Tot el que pots saber sobre l’accés als fons europeus

Dossier Fons europeus: les incerteses davant una oportunitat històrica Desplega

La veu dels experts

Tot el que pots saber sobre l’accés als fons europeus

Les assessores

Les 'Big Four', consultores als dos costats del pla de recuperació

L'editorial de l'ARA

Amb els fons europeus ens hi juguem el futur

A diferència dels Estats Units, les autoritats d’Europa van descartar donar ajuts directes i immediats als sectors més afectats pel covid-19 i van deixar-ho en mans de cada estat. El que sí que arribarà, però, seran fons orientats a la reorientació de l’economia cap a nous sectors. Uns diners que encara no han arribat i dels quals sabem tot això:

Quants diners es reparteixen?

Es repartiran 750.000 milions entre tots els països de la UE: una part en ajuts directes i una altra gairebé idèntica en préstecs que s’han de tornar com a màxim el 2058.

D’aquests diners, a Espanya n’arribaran 140.000 fins al 2026, i d’aquests, 72.000 milions entre el 2021 i el 2023 (el 70% durant aquest any i el vinent, i el 30% restant el 2023). L' executiu espanyol ja ha presentat el seu pla per poder accedir als fons, però la Comissió Europea encara no l’ha avaluat ni ha estat sotmès a la votació entre la resta de països (és obligatori tenir un 72% de vots a favor perquè els fons arribin). Encara no se sap, per tant, exactament quan arribaran els diners, però la idea amb què es treballa és que al juliol es desbloquegin els fons i a partir del setembre comencin a repartir-se. Tot i això, les empreses podran optar abans als diners perquè el govern espanyol avançarà 27.000 milions d'euros –previstos als pressupostos generals de l'Estat– que després la UE reemborsarà. Ara com ara, però, encara no s'ha llançat cap licitació.

Els diners arribaran sense condicions?

Tot i que amb això hi va haver diverses especulacions al principi, ara ja és evident que aquests fons sí que tenen condicions. En els plans enviats a Brussel·les els països s’han compromès a fer reformes que la Comissió Europea històricament ha anat demanant però que els estats sovint han ignorat. En el cas d’Espanya, hi ha dues àrees destacades: pensions i mercat laboral. Al pla d’Espanya també s’hi inclouen altres detalls, com per exemple la introducció dels peatges a tot l’Estat. A més, la CE farà un control periòdic per assegurar-se que es compleixen determinats objectius. En cas contrari, l’arribada de diners es podria tallar en sec.

Qui decideix sobre aquest repartiment a Espanya?

El govern central, en solitari, serà qui decidirà com es reparteixen tots aquests diners. És cert que dels 750.000 milions que s’entregaran, una part (denominada React-EU i dotada amb 47.500 milions) ja s’ha repartit perquè estava dissenyada per parar el cop més immediat de la pandèmia. D’aquests, 10.000 han arribat a Espanya (1.700 dels quals a Catalunya) i els han pogut gestionar una mica les comunitats autònomes, ja que estan destinats a projectes que són competència autonòmica, com sanitat o educació. De totes maneres, els ministeris han ordenat a les comunitats exactament en què s’havien de gastar els diners, de manera que d’autonomia no n’hi ha hagut gaire.

Dels diners d’Espanya, quants són per a Catalunya?

No se sap perquè (a diferència de la part dels React-EU) el govern no ha creat quotes territorials. Els diners es repartiran per projectes. La Generalitat ha impulsat un pla molt complet per a 191 projectes concrets que costarien fins a 31.764 milions. D’aquests, la majoria serien per al període 2021-2025 i la resta per al període 2026-2032. Entre els projectes n’hi ha alguns que ja estaven previstos des de fa anys però que no es feien per falta de recursos, com les línies 9 i 10 del metro (més de 2.700 milions), una inversió de 1.400 milions en depuradores d’aigua o la regeneració del delta de l’Ebre, que costaria 1.000 milions. Tot i així, haver presentat el pla no és cap garantia d’èxit. La decisió recaurà únicament i exclusivament en el govern central. 

Què he de fer si tinc una empresa i vull els diners?

Les empreses que vulguin accedir als fons hauran de tramitar la petició a través del govern central. Es podrà fer amb els ministeris corresponents, però l’executiu de Pedro Sánchez també va anunciar al gener que crearia una finestreta única (en realitat, una pàgina web) a través de la qual es podrà fer la sol·licitud. La web, però, encara no està habilitada. 

Això sí, el govern assegura que la tramitació es farà d’urgència, de manera que els tràmits burocràtics es faran amb més rapidesa del que és habitual en les adjudicacions de contractes públics. 

Els fons aniran sobretot a les grans empreses?

La veritat és que, tal com està dissenyat el projecte, la dimensió empresarial és un plus que es té en compte a l’hora d’adjudicar els diners dels fons europeus. Això ha fet que s’hagin generat moltes crítiques perquè les empreses més beneficiades podrien ser les més grans, que possiblement haurien acabat fent bona part dels projectes igualment, tot i que més endavant. Per contrarestar el problema de la dimensió, des de la patronal Pimec recomanen a les pimes que s’ajuntin amb altres empreses per presentar “projectes agrupats”.

Com asseguren tots els que coneixen com s’està gestant la tramitació dels fons, un altre obstacle que es trobaran les empreses més petites és que la complexitat per sol·licitar els fons segurament els obliga a contractar una gran consultora que els ajudi en aquest procés. Això, un cop més suposa un obstacle per a les pimes, que, si no s’ajunten, no tindran prou diners per fer front a aquest cost.

Quins sectors es prioritzaran?

Els organismes europeus han deixat clar que es prioritzaran alguns sectors orientats a l’economia del futur, com la digitalització i la sostenibilitat (que engloba des de la nova mobilitat o les energies renovables fins a la rehabilitació).