L’atur registra el millor mes de març en vint anys
El nombre de desocupats a Catalunya cau un 1,63%, fins a les 571.655 persones
BarcelonaDurant el mes passat, més de 300 persones van abandonar les llistes de l’atur a Catalunya cada dia de mitjana. Això suposa trencar tots els rècords de reducció de l’atur en un mes de març de la sèrie històrica, que es remunta a l’any 1996. En termes relatius, però, el març passat va ser el millor només des del 2005. En concret, amb 9.469 aturats menys que un mes abans, la reducció de la desocupació va ser d’un 1,63% respecte al mes de febrer, fins als 571.655 aturats, mentre que fa deu anys el nombre de desocupats va caure menys (en 5.457 persones), però la reducció percentual va ser més gran (-1,94%), perquè el nombre total de desocupats va ser més baix.
Sigui com sigui, les dades suposen consolidar la tendència a la reducció de l’atur, que en termes interanuals és del 8,46%, amb 52.812 desocupats menys, segons les dades que va publicar ahir el ministeri d’Ocupació. Les contractacions avançades per preparar la Setmana Santa van ser en part responsables de la disminució de l’atur. De fet, el sector dels serveis -el més exposat al turisme- va ser el responsable del 82% de la reducció de l’atur, amb 7.847 aturats menys, seguit de lluny per la indústria, que va restar 1.095 desocupats, i la construcció, principal afectada per la crisi, amb 867 persones menys sense feina.
Obrint el focus, però, es fa evident que el drama de l’atur encara és galopant. Les 571.655 persones que busquen feina a Catalunya són més del doble de les 282.897 que hi havia apuntades a la llista del Servei d’Ocupació el gener del 2008 i suposen una reducció de menys de 95.000 persones respecte al màxim històric, registrat el febrer del 2013.
Pel que fa a la contractació, al març també es va consolidar la tendència encetada l’any passat i va créixer el nombre d’afiliats a la Seguretat Social. En concret, el nombre de cotitzadors va créixer en 28.135 persones, fins a 2.981.471. Tot i així, la recuperació d’aquest indicador és més dèbil que la baixada de l’atur: el nombre de desocupats del març se situa al nivell de fa cinc anys, abans de la segona recessió que va arrasar l’economia catalana, mentre que el nombre de cotitzadors amb prou feines ha recuperat el terreny perdut en dos anys i mig, i se situa en cotes de mitjans del 2012. En termes percentuals, l’ocupació ha repuntat l’últim any un 3,59%, mentre que l’atur ha disminuït un 8,46%, fet que posa de manifest aquesta doble velocitat de la recuperació del mercat de treball.
Un 85% dels 218.599 nous contractes que es van firmar al març van ser temporals, fet que va servir als sindicats per considerar que les dades no representen una millora de la situació, sinó que es deuen a aspectes purament estacionals, per la contractació de la Setmana Santa. Tant CCOO com la UGT van demanar també mesures per assegurar els ingressos als aturats sense prestació.
4,45 milions d’aturats a Espanya
A tot l’Estat, el comportament de l’atur va ser similar. El març passat va ser el millor des del 2002, amb una reducció de l’atur de 60.214 persones, equivalent a l’1,33%, fins als 4.451.939 aturats. En termes interanuals, la caiguda de la desocupació va ser del 7,17%, amb 343.927 aturats menys. De nou, la mirada històrica posa de manifest quant camí hi ha per recórrer: el nombre total d’aturats és de gairebé el doble dels 2,26 milions del gener del 2008, i suposa una reducció de menys de 600.000 persones respecte als màxims històrics del febrer del 2013. L’ocupació, per la seva banda, també va augmentar, però amb menys força, amb un repunt mensual del 0,96% (160.579 persones) i anual del 3,29% (536.512 cotitzadors més).
El govern espanyol va treure pit per les dades. El president, Mariano Rajoy, va considerar ahir, en una entrevista a RNE, que les xifres d’atur del març són “les millors de la història”, i va reiterar la seva promesa de crear tres milions de llocs de treball en la pròxima legislatura. La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, per la seva banda, va ressaltar l’acceleració del ritme de creació d’ocupació i el canvi “estructural” en el mercat de treball.
