INSTITUCIONS EUROPEES

Primer assalt entre els líders europeus per la resposta a la crisi

Malgrat admetre que hi ha pressa, els països membres no perfilaran l’acord fins al juliol

Qualsevol partit o competició, sobretot si és d’alt rendiment, necessita un bon escalfament per evitar lesions. Així és com afronten els líders de la Unió Europea la cimera que mantindran avui per videoconferència. Per primera vegada discutiran sobre la proposta del fons de recuperació de 750.000 milions d’euros de la Comissió Europea. És, doncs, una primera presa de contacte, com admetien ahir diverses fonts diplomàtiques i comunitàries, perquè la complexitat de les negociacions (amb el nord i el sud dividits per la magnitud i les característiques del pla) requereix, com a mínim, una altra trobada i, sobretot, presencial. Que la cimera d’avui acabés amb el compromís polític de tancar l’acord al juliol ja seria considerat un avenç.

Des que va esclatar la pandèmia del coronavirus les institucions han respost amb diferents mecanismes davant la considerada pitjor recessió econòmica d’Europa des de la Segona Guerra Mundial. S’han flexibilitzat les normes de dèficit perquè els governs puguin gastar sense patir i s’han habilitat (no pas utilitzat) mig bilió d’euros en crèdits barats. Però la resposta més important és la que encara ha d’arribar i “tot està per fer”, admetien ahir fonts diplomàtiques.

“La pandèmia ha posat en relleu les debilitats de la UE”, deia ahir la cancellera alemanya, Angela Merkel, davant el seu Parlament. La resposta econòmica de la UE ha revifat les divisions tradicionals d’una Unió amb conflictes de la crisi anterior oberts. Els del sud (més endeutats i amb economies més febles) demanen fons europeus i riscos compartits. Els del nord ( Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia) es neguen a donar més fons al sud si no són en forma de crèdits i a canvi de reformes econòmiques.

Els fons europeus contra el coronavirus: ni xecs en blanc, ni 'homes de negre'

El debat ha anat mantenint els dos blocs però han acostat posicions en certs aspectes, com ara que per aconseguir els 750.000 milions la Comissió emeti deute. No són els coronabons que demanaven al març Espanya i Itàlia però tampoc els deixa a mercè dels mercats de deute, com preferien els nòrdics, i és gràcies en bona mesura al moviment franco-alemany de proposar un fons de mig bilió en subsidis i acceptar deute europeu. Merkel va donar impuls al debat malgrat la dificultat de defensar al seu país que cal ajudar el sud en pro de la cohesió europea.

Per això la discussió ja oscil·la sobre la quantitat, el percentatge de crèdits i de subsidis i sobre quines condicions s’han d’imposar als receptors. “¿Com podria de cop i volta ser responsable gastar-se mig bilió de diners prestats i enviar la factura al futur?”, es preguntaven els líders nòrdics en una carta conjunta al Financial Times en què marcaven posicions. Però haver vinculat el pla de recuperació al pressupost europeu (a programes com la PAC o els fons de cohesió) complica més el debat, perquè els països de l’est (tradicionalment receptors) veuen com el sud (més ric però més afectat pel virus) s’emportaria més subsidis i per això han expressat dubtes.

Avui, doncs, hi ha un primer assalt per discutir en persona qüestions com futurs impostos europeus per pagar el deute emès, els diners per a cada país i si es concedeixen en forma de crèdits. Entre aquestes desavinences, però, hi ha el consens que hi ha pressa i que com a mínim cal tenir un acord polític al juliol perquè els diners arribin l’any 2021.

LES CLAUS PER ENTENDRE PERQUÈ ENCARA NO HI HA ACORD

1. Què hi diuen els partits europeus?
Hi ha molt més consens entre els partits que entre estats. Els cinc presidents dels grans partits de l’Eurocambra (populars, socialistes, liberals, Verds i GUE) firmaven ahir una carta en què avisaven que la proposta de la Comissió és només el “mínim necessari” i demanaven impostos europeus per pagar el deute.

2. Què hi diuen els partits espanyols?  
El PP europeu és favorable al deute europeu, a donar subsidis i a tenir impostos europeus com la taxa digital, però també a fixar condicions, un punt que el PP espanyol ha recalcat per criticar que el govern del PSOE i Podem vulgui malgastar els diners o fer-los servir per derogar la reforma laboral.

3. On són, doncs, les divergències polítiques?  
Principalment en interessos nacionals. Per exemple, el govern grec (del PP) defensa el mateix que els socialistes italians o espanyols, mentre que el govern holandès, liderat per un liberal, és molt més dur que els conservadors alemanys i contrari al que defensa el govern francès, de la mateixa família política.

4. Per quan s’espera un acord?
Si en alguna cosa hi ha consens és en la pressa. L’objectiu, segons diverses fonts diplomàtiques, és com a mínim tenir un acord polític basat en el pla al juliol i tancar-ne els detalls tècnics a partir del setembre. Si no es complís aquest objectiu es complicaria la posada en marxa del fons el 2021.

5. ¿No arribaran els diners abans del 2021?  
La proposta de la Comissió preveu un mecanisme pont que activi una petita part dels diners a finals d’aquest any. Però un dels problemes és que, com que la proposta implica augmentar els recursos propis europeus per emetre deute, cal ratificar-ho als Parlaments estatals a més de l’europeu i això requereix temps.