La recuperació postpandèmia
Economia 16/12/2021

El BCE suavitza la retirada d'estímuls a l'economia

L'organisme monetari confirma el final del programa extraordinari de compra de deute però n'amplia temporalment un altre

3 min
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, aquest dijous en la roda de premsa celebrada a la seu del regulador a Frankfurt.

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha confirmat aquest dijous que el paquet d'estímuls creat per pal·liar els efectes de la pandèmia sobre l'economia acabarà el pròxim mes de març. La decisió, no obstant, es veurà compensada parcialment per un increment de compres de deute a través del programa permanent de l'organisme. El consell de govern del BCE manté una política de pocs canvis: tot i incrementar les previsions d'inflació per al 2022, el regulador manté que tant les alces de preus com l'escassetat de certs productes que afecten alguns sectors de l'economia aniran desapareixent l'any vinent, mentre que la incertesa per la pandèmia torna a causa de les noves variants, com l'òmicron.

La decisió d'acabar amb els estímuls addicionals aprovats quan va esclatar la pandèmia no és nova, ja que havia estat explicada el setembre passat . Tal com ja va avisar aleshores, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha anunciat que el PEPP, el programa extraordinari de compra de bons, acabarà al març, tot i que el consell de govern de la institució ha decidit aquest dijous anar reinvertint els pagaments que rebi d'aquests bons fins a finals del 2024. És a dir, el BCE no ampliarà la quantitat de diners que destina al PEPP, però sí que mantindrà un cert nivell d'adquisicions de deute durant tres anys més.

De moment, el PEPP ja ha gastat aproximadament 1,3 bilions d'euros dels 1,85 bilions previstos en compres de deute de tots els estats que comparteixen l'euro, però especialment d'aquells que, com Espanya o Itàlia, han de pagar més per endeutar-se. La notícia, de fet, no ha estat gaire ben rebuda als mercats de deute: l'interès dels títols espanyols es disparava un 12%, fins a un encara baix 0,39%, mentre que l'interès dels bons de deute públic italià pujava un 5%, però encara per sota de l'1%, una xifra molt inferior a la del pic de la crisi de l'euro, quan havia arribat a sobrepassar el 7%.

Vist per si sol, el final del PEPP pot semblar un èxit per al sector més dur del BCE, els anomenats falcons, un grup de països encapçalat per Alemanya i els Països Baixos que demanen polítiques dures contra la inflació i que són molt contraris a les compres de bons. Ara bé, la decisió és molt més tèbia del que volien: aquesta cancel·lació del PEPP és reversible si la pandèmia empitjora i, a més, es veurà compensada, com a mínim parcialment, amb l'ampliació del programa de compres habitual, l'anomenat APP. Així doncs, les operacions d'aquest fons passaran dels actuals 20.000 milions d'euros mensuals a 40.000 milions mensuals durant el segon trimestre del 2022 i 30.000 milions en el tercer trimestre, per tornar al nivell d'ara a partir de l'octubre de l'any vinent. Amb aquesta compensació, ha dit Lagarde, el BCE vol evitar "una transició massa brutal".

Lagarde insisteix que la inflació es moderarà el 2022

Lagarde ha assegurat en la roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern que l'economia de la zona euro "continua recuperant-se", però les pujades de preus, l'escassetat d'alguns productes –sobretot primeres matèries i béns intermedis, com els microxips– i la incertesa provocada per la variant òmicron són tres fonts de preocupació que poden causar "un creixement més lent" enguany i que s'estendrà al 2022.

L'organisme ha revisat a l'alça les previsions d'inflació, que en el cas del 2022 passen de l'1,7% al 3,2%, una xifra "significativament superior", segons la presidenta. Malgrat això, Lagarde ha insistit que és "probable" que el creixement de preus es freni "al llarg de l'any vinent", igual que els colls d'ampolla que provoquen desabastiments a la indústria . En aquest sentit, la presidenta ha atribuït la inflació a l'encariment "dels combustibles, el gas i l'electricitat", que expliquen més de la meitat de la pujada de preus a Europa. Aquest temor a la inflació és el que ha portat el Banc d'Anglaterra a apujar els tipus d'interès aquest mateix dijous i la Reserva Federal dels EUA a augmentar el ritme de retirada d'estímuls dimecres.

Pel que fa als tipus d'interès, el BCE es manté ferm i els deixa als mínims històrics on són des de fa anys: al 0% en el cas del tipus bàsic, al 0,25% per a préstecs a la banca a curt termini i al -0,5% per al dipòsit de les entitats financeres. No obstant, el consell de govern ha acordat revisar l'impacte de tenir diversos tipus d'interès en valors diferents, encara que Lagarde ha tornat a descartar una pujada de tipus l'any que ve. Així mateix, el regulador també revisarà el programa TLTRO-III , conegut com a barra lliure a la banca, que serveix per donar crèdit barat a les entitats financeres a condició que també elles l'utilitzin per facilitar el crèdit a empreses i famílies.

stats