Economia 15/02/2021

El govern espanyol preveu aprovar l'augment de les ajudes directes a les empreses al març

L'Eurogrup decidirà a l'estiu com començar a retirar els estímuls

3 min
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.
Disponible en:

Brussel·lesDesprés de mesos amb l'economia en quarantena, governs i institucions europees tenen clar que aquest 2021 "ha de ser l'any de la recuperació". Així ho ha repetit unes quantes vegades aquest dilluns la vicepresidenta espanyola, Nadia Calviño, abans de la videoconferència amb la resta de ministres de Finances de l'Eurozona. Una reunió en què han abordat una de les principals preocupacions que poden complicar la recuperació: la possible allau de fallides empresarials. És un maldecap compartit per les grans economies europees i que el govern espanyol vol mirar de prevenir a partir del març, quan preveu tenir aprovada l'ampliació de les ajudes directes a pimes i autònoms que està enllestint.

La posada en marxa d'aquest paquet d'ajuts arribarà justament quan Brussel·les ja té previst presentar les seves propostes per començar a retirar els estímuls i reactivar les normes fiscals (les que fixen el límit de dèficit i deute). El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha explicat que els governs europeus començaran a necessitar la guia per dissenyar els pressupostos del 2022. "Ja hem deixat clar que es mantindrà la suspensió de les normes fiscals aquest 2021, però la pregunta és ara i què passa amb el 2022?", ha dit. Països com Espanya pressionen per reformar les normes fiscals i flexibilitzar-les, perquè consideren que normes com el límit del 60% del dèficit públic ja no són realistes després de la pandèmia. El debat, però, és anterior al coronavirus, quan el creixement de l'eurozona començava a flaquejar i guanyaven volum les veus partidàries de la inversió pública. Però els governs més ortodoxos també pressionen per posar fi a la barra lliure de despesa i començar a controlar de nou dèficit i deute. Els ministres de l'euro ho decidiran a l'estiu.

En aquest context, Espanya mira d'aprovar noves mesures. Calviño va anunciar fa algunes setmanes que, després que la Comissió Europea hagués modificat el marc legal per facilitar les ajudes d'estat a les empreses, el govern espanyol també donaria més capacitat als instruments posats en marxa durant la pandèmia per enfortir la xarxa de seguretat per a petites i mitjanes empreses i autònoms. "Estem intentant identificar les empreses que eren viables abans de la pandèmia i aquelles que han vist la solvència debilitada a conseqüència de la caiguda de l'activitat", ha explicat. Espanya ja ha sol·licitat l'ampliació temporal d'aquest marc a Brussel·les i està a l'espera de la llum verda. Per això s'espera que l'aprovació arribi al març, tot i que es pot allargar fins a finals de mes.

La setmana passada, fonts europees explicaven que el gruix de pimes amb què comptava l'economia espanyola la feia especialment vulnerable al risc de fallides empresarials perquè tenen menys capacitat de reacció. La mateixa font constatava que el govern espanyol havia donat menys ajudes directes que d'altres a les empreses i per això donava la benvinguda a l'anunci d'ampliar aquesta via i, per exemple, preveure l'opció de condonar el deute contret amb aval de l'ICO (l'Institut de Crèdit Oficial) durant la pandèmia. Però Calviño ha defensat que Espanya ha concedit més ajudes que la mitjana europea, un 5% de directes i un 15% d'indirectes en forma d'avals, per exemple.

Espanya manté converses amb Brussel·les per enllestir el pla de reformes que presentarà a Brussel·les i que li ha de donar accés a més de 140.000 milions d'euros entre ajudes directes i crèdits barats. D'aquestes, ja n'ha pressupostat 27.000 milions i uns 10.000 arribaran a finals d'estiu en forma de prefinançament.

stats