Habitatge
Economia  /  Immobiliari 22/11/2022

El govern espanyol i la banca arriben a un acord per ajudar un milió d'hipotecats

El consell de ministres ha aprovat un paquet de mesures per fer front a l'alça de l'Euríbor i alleugerir el pes de la hipoteca

4 min
La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, en una imatge recent.

MADRIDDesprés de setmanes d'estira-i-arronses, govern espanyol, banca i associacions de clients van arribar aquest dilluns a última hora a un acord per evitar que l'alça dels tipus d'interès suposi un maldecap per a les persones amb una hipoteca, sobretot les llars vulnerables que tenen una hipoteca a tipus variable.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un conjunt de mesures que es posaran en funcionament l'1 de gener del 2023 i que han d'impactar sobre "un milió" de llars, ha apuntat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa aquest dimarts. Les entitats bancàries, en canvi, avisen que encara queden serrells per tancar.

Aquest cop la preocupació principal no ha sigut tant la pèrdua sobrevinguda de recursos de les famílies, com va passar en l'anterior crisi del 2008, com el fet que augmentin els costos hipotecaris abruptament, és a dir, que es dispari la taxa d'esforç per fer front al préstec. De fet, segons l'últim informe d'estabilitat financera del Banc d'Espanya publicat aquest mes de novembre, més d'un 35% de les llars vulnerables veuran créixer els seus costos financers.

Les ajudes als hipotecats s'aprovaran per tres vies. D'una banda, es reforça l'actual codi de bones pràctiques, en vigor des del 2012, al qual estan adherits els bancs i que afecta, sobretot, les llars vulnerables. També s'aprova un protocol de mesures addicionals, és a dir, fora del codi, i temporals –aquestes han sigut algunes de les exigències de la banca–, que es dirigirà a la "classe mitjana amb risc de vulnerabilitat". Finalment, es facilitarà l'amortització anticipada de crèdits i la conversió de les hipoteques de tipus variable a fix.

Quines són les entitats afectades?

De moment, encara no se sap i Calviño només ha confirmat l'adhesió de CaixaBank. Els protocols són d'adhesió voluntària per a les entitats i, per tant, només els han de complir si s'hi adhereixen. La negociació de l'acord s'ha dut a terme amb el Banc d'Espanya i les patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC), on està representada la gran banca, però també caixes i cooperatives de crèdit. La ministra d'Economia s'ha mostrat confiada que totes les entitats s'hi adhereixin, mentre que les entitats, com el Banc Santander, han advertit que algunes de les propostes "poden impactar sobre les provisions". Les mesures entrarien en vigor l'1 de gener del 2023, de manera que les entitats tenen aquest mes de marge per adherir-s'hi.

Ampliació del codi de bones pràctiques

A quins clients afecta?

En el cas del codi de bones pràctiques, el focus es posa en aquelles famílies que fins ara ja estaven protegides i, a més, en aquelles llars amb uns ingressos de fins a tres cops l'IPREM (600 euros mensuals en 14 pagues a partir del gener, és a dir, un màxim de 25.200 euros a l'any) i que dediquen més del 50% dels seus ingressos mensuals a pagar la hipoteca.

Dos anys per demanar la dació en pagament

Ara el protocol incorporarà mesures com una reestructuració del préstec hipotecari amb una rebaixa dels tipus d'interès durant 5 anys (Euríbor -0,10%, davant l'actual Euríbor +0,25%), la possibilitat de demanar una segona reestructuració del deute i l'ampliació a dos anys (24 mesos) del termini per sol·licitar la dació en pagament de l'habitatge.

Per accedir a aquest ventall d'opcions, però, no només es tenen en compte els ingressos de la unitat familiar, sinó també elements com l'alteració significativa de les circumstàncies econòmiques, és a dir, una pèrdua dels ingressos sobrevinguda, així com l'increment del pes de la quota hipotecària (esforç hipotecari) sobre els ingressos nets, ara fixat en el 50% en habitatges de 300.000 euros. En aquest sentit, l'actualització del codi amplia aquest últim criteri i aquelles llars que no el compleixin també podran accedir a una carència de dos anys del préstec, a un tipus més favorable durant aquest període i a un allargament del termini de fins a 7 anys.

Nous clients vulnerables

El nou codi de bones pràctiques amplia el ventall de famílies afectades. Aquest ha estat un dels esculls de la negociació, perquè mentre que el govern pretenia ampliar-lo, la banca s'hi negava. El motiu? El perfil de població que accedeix a un préstec hipotecari està format, sobretot, per persones amb rendes mitjanes.

Aquest protocol addicional afectarà famílies amb rendes inferiors als 29.400 euros anuals (tres cops i mig l'IPREM), amb hipoteques firmades fins al 31 de desembre del 2022, que el pes hipotecari sigui superior al 30% de la seva renda i que hagi augmentat, com a mínim, un 20%. Per a tots aquests casos, les entitats hauran d'oferir la possibilitat d'una congelació de la quota mensual durant 12 mesos, amb un tipus d'interès menor sobre el principal prorrogat i l'allargament de fins a 7 anys del termini del préstec. El nou catàleg hauria de protegir 700.000 famílies, ha dit Calviño.

Aquestes mesures es complementen amb l'eliminació durant el 2023 de les comissions per amortització anticipada, així com la rebaixa de les despeses i les comissions per conversió del crèdit de tipus variable a fix. A més, el Banc d'Espanya haurà de fer una guia per als deutors més vulnerables, així com supervisar les mesures.

L'Euríbor frega el 3%

L'augment dels tipus d'interès ha fet disparar l'Euríbor, l'indicador de referència per a les hipoteques. Fins al mes d'agost era un 41% més alt que un any abans, el ritme de creixement més alt dels últims 20 anys. Això ha encarit en més de 200 euros mensuals algunes hipoteques. Segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya, les hipoteques que es van firmar a l'octubre tenien un tipus d’interès mitjà del 2,629%, mentre que al gener d'aquest any era de l’1,439%. A Espanya hi ha uns 3,7 milions d'hipoteques vinculades a aquest indicador.

Aquest increment ja es notarà amb força aquest mes, perquè les hipoteques es renoven amb l’Euríbor de dos mesos abans i, com que al setembre és quan aquest indicador va pujar amb més força, és a partir d'ara que les renovacions s’encariran més. Un dels perills de no poder fer front a aquest encariment és la morositat, que si bé es manté estable, segons assenyala el mateix Banc d'Espanya, podria augmentar la ràtio si hi ha un increment descontrolat de les hipoteques, sobretot en plena escalada generalitzada dels preus.

Autoritat financera

El consell de ministres ha aprovat la creació de l'Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client. Suposarà la unificació dels serveis de reclamacions del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CMNV) i la Direcció General de Assegurances i Fons de pensions. Aquest organisme podrà imposar sancions. Per exemple, si una entitat s'adhereix al protocol per ajudar les famílies hipotecades i no el compleix.

stats