Un informe de la UPC defensa construir més habitatge social i nega que encareixi el lliure
El professor Josep Roca-Cladera lamenta el "boicot" que s'ha fet al 30%
BarcelonaLa manca d’habitatge és una de les principals preocupacions de bona part de la població. Se'n parla molt, però moltes vegades es barregen conceptes i, fins i tot, interessos. Davant de tota aquesta discussió, un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) vol desmuntar algunes de les teories més esteses després d'haver-les contrastat amb dades.
El focus de l'informe se centra en la necessitat de construir més habitatge social. Les dades són alarmants: tan sols un 17% de l'habitatge acabat a Espanya en el període 2007-2023 ha estat de protecció. Aquesta proporció només es va superar entre el 2009 i el 2016, i va anar decreixent progressivament des d'aquell any, fins a arribar a un mínim del 7,4% el 2024.
"És el gran repte pendent", defensa el professor de la UPC i investigador del Centre Política de Sòl i Valoracions (CPSV) Josep Roca-Cladera. Però, per justificar aquesta urgència, l'estudi assenyala que l'habitatge social no encareix els preus de l'habitatge lliure, en contra del que s'acostuma a dir. "Quan més habitatge social construïm, el preu de l'habitatge lliure tendeix a disminuir i es provoquen beneficis per al conjunt del mercat", exposa Roca-Cladera.
Però no només cal construir més habitatge social, sinó que cal construir-ne arreu, evitant la idea generalitzada que s'ha d'enviar a les ciutats més enllà de Barcelona. "L'habitatge social no es pot enviar a la perifèria. S'ha de fer a tota la ciutat, també a Pedralbes, Diagonal Mar i Nou Barris", remarca el professor, un dels autors de l'estudi juntament amb Blanca Arellanos-Ramos.
No s'ha estalviat les crítiques cap al "boicot" que s'ha fet de la política del 30% [de reserva d'habitatge social en cada promoció] de l'Ajuntament de Barcelona. "Hi ha hagut la voluntat que fos un fracàs. S'ha insistit en el fet que ha estat una política fallida, però ha estat una política boicotejada", ha lamentat. Per aconseguir-ho, l'expert sosté que els promotors immobiliaris han construït menys des de l'entrada en vigor de la normativa. Per això, com amb la regulació dels lloguers, Roca-Cladera aposta per generalitzar aquesta obligació i no centrar-la només a la capital catalana. "Els promotors poden limitar la seva actuació durant un període determinat a Barcelona, però difícilment ho podran fer en un territori més gran", remarca.
Contenir els preus de lloguer
Més habitatge social, però també més lloguers amb preus regulats. En aquest sentit, el professor creu que el control dels preus dels lloguers s'ha d'aplicar a més zones tensionades de tot Espanya, ara només declarades a Catalunya, el País Basc i Navarra. L'excepció és la Corunya, a Galícia, l'única ciutat en una comunitat governada pel PP. "Els preus encara no han arribat als de la bombolla, encara hi ha temps per actuar. Hi ha un consens social que cal intervenir, però una altra cosa és el consens polític", ha dit.
Una altra teoria que l'informe de la UPC nega és que l'increment dels preus es degui a un dèficit de l'oferta, com sosté el Banc d'Espanya, després de veure que aquesta pujada s'està produint a tot Europa. Tampoc a una falta de sòl, amb Espanya com el país europeu que ha urbanitzat més des del 2000 fins al 2018. A banda, també conclou que construir més tampoc ajuda a abaixar els preus, sinó tot el contrari.
