Economia 02/05/2021

"De desembre a març és infernal"

Treballadors d'EY expliquen la seva vida a l'empresa després de la denúncia de les setmanes laborals de 84 hores

3 min
Una de les oficines d'EY

La capsa de Pandora la va obrir un correu electrònic intern que van enviar als seus caps els auditors júniors de segon any que treballen a la seu de Barcelona de la consultora EY i que va córrer com la pólvora per tota la companyia, que a Espanya compta amb una plantilla de gairebé 5.000 treballadors. El correu, fet públic pel diari El País, denunciava setmanes laborals d’aquests empleats de 84 hores (l’equivalent a 12 hores al dia de dilluns a diumenge o a 16 hores de dilluns a divendres), i tot per sous de 24.000 euros l’any (uns 1.300 euros per 14 pagues). L’escrit inclou denúncies com aquesta: “Hem treballat fins a altes hores de manera continuada de dilluns a diumenge per aconseguir tirar endavant una feina que en cap moment se’ns ha valorat com es mereix”. O aquesta altra: “Hem decidit que és el moment d'intervenir i alçar la veu contra unes condicions laborals que considerem que disten molt de ser les mínimes acceptables”.

Portaveus oficials de la companyia, que divendres es van reunir durant més de tres hores amb la trentena d’auditors que donaven suport al correu, diuen a l’ARA que en la trobada els empleats van admetre que els pics “puntuals” no van arribar a les 84 hores setmanals sinó a les 55 hores i que aquestes hores es compensen en hores extres o vacances. “S’hi han sumat diverses coses: l’estrès que ha generat la pandèmia, que porten un any i mig a l’empresa i l’últim l’han treballat des de casa sense poder interioritzar la manera de treballar i que hi ha hagut algun desajust en la càrrega de treball”, manifesten. L’ARA ha contactat amb vuit empleats o exempleats per detallar les condicions laborals, dels quals cinc han rebutjat parlar (alguns se n'han desdit a l’últim moment) o bé perquè tenen por a patir represàlies laborals dins l’empresa o que els afecti a la seva feina actual. De fet, quan un auditor s’incorpora a EY firma un contracte de confidencialitat que prohibeix explicar res del que passa a nivell intern. Els que sí que han parlat han demanat l’anonimat per evitar conseqüències laborals.

“De desembre a març és infernal. Et pots quedar treballant fins a les dues de la matinada i no tenir caps de setmana”, explica un dels treballadors d’EY a Espanya que té un horari de 9 a 19 hores. Durant aquest període conegut com a busy season és quan hi ha més pic de feina perquè s’han de tancar els comptes anuals de les empreses clients. “A part de les hores, tens molta pressió i molta responsabilitat que sovint no et pertoca i que pel sou que cobres clarament no compensa”, afegeix. La pressió –detalla– sempre ve del manager (el seu cap): "Al mínim error et cau una allau de crítiques, que et recorden constantment, però treballant dotze hores és impossible no equivocar-se". "Tot plegat –continua– fa que la gent digui prou i hi hagi una rotació constant de la plantilla". En el seu equip, format per una dotzena de persones, n'han marxat tres en l'últim any. Quan li han preguntat si es veu gaire temps treballant a l’empresa, ho té clar: “L’any que ve vull marxar, els meus companys diuen exactament el mateix”, explica.

Més sort ha tingut un altre dels treballadors d’EY que, tot i que deixa clar que, com tots, ha hagut de fer "moltes hores”, sempre ha tingut bons clients i ha sentit que l'equip li donava suport. “Però em solidaritzo amb els companys que no han tingut la mateixa sort”, afegeix.

El peatge que s’ha de pagar

Una de les claus és, assegura un extreballador d’EY, que tinguis grans clients. Les empreses petites que tenen menys recursos les acostumen a portar júniors de segon any (fent la funció de sèniors), amb menys temps per fer el planning i un equip més reduït i més inexpert. “A més, sovint aquestes empreses no et passen correctament tota la informació necessària, i això fa que et cremis molt ràpid”, afegeix.

Fonts del sector asseguren que el que passa a EY no és una situació excepcional. “Són feines vocacionals i no esperis tenir un horari de 9 a 17 hores”, expliquen. De fet –afegeixen– a l’entrevista laboral ja se’ls deixa clar que les condicions són exigents, i amb la pandèmia, treballant des de casa, encara ho són més: jornades maratonianes i molta pressió. “És la mili que has de fer per acabar treballant per a una gran empresa i tenir una pujada de sou considerable”, asseguren.

De fet, fa només unes setmanes els analistes de primer any del banc d’inversió Goldman Sachs van fer una denúncia molt similar que es va filtrar per Twitter. En el seu cas treballaven fins a 105 hores a la setmana i denunciaven que, amb sort, dormien cinc hores al dia. “Només tinc quatre hores per dormir, menjar o dutxar-me”, denunciava un dels treballadors.

stats