Economia 09/10/2021

"En dos anys ens podem trobar amb un delta encara en pitjors condicions"

Els defensors de la Ricarda insisteixen en la urgència de reparar la degradació ambiental acumulada

3 min
Un avió sobrevola els voltants de l'aeroport del Prat.
Dossier El futur de l'aeroport Desplega
1
El Prat, debat obert
2
La negociació que sí que va ser possible
3
"En dos anys ens podem trobar amb un delta encara en pitjors condicions"
4
La postpandèmia, enemiga del turisme sostenible
Fotogaleria
Un matí qualsevol al voltant de l'aeroport

BarcelonaHi ha llacunes, platges, aiguamolls, miradors i més de 360 espècies diferents d’ocells que l’utilitzen com a parada obligatòria en les seves rutes migratòries. El delta del Llobregat no s’haurà mogut de lloc en cas que d’aquí uns anys Aena, el govern espanyol i la Generalitat tornin a seure a la mateixa taula per reprendre les negociacions sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Entitats per l’emergència climàtica, associacions de veïns i ecòlegs destacats van celebrar el 8 de setembre l'anunci amb el qual la ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, certificava l’aturada del controvertit projecte. Tot i així, són conscients que aquest moviment no serà l’últim en una negociació que ja és sobretot política.

José García és el vicepresident de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (més coneguda com a Depana dins l’activisme ecologista català) i respon al telèfon amb la veu gastada després de la manifestació contra l’ampliació del 19 de setembre. “Ara reculen, però en qualsevol moment poden tornar-hi”, admet. El seu millor argument, però, és que d’aquí dos, tres o cinc anys, la situació al delta del Llobregat i el context d’emergència climàtica només hauran empitjorat. “Per molt que Aena faci prediccions, no saben quina serà l’evolució de l’aviació postpandèmia”, insisteix.

Set anys abans que Aena comencés a trucar portes per a la gran campanya d’ampliació de l’aeroport, a Depana enviaven una carta amb destinació Brussel·les. Era el primer pas (en forma de queixa formal) per posar en alerta la Comissió Europea sobre una sèrie d’incompliments que observaven des de feia anys. El document, de 37 pàgines i dirigit a l’aleshores director general de política regional, repassava com s’havien passat per alt les compensacions ambientals que calia aplicar després de la construcció de la tercera pista i la nova terminal T1.

L’entitat denunciava que algunes poblacions d’ocells havien disminuït i s’havien degradat les zones humides de les maresmes de la Ricarda i les Filipines. “Cal remarcar que aquesta disminució dels hàbitats i dels espais més importants per a la conservació d’aquestes espècies al delta es produeix des de fa anys i que les administracions en són conscients sense que ho hagin evitat”, denunciava la queixa.

A aquest avís el van seguir més informes i inventaris enviats a la Comissió Europea sobre el volum d’ànecs, cigonyes o martinets menuts que havien deixat d’habitar en els diferents espais del delta. El resultat de la queixa és més que conegut: Brussel·les va obrir un expedient sancionador pel deteriorament d’aquest ecosistema que encara no s’ha resolt. “Espero que la pressió faci efecte, perquè ens podem trobar amb un delta en condicions encara pitjors en dos anys”, lamenta García. La intenció de Depana és que la queixa segueixi oberta i que, si es continuen allargant els incompliments per part del govern espanyol i la Generalitat, acabi arribant fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg.

Difícil equilibri ecològic

A banda de la incerta evolució en els pròxims anys de la fauna i la flora que habiten la Ricarda, el professor emèrit de la UB i expert en conservació de la biodiversitat Narcís Prat també mira cap al subsol. L’ecòleg recorda el fràgil equilibri d’aquest ecosistema pel que fa a la qualitat de l’aigua: “S’ha de reparar l’equilibri entre l’aigua dolça i la salada que entra als aiguamolls a través d’actuacions necessàries que estan pendents”. A aquest risc s’hi suma una amenaça que ja hem vist causar estralls al mar Menor, a Múrcia. L’anòxia és la falta d'oxigen que es pot produir en una llacuna, quan entra en un estat avançat de degradació, i que provoca la mort de peixos i altres espècies. “A la Ricarda això passa cada dia a l’estiu en menys mesura. Si no canvies la hidrologia, no pots crear les condicions perquè hi visqui res”, conclou.

Prat insisteix que l’ampliació de l’aeroport és “especulació urbanística pura” i lamenta que el projecte només ha entrat en una “fase típica d’hivernació” abans que algú el torni a rescatar del calaix. “Quan això passi el context serà el mateix o pitjor tenint en compte el canvi climàtic, l’increment del nivell del mar i els efectes de les compensacions que no s’han complert”, critica. A més, recorda un projecte que tampoc va arribar a completar-se mai, el de crear un corredor biològic que connectés el delta del Llobregat amb el Garraf. Aquesta possibilitat, critica, també s’ha vist amenaçada pel macropla que preveu construir 4.800 habitatges nous al Pla de Ponent de Gavà.

El 'crescendo' de la pressió climàtica

En cas que l’ampliació del Prat es reactivi també toparà amb un escenari més exigent en matèria ambiental. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va endurir fa unes setmanes els indicadors de qualitat d’aire per fixar uns llindars encara més estrictes respecte a quatre substàncies nocives per a la salut i relacionades amb els combustibles fòssils. L’última vegada que es van actualitzar aquests estàndards va ser fa més de 15 anys, però l’organisme va decidir posar més pressió als governs per lluitar contra la pol·lució, un fenomen que cada any causa morts prematures. Davant d’aquestes contradiccions, l’argument d’Aena sempre ha sigut defensar la introducció progressiva dels motors d’hidrogen o els agrocombustibles en un sector contaminant com és l’aviació. Tot i així, no tots els experts veuen positiva aquesta transició. “Tècnicament no és viable”, insistia la investigadora de l’ICTA i portaveu de la plataforma Zeroport Sara Mingorria en una entrevista a Radio Primavera Sound. L’experta també recordava que aquestes fonts d’energia no tenen un impacte zero en la natura i defensava apostar per altres modalitats de transport com el tren.

Dossier El futur de l'aeroport
Vés a l’ÍNDEX
stats