Espanya ja té un fons sobirà: què en vol fer ara Pedro Sánchez?

MadridEls fons sobirans internacionals –fons d’inversió de capital públic– no són uns desconeguts a Espanya. De fet, com molts països que van patir els estralls de la crisi financera, l’Estat els va abraçar com a estabilitzadors de l’economia: la liquiditat exterior ha estat (i continua sent) un recurs preuat davant la insuficiència de recursos propis. I durant anys, el dèficit democràtic d’alguns dels països que controlen aquests fons sobirans –la gran majoria neixen de la producció de petroli i gas– no ha semblat fer perdre la son dels governs, malgrat les reiterades advertències de la necessitat de control dels seus moviments. 

Però avui el tauler de joc de l’ordre mundial tal com el coneixíem s’està erosionant amb comptagotes i l'Estat, també Europa en general, ha entrat en la cursa de fons per assolir més autonomia estratègica, però també competitiva, i resoldre les deficiències a través de recursos propis. En aquest context neix el fons sobirà de l’Estat, o així l'ha batejat Pedro Sánchez, malgrat que el seu pes en termes estrictament financers està als antípodes dels fons sobirans per excel·lència (alguns equivalen a una gran economia només per darrere de la dels Estats Units i la Xina).

Les alarmes del capital estranger

El govern espanyol ha explicat que el farà servir per finançar qüestions vinculades a la transició energètica, la digitalització, la reindustrialització, les infraestructures, l'habitatge o la seguretat. Alhora, sectors clau en què la recent entrada, precisament, de capital estranger ha fet saltar les alarmes: darrere el desembarcament de l’operadora saudita STC a Telefónica hi havia el fons sobirà Public Investment Fund, una operació que va provocar que es desfés parcialment la privatització de l'empresa amb l'entrada de l'Estat al capital. Es va trencar, per tant, un tabú. Però el govern espanyol també vol que el fons serveixi per ocupar els forats de l'economia que no omplen altres actors: la banca tradicional, per exemple, es resisteix a finançar promocions de pisos de lloguer assequible i social, cosa que el govern pretén revertir a través d'aquest fons.

Sánchez va detallar aquest dilluns que a través de l’ICO, organisme que depèn del ministeri d’Economia, el govern espanyol anhela tenir, gràcies a aquesta palanca inversora, una oportunitat per injectar finançament en àrees productives i competitives, en conseqüència no poc sensibles, i desencallar certs mals endèmics –la falta de parc públic de lloguer–. Però també anhela impulsar l'autonomia com a estat.

La transparència, el punt clau

Tenint en compte que sobirà i públic van de bracet, Sánchez ha promès una governança del fons "transparent i rigorosa". També "rendir comptes davant la població", tot i que no ha precisat com, ni quan. Serà imprescindible si es vol evitar el lament, precisament, que han patit alguns governs amb la sensació que durant anys s’han demanat poques explicacions al capital estranger. Però sobretot per evitar donar el missatge que la ciutadania és madura per acceptar que es canalitzin diners públics a projectes privats, però no per assumir el debat de quin rol ha de tenir l’Estat, sobretot en aquest camí cap a l'autonomia estratègica espanyola i europea. "Espanya necessita un fons que el que fa és apostar pel futur d'Europa [...]. I a diferència del que pensen alguns, Europa és una aposta guanyadora per al país", va dir Sánchez aquest dilluns. Ara ho haurà de demostrar.