Un terç de les hipoteques variables, pendents encara de patir la pujada dels tipus

MadridTot i que el Banc Central Europeu (BCE) ha posat el fre –de moment– a la pujada dels tipus d'interès, alguns hipotecats tot just començaran a patir ara els increments anteriors. La transmissió d'aquests augments al cost del deute viu de les llars encara no s'ha produït del tot, de manera que el total de famílies que hauran de pagar més pels seus crèdits en els pròxims mesos creixerà. És una de les conclusions que recull l'Informe d'estabilitat financera 2023 del Banc d'Espanya publicat aquest dilluns i que xifra en un 30% les hipoteques a tipus variable que estan pendents de patir una revisió a l'alça dels seus tipus en més d'un punt percentual fins al juny del 2024.

A Espanya es calcula que cinc milions de famílies tenen hipoteques, de les quals quatre milions la tenien a tipus variable, és a dir, que se'ls encareix quan el BCE apuja els tipus i fa créixer l'Euríbor. Això vol dir que 1,2 milions de llars encara no han vist com creix la seva quota. "La resta [d'hipotecats] ja han patit un augment de la hipoteca i, en cas que l'hagin de revisar, seria una revisió a l'alça petita", ha apuntat el director general d'estabilitat financera del Banc d'Espanya, Ángel Estrada, en una trobada informativa.

Per norma general, en una hipoteca tipus (200.000 euros de capital i a 30 anys) amb cada punt de l'Euríbor s'encareix la quota en 100 euros. Tenint en compte que a principis del 2022 l'Euríbor estava en el -0,5% i ara està per sobre del 4% (a 27 d'octubre se situava en el 4,10%), l'encariment mitjà mensual és de 450 euros. Uns diners que, lògicament, van als bancs.

"Tot i que la càrrega financera de les llars endeutades ha crescut, i seguirà creixent aquesta segona meitat d'any un cop s'hagin completat les revisions dels tipus de les hipoteques variables, el mercat laboral està sent clau per sostenir la capacitat de renda de les llars", apunta el Banc d'Espanya. Ara com ara, un 14,6% de les llars suporta una càrrega financera del 40% dels seus ingressos, segons l'informe.

Acollida del codi de bones pràctiques

Davant l'impacte que ha tingut i tindrà la pujada de tipus sobre les hipoteques a tipus variable, l'hivern de l'any passat el govern espanyol i les entitats financeres van arribar a un acord per modificar el codi de bones pràctiques, creat l'any 2012. Alhora, van aprovar un protocol addicional i temporal (fins al desembre del 2024) i ajustat a aquest context amb l'objectiu d'alleugerir el cost hipotecari a famílies vulnerables i de "classe mitjana en risc de vulnerabilitat". Totes dues mesures van entrar en vigor l'1 de gener del 2023.

Per ara, la presentació de sol·licituds d'acollida a aquest protocol és força alta si es compara amb el volum mitjà de sol·licituds en períodes similars d'anys anteriors o, fins i tot, amb tot el 2022. Al llarg de l'any passat, el volum acumulat de deute pendent vinculat a sol·licituds d'adhesió al codi de bones pràctiques va créixer fins als 589 milions d'euros (5.800 operacions), mentre que durant els set primers mesos del 2023 el volum de deute afectat creix fins als 5.367 milions d'euros (prop de 42.800 operacions). Si es mira més enrere, fins i tot se superen els 3.000 milions a l'any registrats entre el 2014 i el 2016.

El 54% de les sol·licituds o operacions són per adherir-se al codi reformat del 2012, mentre que la resta (46%) corresponen al codi temporal aprovat també l'hivern passat. Entre el gener i el juliol d'aquest any s'han presentat més de 42.000 sol·licituds de famílies que volien acollir-se a una de les dues mesures. D'aquestes sol·licituds, només entorn d'un 10% han estat acceptades, és a dir, unes 4.200. Un 40% restant encara està en fase de valoració per part de l'entitat bancària, mentre que la resta de sol·licituds han estat rebutjades principalment perquè no complien amb els "criteris objectius" del codi de bones pràctiques: ja sigui perquè la família sobrepassava el llindar de renda establert o no ha vist incrementar prou la quota hipotecària, entre altres motius.

"Cal esperar i veure els resultats per decidir si s'amplia o no el codi de bones pràctiques", ha anticipat Estrada. Des del Banc d'Espanya apunten que l'adhesió a aquest protocol per part de les famílies "no és un procés que es produeixi d'avui per demà" i que "cal donar-li temps". PSOE i Sumar, en canvi, han inclòs en el seu acord per reeditar el govern de coalició una ampliació del protocol pel que fa als seus criteris i, en concret, al llindar mínim de renda per poder-s'hi acollir: de 29.400 a 37.800 euros. El govern espanyol havia estimat que hi havia "un milió" de potencials hipotecats que es podrien acollir a les mesures aprovades.

Fora de l'àmbit del codi de bones pràctiques, el Banc d'Espanya no ha detectat "un increment significatiu del volum total de reestructuracions o refinançaments dels préstecs a les llars". Amb tot, l'organisme supervisor reconeix que segueix de forma molt "estreta" aquestes mesures i el seu desplegament.