Economia 05/04/2021

Les empreses que més hi han sortit guanyant amb el covid

Tres companyies catalanes es van adjudicar 400 M€ en contractes d’emergència durant el 2020

5 min
Contractes covid
Disponible en:

L’arribada de la pandèmia del covid-19 va agafar tothom a contrapeu, però algunes persones hi van saber reaccionar millor i més ràpidament que la resta i es van endur el gran premi de proveir les administracions de material sanitari, el bé més preuat en un moment d’escassetat total.

Passat un any ja es pot fer un primer balanç de quines van ser les empreses que més hi van guanyar en les adjudicacions realitzades durant el 2020 per combatre la pandèmia entre totes les administracions espanyoles, des de l’Estat a les comunitats passant per ajuntaments i diputacions. Tots ells van ser contractes per la via ràpida, sense concurs, amb l’empara legal de l’estat d’alarma i amb el covid com a objectiu.

L'escassedat de mascaretes i altres productes sanitaris van ser una gran problemàtica de l'inici de la pandèmia.

Les tres adjudicatàries principals

Entre les cinc primeres empreses que més diners es van embutxacar a Espanya amb aquests contractes, tres són catalanes i les altres dues estrangeres, segons les dades recopilades pel portal de transparència Civio. Les tres corporacions catalanes tenen altres coses en comú: per exemple, són molt a prop entre si (dues són a Sant Cugat i la tercera a Molins de Rei). Però a partir d’aquí s'acaben les similituds.

La que més contractes es va adjudicar a tot Espanya, FCS Select Products, és una empresa que amb la pandèmia ha fet el gran pelotazo. Fins al covid, la seva activitat era pràcticament irrellevant (facturava 964.000 euros) i no tenia cap relació amb el material sanitari. En un sol dia, el 23 de març del 2020, el consell de ministres li va adjudicar quatre contractes (com per exemple aquest, o també aquest altre) valorats en 217,5 milions d’euros per la compra de mascaretes (a un preu mitjà de 0,43 euros per unitat) i, en menor mesura, de guants i ulleres de protecció. 

En canvi, les altres dues empreses amb més contractes tenen una llarga tradició al sector. Bimedica, propietat de la família Parés i nascuda als anys 80, es dedica a la importació i venda de material sanitari. Bimedica és la segona empresa catalana (i la tercera d’Espanya) amb més diners adjudicats: 121,5 milions d’euros, en concret, però a diferència de la seva predecessora va haver de treballar molt més per assolir aquesta xifra, perquè va obtenir 225 contractes, respecte als quatre de FCS Select Products. Bimedica, amb seu a Molins de Rei, va facturar 79 milions l’any abans de la pandèmia, de manera que sumant-hi els contractes aconseguits pel covid a Espanya podria haver triplicat el volum de vendes durant el 2020.

La tercera empresa més exitosa en els contractes d’emergència va ser Palex Medical, companyia originària dels anys 50 a Rubí i que des del 2016 està controlada pel fons Corpfin Capital, una societat propietat de Felipe de Oriol, consogre d’Esperanza Aguirre i membre de la famosa estirp que va fundar Iberdrola. Palex Medical –que va traslladar la seu social a Madrid després de l’1 d’Octubre– va rebre 347 contractes per un valor total de 61,5 milions, més d’un terç del que havia facturat l’any abans.

Incloent-hi aquestes tres, hi ha fins a deu companyies catalanes entre les trenta que més diners s’han adjudicat durant el 2020 [vegeu el gràfic]. Algunes són grans multinacionals del sector, com Grifols i Werfen. D’altres són menys conegudes, com Skymedic i DSV Air & Sea. I tan sols n’hi ha una (Roche Diagnostics) que és filial d’una multinacional estrangera.

El misteriós cas de FCS

FCS, l’empresa més beneficiada pels contractes públics, és un misteri. Nascuda el 2012, té la seu en un domicili particular al carrer Mèxic de Sant Cugat del Vallès, 3, i està administrada per Mayra Dagà Castillo i Felipe Recio Valcárcel. Abans dels contractes del covid, l’empresa es dedicava en realitat “a la fabricació d’articles de màrqueting per a begudes premium”. La persona de contacte que dona l’empresa al Registre Mercantil és Eva Baliu, de la qual donen el correu i el telèfon mòbil. Però, alhora, Eva Baliu declara al seu Linkedin ser la finance manager del grup Aedifica i no hi esmenta res de FCS Select Products. Ni Mayra Dagà ni Eva Baliu han volgut respondre a les preguntes de l'ARA. Dagà, per cert, va ser condemnada el 2015 a més de deu mesos de presó per un delicte continu d’estafa juntament amb tres persones vinculades a Fincas Corral, segons una sentència que ha pogut llegir aquest diari.

Però la clau de l'èxit potser la té l’altre administrador de la companyia, Felipe Recio, que fa molts anys que es dedica a l’exportació. El 2012 va explicar a La Vanguardia que es dedicava a portar peix congelat des de Guinea Bissau a altres països africans, com Mali i el Senegal. Quatre anys abans de l’inici de la pandèmia va anar a viure a la regió de Guangdong, que amb l’esclat del covid es va convertir en la segona província amb més infectats de la Xina. Recio vivia encara allà quan va començar la pandèmia. Segurament això li va permetre conèixer la malaltia amb prou antelació i alhora tenir contacte amb el principal productor mundial de material sanitari, per oferir aquests productes al govern espanyol abans que ningú. Recio tampoc ha respost a les peticions de l’ARA.

Els vincles de FCS amb Ebioss

Amb tot, hi ha molts detalls que sorprenen. Felipe Recio té una altra empresa originalment denominada FCS Plastic Free Packaging, tal com ell mateix va explicar també a La Vanguardia al principi de la pandèmia. Aquesta companyia (amb seu al carrer Tuset de Barcelona i oficina a la Xina) es va crear l'octubre del 2019, quan no quedava ni mig any perquè es declarés la pandèmia mundial, i té com a persona de contacte Mayra Dagà. Tot i això, des de la seva constitució l'empresa té com a administrador Óscar Leiva, president del grup Akiles (l'antiga Ebioss), una peculiar companyia d'origen búlgar que està enmig d'un procés d'insolvència i que ha vist com el seu valor a borsa queia un 81% en quatre anys fins a valer tan sols 3 milions d'euros. Per acabar-ho de complicar, i tot i que Felipe Recio assegurava ser-ne propietari, el seu nom no apareix enlloc als registres oficials.

L'agost passat FCS Plastic Free Packaging va canviar de nom (ara es diu Greenback Plastic Free) i a la seva memòria assegura que "no forma part de cap grup de societats". I això malgrat la similitud de nom amb FCS Select Products i que Felipe Recio deia a la premsa que el seu grup estava "format per diverses societats".

Un últim detall: a la seva web, FCS Plastic Free Packaging (ara Greenpack Plastic Free) afirmava tenir tres fàbriques a la Xina amb una àrea equivalent a vint camps de futbol. A la web de l'empresa hi apareix un vídeo d’aquestes fàbriques, però aquí ve el detall: totes les imatges que hi apareixen són fetes amb ordinador, no són reals. La web ofereix una adreça xinesa, però no és de cap fàbrica. Un cop més, com passa a Sant Cugat, l'adreça és d'una casa en una zona residencial de Huadu, a Guangdong. De la fàbrica, ni rastre.

stats