cal dur a terme la transició verda sense que sigui en detriment de l'economia de la pagesia. "Els nostres agricultors només invertiran en el futur si poden viure de les seves terres, i només podran continuar vivint de les seves terres si assolim tots plegats els objectius mediambientals", ha afegit.

Objectius climàtics (amb concessions a la pagesia)

Ara bé, sigui com sigui, Von der Leyen no renuncia en cap cas a continuar desplegant el seu pla verd, i aquest dimarts Brussel·les també ha presentat una proposta per reduir el 90% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2040 respecte als nivells del 1990, i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Brussel·les també vol impulsar els projectes d'energies renovables per descarbonitzar el Vell Continent, i potenciar la recerca i la investigació en aquest camp.

Això sí, el plantejament de la Comissió Europea inclou algunes concessions a les reivindicacions d'agricultors i ramaders de tot Europa, també catalans. Per exemple, no exigirà en el marc d'aquests objectius climàtics que el sector agrari redueixi el 30% de les emissions entre el 2015 i 2040, tal com preveia abans de l'onada de protestes. També han retirat del text legal inicial acabar a mitjà termini amb les subvencions als combustibles fòssils i la recomanació als ciutadans europeus de reduir el consum de carn.

Segons Brussel·les, si s'arribés a l'objectiu del 90%, les morts anuals provocades per la contaminació passarien de les 466.000 el 2015 a les 196.000 el 2040, i es reduirien les despeses sanitàries relacionades en un bilió d'euros a l'any. A més, gràcies a la transició energètica, la Comissió Europea calcula que el cost d'importar combustibles fòssils passaria de suposar el 2,3% del producte interior brut (PIB) de la UE, a l'1,4% el 2040.

En la mateixa línia, en la trobada dels vint-i-set caps d'estat i de govern de dijous passat, mentre Brussel·les es trobava bloquejada per centenars de tractors, Von der Leyen també va avançar que en les pròximes setmanes presentarà una proposta normativa per reduir la càrrega administrativa dels agricultors, que és una de les grans demandes del sector. De fet, la proposta d'aquest dimarts tampoc no es farà efectiva de manera formal aquest dimarts i no serà fins a la pròxima legislatura que es presentarà de forma oficial. Les protestes de la pagesia, però, ha posat presses a l'executiu comunitari, que vol deixar clar que atén els clamors del sector.

Les europees s'acosten

Les eleccions europees s'acosten i tots els partits volen treure rèdit polític de la indignació de la pagesia, especialment la dreta i l'extrema dreta. Per exemple, el candidat favorit a guanyar els comicis i president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, ha sigut una de les veus més contundents i crítiques contra el pla verd de Von der Leyen, que també és popular. Ara bé, tot i ser de la mateixa formació que la presidenta de la Comissió, Weber tem que, tal com preveuen les enquestes, les formacions conservadores tradicionals perdin suport electoral en les zones rurals en benefici de l'extrema dreta, que pretén erigir-se en la gran defensora del sector primari.

En canvi, l'esquerra i la mateixa Von der Leyen, que aquest dimarts ha tornat a demanar "no polaritzar" els europeus entre la transició energètica i la defensa de la pagesia, han optat fins ara per mantenir un perfil més baix sobre aquesta qüestió. La setmana passada, però, diferents dirigents europeus ja van sortir a defensar els pagesos i, per exemple, una de les veus més destacades de l'esquerra europea, Pedro Sánchez, va reivindicar, i molt, la pagesia europea i especialment els productors de l'estat espanyol. "El tomàquet espanyol és imbatible", va dir en roda de premsa.

stats