Energia
Economia 14/02/2021

Hidrogen verd: la nova moda encara no és rendible

Les grans energètiques anuncien projectes milionaris amb la vista posada en els fons europeus

3 min
Demostració de com s’obté hidrogen verd en uns laboratoris xilens en una imatge del novembre.

BarcelonaLes grans energètiques espanyoles han començat una cursa d’anuncis d'inversions milionàries per desenvolupar hidrogen verd a l’Estat. De fet, alguns d’aquests projectes ja són en mans del govern espanyol per optar als fons europeus Next Generation de reconstrucció econòmica després de la pandèmia.

El full de ruta l’ha marcat l'executiu central, en la seva estratègia de descarbonització de l’economia. L’aposta és gran, seguint les línies marcades per la Unió Europea, malgrat que l’hidrogen verd encara no és rendible. El govern espanyol calcula que caldrà mobilitzar una inversió de 8.900 milions d’euros per complir els objectius per al 2030: 4 gigawatts d’electrolitzadors per aconseguir hidrogen utilitzant energies renovables. A més, hi ha un objectiu intermedi, que són entre 300 i 600 megawatts el 2024. Pedro Sánchez ja va anunciar que el seu executiu hi destinaria 1.500 milions dels fons europeus fins al 2023.

Tecnologia

Hidrogen verd, clau en la descarbonització

Hi ha hidrogen gris, que s’obté utilitzant carbó o gas natural, i, per tant, amb emissions; hidrogen blau, que s’obté com l’anterior, però capturant les emissions de CO2; i l’hidrogen verd, absolutament renovable. La tecnologia que s’utilitza és la hidròlisi per separar de l’aigua –H2O– cadascun dels seus components, l’hidrogen i l’oxigen. Per fer-ho cal energia elèctrica i, perquè l’hidrogen sigui verd, aquesta ha de ser d’origen renovable .

Així, cal disposar d’aigua i, també, fer inversions importants en electrolitzadors i en renovables. Això fa que el preu de l’hidrogen verd, en aquests moments, encara no sigui competiu, al voltant de 5 dòlars el quilo, però els experts creuen que amb el desenvolupament ràpid de la tecnologia el preu també baixarà ràpidament.

Utilitats

La indústria i l'emmagatzematge de les renovables

L’hidrogen no és una energia primària, sinó el que se’n diu un vector energètic. De l’hidrogen, element molt abundant a la natura, se’n pot generar energia. Això li dona diferents utilitats. Per exemple, pot ser un factor que ajudi a descarbonitzar la indústria. Iberdrola, amb Fertiberia, ja té un projecte en aquest sentit a Puertollano (Ciudad Real).

Però, sobretot, l’hidrogen ofereix un complement molt important a les renovables. La fotovoltaica només produeix amb sol i l’eòlica quan bufa el vent. Produir hidrogen verd permet emmagatzemar l’energia renovable per utilitzar-la quan calgui. Naturgy ja ho ha experimentat al parc eòlic Sotavento, a Galícia.

Transport

Camions, autobusos, vaixells i avions sense emissions

Una altra utilitat és el transport. Les empreses de l’automoció ja fa temps que treballen en els motors de pila de combustible , malgrat que es considera que sobretot pot servir on l'electrificació és més difícil, com els vaixells, els avions, el trens i el transport pesant. Ja hi ha projectes, com el d’Iberdrola amb TMB a Barcelona per subministrar hidrogen a autobusos urbans, o la previsió d’una hidroginera a Lleida de Naturgy per alimentar els trens de la línia de la Pobla de Segur de FGC. A Madrid, Toyota ha impulsat una hidrogenera d’accés públic, i Naturgy en vol posar en marxa 38 a tot Espanya –quatre a Catalunya– abans del 2025, amb 120 milions d’inversió.

Pluja de milions

Els plans de les principals energètiques espanyoles

Les grans empreses energètiques han optat per l’hidrogen verd. Iberdrola ha presentat 53 projectes al govern espanyol que mobilitzaran 2.500 milions d’inversió. Repsol hi pretén destinar 2.900 milions fins al 2026, segons va dir el conseller delegat, Josu Jon Imaz. Endesa té un pla de 23 projectes amb una inversió de 2.900 milions. Naturgy, a més de les hidrogeneres, s’ha aliat amb Enagas per fer a Lleó, on tenia una tèrmica, una gran planta d’hidrogen verd. I altres empreses també tenen projectes, com el d’Enagas, Cemex, Acciona i Redexis a la Lloseta, a Mallorca. 

Aposta catalana

La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud

La Universitat Rovira i Virgili encapçala la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, en què participen més de cinquanta agents i empreses de la zona per impulsar-ne projectes. Aquesta plataforma dona suport als plans d’Endesa a l’Espluga de Francolí, que vol invertir 181 milions d’euros en una planta d’hidrogen i tres parcs de renovables per alimentar-la, però que ja ha topat amb l’oposició de l'Ajuntament.

Inversions i fons europeus
  • 8.900 M€ És la inversió que s’ha de mobilitzar per a complir els objectius del 2030, que passen per tenir 4 gigawatts d’electrolitzadors instal·lats a tot l’Estat per a produir hidrogen.
  • 1.500 M€ És la quantitat del fons europeus que el govern espanyol vol destinar fins al 2023 per impulsar l’estratègia de l’hidrogen verd per descarbonitzar l’economia.
stats