ENTREVISTA

Ramon Tremosa: “El temps dirà si les torres negres seran un hotel o un centre financer”

Conseller d’empresa i coneixement
Tremosa, a la seu de la conselleria, al passeig de Gràcia de Barcelona / CÈLIA ATSET
ALBERT MARTÍN, ELISABET ESCRICHE RIVAS

Al flamant conseller Ramon Tremosa se’l veu entusiasmat i enèrgic en el seu nou càrrec. Reivindica els seus vincles amb la Ribagorça, però el seu món és un altre: parla constantment de la seva etapa a Brussel·les, cita el Financial Times i The Economist i fa diverses referències als llibres que ha escrit; l’últim, sobre els bancs centrals. Tremosa insisteix en fer les fotografies al terrat de la seu de la conselleria, amb una imponent vista de Barcelona: “Jo soc molt de skylines ”, explica.

Li ha tocat ser conseller en plena crisi. Com de preocupat està?

La situació és molt greu en alguns sectors, dramàtica, però això també obre noves oportunitats. Ahir [per dimecres] el Parlament va aprovar la llei de les àrees de promoció econòmica urbana. El comerç és el sector que més pateix i la nostra voluntat és fer campanyes de promoció del centre comercial de la ciutat, però necessitem que l’Ajuntament de Barcelona no bloquegi, no talli el trànsit els dissabtes i diumenges. L’objectiu és arribar al mes d’abril amb el màxim de botigues que no hagin tancat, perquè potser a l’abril tenim tests ràpids i barats que permeten omplir avions, fires, restaurants, teatres... Una altra bona notícia: la taxa turística s’ajorna sis mesos més. Entenem que ens toca a les administracions concedir aquest ajornament i ens agradaria que el govern espanyol també ho fes.

¿I el sector de l’oci nocturn?

He defensat els ERTO fins al 2021 per no anar a última hora regatejant cada tres mesos la lletra petita. Hi ha una causa de força major equivalent a un desastre natural o a una guerra, ¿per què no es congelen sis mesos els lloguers?

¿Era evitable la lentitud de Brussel·les en els fons de rescat?

A la bateria de cobertura que ha tret la Unió Europea en tres mesos, si m’ho haguéssiu preguntat al febrer, hi hauria donat zero opcions. El fons de rescat és un autèntic bazuca. El 2010 el BCE va trigar quatre anys a resoldre el debat nord-sud. El que ha fet la UE pel sud d’Europa és incalculable, una benedicció, café que llueve en el campo. Hi ha una altra dada clau: quan Madrid reparteix, Catalunya s’emporta un 10% dels fons com a molt; quan Europa reparteix amb un marc de projectes competitius, Catalunya té un lideratge claríssim. Si Brussel·les condiciona aquest fons, això per a Catalunya poden suposar 30.000 milions d’euros. Si Madrid ho reparteix, els fons poden ser de 10.000 milions.

¿Hi ha acord amb Madrid per saber quins fons arribaran aquí?

Itàlia té un ministre d’Economia que es diu Roberto Gualtieri. Aquest senyor el 15 d’agost ja tenia una llista de mil projectes amb nom i cognoms. Resulta que Portugal i Itàlia estan fent les coses com un país nòrdic, però ¿què hem vist a Madrid? La sensació que tinc és que ni tan sols alguns ministeris tenien tota la informació. Llavors te’n vas a l’acte de l’Iese de dimarts i tenen por que Espanya no tingui prou projectes per arribar als 140.000 milions. Una incògnita que tenim és si tot anirà pels deep players o hi haurà diners per a pimes. No em sé imaginar el PP fent-ho pitjor que “el govern més progressista de la història”, perquè el PP hauria tingut una mentalitat més oberta amb les pimes.

¿Entre aquests projectes hi pot haver la reindustrialització de Nissan per part d’LG?

Seré molt discret i no donaré noms.

¿És el més ben situat?

El terreny de Nissan en termes logístics és el passeig de Gràcia d’Europa. Hem de buscar aquell projecte que maximitzi, no només els treballadors de la planta, sinó tot l’ecosistema. Com deia el president del clúster de l’automòbil, seria millor que la planta de bateries anés a una altra ubicació i que la planta de Nissan seguís sent fàbrica de cotxes.

Se’l veu optimista en aquest tema.

Catalunya tenia 3.000 multinacionals fa 10 anys i el 2019 n’hi havia 8.909. No hi ha regió europea que hagi triplicat multinacionals en 10 anys. I el hub tecnològic de Barcelona fa cinc anys no sortia en cap rànquing, avui és al top 3... És impressionant, Barcelona no té diner públic. Madrid ha aconseguit després de dècades centralitzar les finances, però és un sector que s’evapora, i, en canvi, de manera natural, el hub tecnològic més important del sud d’Europa és Barcelona. Soc molt optimista amb el futur de l’economia catalana.

Quins tres objectius té per als mesos que tindrà en el càrrec?

Un ja l’he fet: reintegrar 52 milions del FEDER d’universitats que financen la infraestructura tecnològica científica. En els últims cinc anys s’han perdut 150 milions, que són els que ara ens impedeixen retenir el talent que generem a les universitats catalanes. No pot ser que Catalunya generi doctors de trenta i quaranta anys i no els puguem estabilitzar amb salaris dignes. Un altre objectiu és aconseguir recursos de fons europeus per evitar la pèrdua de talent de Catalunya. I tancar la reintegració de Boí Taüll a Ferrocarrils de la Generalitat. O tancar l’acord de Fórmula 1 que s’ha de negociar d’aquí tres setmanes.

Per tant, ¿hi hem d’aportar?

Ho hem de negociar amb Economia. Per marca de país... Aquest és un país de motor, de pilots, de moltíssima afició. Quin missatge donem si ara abandonem per 10 o 15 milions, quan el retorn de l’activitat econòmica que genera amb hotels, restaurants, serveis i impostos és molt més gran?

Com valora la fusió entre CaixaBank i Bankia?

És una operació que han decidit dues empreses. Bankia és un cas estrany, perquè no hi ha cap banc a Europa que tingui una participació publica com la que té. Per això podem témer que el peix petit es pugui menjar el peix gros. Penso que CaixaBank és una entitat sòlida, que no ha tingut cap gran crisi bancària i ha anat trampejant molt bé... Jo no tindria cap problema si no veiés un comportament a l’altre costat de l’Estat a través de Bankia que no respecta el playing field. Si l’Estat segueix a dins de Bankia un cop s’hagi fet la fusió... És l’únic punt de dubte, però bé, vull creure que the rule of law acabarà imposant-se.

¿N’ha pogut parlar amb el president de La Caixa, Isidre Fainé?

Seré molt discret amb els contactes que he tingut amb CaixaBank.

Com s’ho ha de fer Catalunya per tenir més grans empreses?

El sector públic ha estat decisiu en molts països per contribuir a donar una empenta cap a dalt i aquí no tenim un sector públic prou potent per fer-ho. Hi ha un llibre de Fukuyama que es diu Trust que conclou que els països protestants tenen un capital social molt més alt que els països mediterranis: com que som catòlics, més enllà de la pime familiar no hi ha confiança.

¿Té un pla per recuperar seus socials?

La sortida de CaixaBank hauria estat dramàtica si les torres negres [de La Caixa] haguessin marxat a València. Com que no ha marxat ningú és menys dramàtic i haig de respectar la decisió de l’empresa. ¿Que la fusió de CaixaBank amb Bankia d’aquí 10 anys acaba amb les torres negres buides? Haurà estat una mala fusió. Hem d’esperar deu anys, el temps dirà si les torres negres seran un hotel de luxe o un centre financer d’un grup encara més gran.

¿Tindria sentit una Cambra de Comerç de Catalunya?

Respecto molt les cambres de comerç de Catalunya. Si la Cambra de Catalunya les ha de reforçar, no tinc cap problema.

Els empresaris fa anys que denuncien que no tenen interlocució al Govern.

Jo hi parlo tot el dia i tenen accés directe. Estic obert 24/7.

És conseller d’Empresa sense tenir experiència en aquest món.

Vaig treballar mentre estudiava en diferents empreses, assessories fiscals; per tant, conec el món de l’empresa. Després vaig esdevenir titular d’universitat, però jo a través de la Fundació Bosch i Gimpera havia fet molts estudis d’agrupacions empresarials; vaig publicar un llibre sobre empresa catalana i economia global, sempre he estat bastant a peu de pime, he estat 10 anys al Parlament Europeu, on hi ha molt de contacte amb la realitat. No tinc la sensació d’estar desconnectat.

La sortida d’Àngels Chacón d’aquest departament va ser sorprenent. ¿Va respondre a la situació viscuda en els últims mesos entre el PDECat i JxCat?

Jo soc independent, no he militat ni a JxCat ni al PDECat. Per tant, no tinc informació. Entenc que la consellera Chacón va fer una bona feina, per això jo vaig oferir repetir i continuar a tothom del seu equip.

Quina relació té amb el vicepresident Aragonès?

El Pere? El conec de fa molts anys i penso que és una persona que el pressupost el coneix molt bé, i, per tant, li tinc molt de respecte. Ell és diputat des de l’any 2006, si no vaig errat; per tant, al Parlament de Catalunya hi té gairebé 15 anys d’experiència i això és un actiu innegable. Jo al Parlament Europeu vaig estar-hi 10 anys, si hi hagués estat 15 encara en sabria més. Ara porto un mes al Parlament, que és molt diferent, però l’altre dia el Pere va respondre a qüestions sobre el pressupost amb molta solvència.

¿Vostè no és un ministre a l’ombra que l’ha de controlar?

Jo mai he tingut... Jo soc conseller d’Empresa i, a més a més, ara hi ha un acord amb Vicepresidència per concebre un consell assessor de gestió de fonts europeus on hi haurà els principals experts a Catalunya. L’ànim és de col·laborar conjuntament perquè Catalunya presenti centenars de projectes imbatibles, als quals no se’ls pugui dir que no des de Madrid, i que tinguin el vistiplau de Brussel·les. Aquest és el meu objectiu.

Aquesta setmana ha sigut notícia per un tuit en què esmenava públicament Aragonès. ¿No és una mica informal això?

Va dir molt bé Albert Castellanos en una resposta que, efectivament, era conjuntament que Vicepresidència i Empresa havien de gestionar les injeccions de capital de la Generalitat en les empreses. Totalment d’acord amb la informació que va donar l’Albert Castellanos.

¿S’hi veu, de presidenciable?

Si volgués ser president estaria militant des de fa 20 anys en un partit.

¿L’hi han demanat? ¿Li faria il·lusió?

Per a tot polític, presidir el seu país és un honor, en qualsevol país del món, però no som en aquesta fase i jo ara estic ocupat amb el dia a dia amb els fons europeus, amb el tema de les universitats, i la meva preocupació és aquesta.

¿Hi tanca la porta, doncs?

Jo no soc de Junts, no sé si hi haurà primàries o com anirà, o si s’hi podrien presentar independents.

¿N’ha parlat en alguna ocasió amb el president Puigdemont?

[Llarg silenci] És que no... Les comunicacions amb l’exili no són normals i amb la presó tampoc, i, esclar, tot és més complicat, no?