La hipocresia del sucre i l’homeopatia
Si l’administració és conscient que l’alimentació de la ciutadania està farcida de sucres afegits i, ¿per què calla i no actua amb més força?
Si els dic que el refinat de sucre és el nou tabac, segurament no em prendran seriosament. Però si els mostro amb dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que el refinat de sucre, amagat en innombrables begudes refrescants, pastisseria i fins i tot en productes suposadament salats, és el principal causant de la diabetis tipus 2, potser començaran a sospitar que alguna cosa dolenta deu tenir, a més d’engreixar i provocar càries.
Si els explico que el nombre de persones amb diabetis s’ha incrementat, segons l’OMS, de 108 milions el 1980 a 422 milions el 2014, és a dir, que s’ha multiplicat per quatre en menys de 35 anys, així com que s’estima que el 2015 la diabetis va ser la causa directa d’1,6 milions de morts al món, potser començaran a entendre el símil entre el sucre i el tabac.
Finalment, si els asseguro que segons les projeccions de l’OMS la diabetis serà la setena causa de mortalitat el 2030 a tot el món, potser ja es deuen adonar que estem davant una pandèmia que no para de créixer i que amenaça la sostenibilitat de la sanitat pública en països com Mèxic i Anglaterra. Aquesta, i no una altra, és la raó per la qual aquests dos països han establert impostos a les begudes ensucrades.
Vostès em diran que a Catalunya també tenim aquest impost, i jo els respondré que, en efecte, també tenim una sanitat que no es pot permetre un creixement exponencial del nombre de persones que necessiten insulina subvencionada, a més d’altres medicaments i intervencions quirúrgiques. Cal recordar que la diabetis és una malaltia que pot provocar ceguesa o la necrosi de les extremitats, entre més problemes.
Sistema sanitari en perill
Ens la juguem amb el binomi sucre/diabetis de tipus 2, però vostès no ho saben. I aquest és el principal problema: si les autoritats no n’informen, la gent ho ignora. Si l’administració és conscient que l’alimentació de la ciutadania està farcida de sucres afegits i, per tant, fa insostenible el sistema de salut de cara al futur, ¿per què calla i no actua amb més força?
Sí que ho fa aquests dies amb l’homeopatia, un engany intolerable que posa en perill la vida de milers de persones. Per què no ho fa també amb una substància que amenaça no milers de persones, sinó milions? Personalment no estic a favor de prohibir ni productes homeopàtics ni begudes ensucrades. Però sí d’informar agressivament sobre les contrapartides, a més de gravar-ne el consum. S’ha fet amb el tabac i ha funcionat. ¿És l’hora de començar a mostrar fotos horribles als productes amb sucres afegits? Potser sí.
