Macroeconomia
Economia 10/06/2022

El Banc d'Espanya rebaixa encara més el creixement econòmic

L'organisme preveu que la inflació subjacent es mantingui per sobre del 2% fins al 2024

3 min
Fruites i verdures exposades en un supermercat de Barcelona.

MADRIDGairebé dos mesos després de publicar les previsions macroeconòmiques per als pròxims 3 anys (2022, 2023 i 2024), el Banc d'Espanya (BdE) anunciava que les revisaria a la baixa. La durada de la guerra a Ucraïna, la pressió inflacionista i, en particular, l'augment de la inflació subjacent –l'augment de preus sense tenir en compte l'energia i els aliments–, així com un creixement de l'economia el primer trimestre més tímid del previst, han portat l'organisme supervisor a dibuixar un rebot del PIB d'un 4,1% per a aquest 2022 (0,4 punts percentuals menys que a l'abril, quan va preveure un creixement del 4,5% ). D'aquesta manera, la projecció del BdE s'alinea amb la de l'OCDE (4,1%) o la de la Comissió Europea (4%) i és un pèl més pessimista que la del govern espanyol i l'Airef (4,3%).

En concret, si bé l'economia espanyola va continuar recuperant-se dels efectes de la pandèmia, el PIB del primer trimestre va créixer un 0,3%, segons va anticipar l'INE, molt per sota de l'últim trimestre del 2021 i de la previsió que havia fet el Banc d'Espanya a l'abril (0,9%). La principal causa de la frenada ha sigut la caiguda del consum de les famílies, que, en comparació amb el trimestre anterior, es va reduir un 3,7% després de nou mesos seguits de pujades. Un element que també recull el Banc d'Espanya. Cal tenir en compte, però, que la dada és avançada i l'institut d'estadística l'ha de confirmar a finals de mes. Per tant, encara pot patir alguna modificació, com va passar a finals del 2021, quan hi va haver una revisió a l'alça del consum de les famílies i, en conseqüència, del creixement econòmic. En tot cas, la pressió actual dels preus sí que deixa entreveure una contracció de la demanda de les famílies, apunta el Banc d'Espanya, que assumeix unes "pitjors perspectives" de les llars, en particular les més vulnerables, sobre el futur de l'activitat econòmica.

L'alentiment del creixement econòmic d'enguany genera un efecte dòmino de cara al 2023, quan l'organisme estima un rebot del PIB del 2,8% (0,1 punts percentuals menys del previst a l'abril). Per contra, en comparació amb les últimes previsions afegeix una dècima més al creixement del 2024, i el situa en un 2,6%.

Tot i les diferències al voltant del PIB, la sorpresa de les últimes previsions la dona la inflació i, en particular, la subjacent. Així, si bé el Banc d'Espanya modera l'increment dels preus aquest 2022 a un 7,2% (a l'abril va estimar una inflació mitjana d'un 7,5%), incrementa la subjacent fins a un 3,2% (0,4 punts percentuals més). A més a més, aquesta inflació es mantindria de mitjana per sobre del 2% fins al 2024, segons es desprèn de l'informe trimestral publicat aquest divendres pel BdE. El motiu principal és que si bé l'increment dels preus energètics hauria sigut "més moderat", el dels productes no energètics, com ara els aliments, més alt . Amb tot, cal tenir en compte que sempre hi ha un trasllat de la inflació general a la subjacent amb un cert retard. Pel que fa a la inflació en general, el Banc d'Espanya ja no preveu que se situï al voltant del 2% de cara al 2023, sinó que la situa en un 2,6% de mitjana, mentre que el 2024 es quedaria en un 1,8%.

Topall del gas

A diferència de les projeccions presentades a l'abril, el Banc d'Espanya ha inclòs una estimació de l'impacte que pot tenir la limitació del preu del gas o "excepció ibèrica" sobre la inflació i que entrarà en vigor la setmana que ve, després del vistiplau definitiu de Brussel·les . L'organisme preveu que ajudaria a reduir la taxa d'inflació prevista per al 2022 uns 0,5 punts percentuals. Per contra, però, la mesura augmentaria 0,1 punts percentuals la inflació de cara al 2023. A ulls de l'organisme supervisor hi hauria dots motius: un, la seva desaparició (només està en vigor fins al 31 de maig del 2023) i l'altre, l'efecte base. És a dir, la comparativa interanual un cop la mesura ja no estigui en vigor es faria amb mesos en què el mecanisme hauria ajudat a fer caure el preu del gas.

A això caldria afegir-hi l'impacte del pla de xoc per fer front a la guerra i que ara es prorrogarà tres mesos més . Sense tenir en compte les mesures que necessiten el vistiplau de Brussel·les, com ara el topall del gas, l'organisme ja va apuntar que les mesures fiscals, energètiques, així com les ajudes directes poden ajudar a reduir entre 0,5 i 0,8 punts percentuals la inflació.

Amb tot, el Banc d'Espanya assumeix que el seu escenari central és susceptible a canviar en qualsevol moment fruit de l'evolució incerta de la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències econòmiques, tant pel que fa a Europa com a Espanya. A més a més, en el cas espanyol l'actual crisi diplomàtica amb Algèria –uns dels socis energètics principals– afegeix més pressió a l'evolució de l'activitat i, en particular, dels preus energètics com ara el del gas.

stats