Les comunitats augmenten la pressió a l’Estat pel finançament

Barcelona / MadridAndalusia es va sumar dimecres al grup de comunitats que reclamen a l’Estat els impagaments del sistema de finançament, i el PP va treure tota la seva artilleria contra l’executiu de Pedro Sánchez. Qui primer va reclamar aquests diners va ser Catalunya i el Govern ha decidit portar l’executiu estatal als tribunals. Malgrat que la resta de comunitats no s’han sumat a la iniciativa, la majoria han anat fent pública la xifra que els deu l’Estat. El deute totat total podria arribar a superar els 7.000 milions d’euros.

Qui més reclama és Andalusia, que dimecres va dir que l’executiu de Pedro Sánchez li deu 1.350 milions d’euros només de l’IVA i les bestretes de finançament d’aquest any, a més de deutes anteriors que va xifrar en 4.000 milions d’euros. El president de la Junta, Juanma Moreno, va interpel·lar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. “Què pretén, asfixiar-nos?”, es va preguntar. Moreno va reclamar la convocatòria urgent del Consell de Política Fiscal i Financera i va assegurar que Andalusia no renunciarà a reclamar els diners encara que hagi d’anar als tribunals, com Catalunya.

A més dels 1.350 milions que reclama Andalusia i els 1.317 milions de Catalunya, altres comunitats també han xifrat la quantitat que els deu el govern espanyol: 700 milions la Junta de Galícia, 687 milions el País Valencià, 420 milions Castella i Lleó, 400 milions Aragó, 360 milions Castella-la Manxa, 223 milions les Canàries, 200 milions Astúries, 177 milions les Balears i 135 milions Cantàbria.

El PP ha aprofitat aquests impagaments per fer un front comú dels seus presidents autonòmics i barons territorials contra l’executiu socialista. Dimecres els líders populars van sortir en tromba a demanar la reunió urgent del Consell de Política Fiscal, en declaracions públiques i a través de les xarxes socials.

El gallec Alberto Núñez Feijóo va dir que estar en funcions no vol dir “estar sense funcions”. El murcià Fernando López Miras i la madrilenya Isabel Díaz Ayuso es van pronunciar en termes similars, i s’hi van sumar els líders del PP a la resta de comunitats. A més, el PP va demanar que María Jesús Montero i els consellers es reunissin a la Comissió General de Comunitats -opció rebutjada pel PSOE- i va exigir al Congrés el lliurament de l’informe de l’Advocacia de l’Estat que, segons el govern espanyol, explica la impossibilitat legal de transferir aquests fons.

Montero es defensa

I després que dimarts el govern espanyol digués que no tenia l’informe de l’Advocacia de l’Estat que argumenta que no pot pagar a les comunitats mentre estigui en funcions, ahir la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va assegurar que ja el té a sobre la taula. Aquest informe diu que un govern en funcions no pot transferir els diners pendents del finançament autonòmic, encara que la situació s’allargui mesos.

Tot i això, Montero va assegurar que no tira la tovallola. “Seguiré explorant fórmules d’actualització de les bestretes, que són fonamentals per al funcionament normal de les administracions”, va destacar la ministra en una entrevista a Onda Cero. “A hores d’ara, no tinc respostes”, va admetre.

Després d’assegurar que l’informe inicial era “verbal”, la pressió política i mediàtica va fer que Montero demanés als serveis jurídics el document per escrit. L’informe, al qual ha tingut accés l’ARA, té 13 pàgines i data d’aquest dimarts, 27 d’agost, el mateix dia en què l’oposició va exigir la dimissió de la ministra d’Hisenda.

Montero es va defensar assegurant que els informes legals “poden ser verbals o per escrit” i va subratllar que el va demanar per escrit la setmana passada, per bé que la data d’elaboració de l’informe és de dimarts. L’advocat de l’Estat confirma que la informació que conté el document ja havia sigut “anticipada” al ministeri d’Hisenda i conclou que actualitzar l’import de les bestretes “excediria” la gestió ordinària del govern en funcions.